La impossibilitat d'accedir a un habitatge és el problema més greu que Càritas Diocesana a les comarques de Girona i el que més perjudica els seus usuaris, entre els quals ha constatat un augment de famílies acollides per d'altres -sense pagar, apunten- o per organitzacions socials, i que cada vegada n'hi ha més que opten per l'ocupació. El 36% de les persones que va atendre el 2018 no tenen una llar en condicions.

L'altre gran impediment per trencar i sortir del cercle de la pobresa és la precarietat laboral, una situació que s'ha cronificat per als col·lectius més vulnerables, segons ha comprovat Càritas i posa de manifest dades com que el 58% dels ciutadans que atenen estan en edat de treballar, però no troben feina o en tenen una de precària, amb jornades parcials, contractes temporals o sous baixos.

Pobresa que aïlla

El balanç del 2018 que l'entitat humanitària va presentar ahir alerta que hi ha persones que acumulen factors de risc, com són la manca de formació, de documentació o d'experiència laboral. A la qual cosa la directora de Càritas, Dolors Puigdevall, va afegir que «la recuperació econòmica no acaba d'arribar a les persones més desfavorides», a més d'alertar que a la bossa de pobresa cronificada que està identificada s'hi ha d'afegir «l'amagada», amb un alt risc d'aïllament, tal com van constatar a través de l'Observatori de l'exclusió social.

L'any passat, l'entitat humanitària del Bisbat va desenvolupar 52 projectes socials, tres dels quals de nova creació, al voltant del mig centenar de delegacions que té arreu de Girona. Més de la meitat de les 22.052 persones que va atendre el 2018 són dones; el 40%, infants i joves; i una de cada quatre, gent que està sola -no només de la tercera edat. Més del 50% dels usuaris són famílies amb fills, un 13% de les quals, monoparentals i amb una dona al capdavant.

De tots els ciutadans amb què Càritas va treballar l'any passat, el 45% s'hi va adreçar per primer cop i del 55% que ja atenia abans, el 30% pateix una situació de pobresa cronificada perquè hi acut des de fa més de tres anys.

Amb relació als programes de suport a la infància i la família, hi van passar 465 famílies amb fills menors a càrrec seu. Sobre els infants, la directora va alertar que «quan els perdem de vista, no encaixen en altres recursos i els tornem a trobar en programes per a adults», cosa que implica «una transmissió intergeneracional de la pobresa». Pel que fa als projectes formatius, Puigdevall va dir que han comprovat que «els processos d'orientació «cada vegada són més llargs i difícils per passar a la formació professional».

Més migració i suport jurídic

Un altre factor destacat per l'entitat és que ha tornat a detectar un increment de persones que arriben a Girona fugint de conflictes i de la misèria. Relacionat amb aquest fet, durant el 2018 va donar suport jurídic en processos d'immigració a 3.258 adults i 200 menors que han vingut sols.

També vinculat als recursos d'habitatge, Som Refugi és un dels programes estrenats l'any passat en reacció a l'emergència per l'arribada de joves desemparats. En aquest marc, a l'estiu va obrir dos pisos a Girona i a Santa Coloma de Farners, amb 4 places cadascun; però per a joves ja majors d'edat que, precisament per haver complert 18 anys, queden fora de la protecció de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Més endavant, aquest gener, l'entitat ha posat en marxa una casa d'acollida amb 20 places més a Caldes de Malavella.

D'altra banda, el secretari general de Càritas, Martí Batllori, va advertir que la manca de finançament posa en perill la continuïtat d'algunes accions, i va fer una crida a particulars i empreses a contribuir amb els seus projectes.