19 de maig de 2019
19.05.2019

El debat entre preservar la Costa Brava i evitar pagar indemnitzacions

Els alcaldables reclamen que el nou pla director serveixi per tenir clar com cal actuar en cadascuna de les urbanitzacions pendents

19.05.2019 | 09:16
Obres a sa Riera, a Begur

I després de la moratòria, què? Aquesta és la pregunta que plana a la Costa Brava entre entitats ecologistes, promotors i, també, ajuntaments sobre el resultat del nou pla director que fixarà, sobre terreny, quines urbanitzacions pendents es poden acabar construint i de quina manera. De moment, el Govern ha guanyat temps per aprofundir en el debat i redissenyar els projectes que, sobretot arran de la crisi en el sector de la construcció, havien quedat anys en un calaix. Entre els actors socials, econòmics i polítics del territori hi ha diferents opinions com impulsar "desclassificacions massives" per impedir que es construeixi més al litoral gironí, que es redimensionin les urbanitzacions pendents, que s'actuï amb seguretat jurídica per evitar pagar indemnitzacions o, fins i tot, que es frenin projectes per als quals la moratòria ha arribat tard.

L'esclat de la bombolla immobiliària va deixar en suspens durant anys nombrosos projectes per construir urbanitzacions a primera línia de mar a la Costa Brava. Ara, quan sembla que la crisi s'allunya i que l'economia es torna a reactivar, alguns d'aquests promotors han començat a desempolsar alguns projectes engegant la tramitació pendent.

Això, ha aixecat una forta oposició entre entitats ecologistes de tot el litoral gironí, que han unit esforços sota el paraigua de SOS Costa Brava. Alguns ajuntaments també demanaven al Govern solucions per afrontar urbanitzacions que, sovint, estan emparades per planejaments urbanístics antics i, per tant, que preveuen un creixement que preferirien no haver d'autoritzar.

A principis de gener, i per guanyar temps mentre s'aprova el nou pla director urbanístics de revisió de sòls no sostenibles, Urbanisme va aprovar una primera moratòria d'un any. Durant aquest temps, no hi haurà noves llicències per construir a primera línia de mar a la Costa Brava. La moratòria inclou tant la tramitació d'instruments de planejament i gestió com la concessió de noves llicències, una competència municipal.

La mesura abasta 1.120 hectàrees de la franja de 500 metres del litoral gironí. Inclou 43 sectors de sòl urbanitzable (270 hectàrees on s'hi podrien construir més de 3.000 habitatges) i 850 hectàrees classificades com a sòl urbà, actualment sense edificar i ubicats, majoritàriament, amb pendents superiors al 20%. El litoral gironí compta amb 22 municipis.

Un mes més tard, al febrer, Urbanisme va aprovar una segona moratòria que ampliava la prohibició de tirar endavant urbanitzacions a segona línia de mar. Engloba 80 sectors (69 d'usos residencials i 11 d'industrials) que representen 911 hectàrees amb un potencial de 12.020 habitatges i que es troben repartits entre quinze municipis.

Les dues moratòries han pogut frenar alguns dels projectes que havien despertat l'oposició de les entitats ecologistes i d'alguns municipis, com la construcció de 33 xalets de luxe a Aigua Xelida a Palafrugell o d'un hotel a Begur. Per a altres, però, ha arribat tard i les màquines ja hi treballen.

Tard per a algunes


És el cas de Begur (Baix Empordà) on el projecte per construir 52 habitatges als jardins de Sa Riera, a primera línia de mar, o les obres per aixecar cinc dels 24 habitatges previstos a la pedrera de s'Antiga perquè ja comptaven amb la llicència d'obres. L'alcalde de la població i candidat a revalidar el càrrec, Joan Loureiro (ERC), assegura que la situació no és exclusiva de Begur: "No és una qüestió municipal sinó de territori, la moratòria ens ha de servir per tenir un temps mort i, a través del pla director, cobrir les mancances que tenim en els plans generals". Loureiro lamenta que, durant els anys de crisi, no s'aprofités l'aturada en la construcció per solucionar aquestes situacions que, segons la seva opinió, estan relacionades amb la definició d'un model urbanístic per al futur.

"Malauradament no es va acabar de regular tot el que voldríem", ha afirmat. El cap de llista no amaga que hauria preferit que alguns dels projectes que tiren endavant haguessin continuat guardats en un calaix però assenyala que no es pot "parlar a la lleugera". Joan Loureiro creu que serà "molt complicat" que el nou pla director aposti per fer "desclassificacions massives", tal i com reclamen les plataformes ecologistes.

El candidat exposa que cal diferenciar entre els projectes previstos en sòls urbanitzables, que poden ser "més senzills" de desclassificar perquè no hi ha serveis consolidats ni expedients oberts, dels urbans. "Estem parlant de sòls amb serveis ja identificats, amb expedients oberts o fins i tot amb algunes llicències atorgades", apunta Loureiro que assenyala que, en aquests casos, els propietaris ja tenen drets adquirits. "Aquí és on correm perill d'haver de pagar indemnitzacions", ha afegit.

Comprar terrenys


Una opinió, que també manté el Govern, que contradiuen els ecologistes que consideren que no s'hauria de pagar cap compensació als propietaris d'urbanitzacions que fins ara no s'han desenvolupat. La portaveu de SOS Costa Brava, Marta Ball-llosera, reclama superar el debat sobre la propietat dels terrenys per plantejar un nou model que freni la depredació del litoral. "No podem admetre un creixement urbanístic associat de segones residències, ja tenim suficient turisme, hauríem d'estar pensats en creixements pensats per al municipi", apunta.

Una altra proposta de la plataforma SOS Costa Brava és que la Generalitat creï un organisme que compri terrenys al litoral gironí amb l'objectiu de protegir-los i evitar que s'hi pugui edificar. Consideren que es podrien fer servir diners recaptats amb la taxa turística per finançar aquestes compres.

Joan Loureiro no veu malament aquesta proposta però exposa que la situació econòmica de les administracions "és la que és" i no compten amb recursos per comprar tots els terrenys sensibles. En aquest sentit, creu que el nou pla director té la clau per fixar sobre el mapa quines són les zones que cal protegir i, a partir d'aquí, decidir de quina manera es fa. "El que no es pot fer és actuar sense rigor i acabar hipotecant les arques municipals", ha dit.

Model urbanístic


En la mateixa línia, l'alcalde de Lloret de Mar (Selva) i també candidat a la reelecció, Jaume Dulsat (Junts per Lloret), defensa que el nou pla directora serà l'eina per traçar "el camí a seguir". "Ha de servir per tenir una norma que ens marquí un camí comú i tots tinguem clar que la nostra línia marítima és essencial", ha dit Dulsat que sosté que, a més, evitarà que "cada ajuntament reguli com creu" com passava fins ara.

El cap de llista considera que, en el cas de Lloret de Mar, no cal aixecar cap més urbanització. "En tenim més de 40 i no crec que haguem d'anar en la línia de més creixement, sinó en la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns", ha dit. En tot cas, celebra que el Govern hagi posat fil a l'agulla per "defensar la façana marítima de la Costa Brava com el sant grial dels atractius turístics del territori".

Sa Guarda, cavall de batalla


Un dels projectes que més protestes ha aixecat entre els ecologistes és el de Sa Guarda, a Cadaqués (Alt Empordà). Aquí no hi ha permís d'obres però sí d'urbanització i aquests treballs previs a construir ja ha començat. El ecologistes insten a una revisió i temen que, si no s'aturen, quan s'aixequi la moratòria es podran aixecar les cases previstes perquè ja s'hauran construït vials i eliminat elements d'interès patrimonial i paisatgístic com quilòmetres de murs de pedra seca.

El promotors defensen que han reduït a més de la meitat el nombre d'habitatges projectats en el primer pla que van tramitar –que data del 2006- per minimitzar l'impacte ambiental. Indiquen que, segons el projecte aprovat definitivament el 2013, s'hi poden aixecar un màxim de 43 "construccions úniques" –en comptes dels 104 previstos inicialment- i hi ha 4.000 metres quadrats destinats a ús hoteler.

"Cal aturar Sa Guarda", afirmen Claret Daniela Cruz i Francesc Vallverdú, número 1 i 2 de la candidatura Assemblea per Cadaqués-Alternativa Municipalista (vinculada a la CUP). Segons assenyalen, la construcció d'aquests xalets i hotel de luxe desfiguraria per sempre més la façana marítima de Cadaqués i, a més, afegiria encara més pressió turística al municipi.

"Tenim davant un exèrcit d'especuladors i amants del totxo, disposats a tot per enriquir-se a costa de destruir el nostre territori", afirmen i fan una crida a estar "disposats a tot" per evitar "aquesta barbàrie urbanístics". La formació aposta per superar el model de la construcció desaforada –sobretot centrada en segones residències- i buscar fórmules perquè els veïns de Cadaqués puguin tenir accés a l'habitatge. Alerten que, si no s'aposta per exemple per la rehabilitació, el municipi es pot acabar convertint en un "parc temàtic".

Els promotors demanen claredat


Els promotors han entomat la moratòria amb resignació i a l'espera dels resultats del pla director. El president del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, Josep Maria Coll, sí que alerta, però, que no es poden "tirar enrere" els projectes que compleixin amb la legalitat vigent. "Ens costa d'entendre que allò que l'administració ens ha beneït fa pocs dies, ara ens ho pugui aturar i tirar enrere", lamenta. Per això, igual que els alcaldes, demana a la Generalitat claredat a l'hora de definir cadascuna de les actuacions a cadascun dels sectors actualment en estudi.

A Palafrugell (Baix Empordà), la moratòria ha arribat a temps per aturar les obres per construir 33 xalets de luxe a la cala Aigua Xelida. De fet, pocs dies abans de l'aprovació de la mesura, l'ajuntament encapçalat per Josep Piferrer (ERC) va paralitzar la tala d'arbres perquè els promotors havien començat els treballs sense tenir llicència d'obres.

El cap de llista del PSC a la població, Juli Fernández, també considera que el pla director ha de posar el focus en garantir la seguretat jurídica i opina que difícilment es podran fer desclassificacions massives. De fet, el candidat creu que és bo que la moratòria doni "temps per reflexionar i debatre" però apunta que el nou planejament pot acabar provocat certa "decepció" perquè hi haurà moltes urbanitzacions pendents que no es podran aturar.

Fernández insta a ser "realista" i, en aquells projectes que no es puguin frenar, apostar per la negociació i la mediació amb els promotors per aconseguir reduir l'impacte visual i paisatgístic. "Tenim problemes urbanístics heretats i hem de compaginar la preservació de la Costa Brava amb els drets dels propietaris", conclou.

Evitar "la ruïna"


Ciutadans aposta per fer un estudi tècnic que serveixi per esvair tots els interrogants sobre si realment els ajuntaments o al Generalitat haurien de fer front a indemnitzacions milionàries. "No en tenim prou amb opinions d'uns i altres, volem tenir un estudi rigorós que ho resolgui", diu Jean Castel. Un cop hi hagi aquest document, el partit taronja aposta per asseure totes les parts implicades en una taula per, a través de la mediació, aconseguir que es protegeixi la Costa Brava "com a patrimoni de tots".

El Partit Popular acusa la Generalitat d'haver impulsat la moratòria, d'entrada, d'esquenes als ajuntaments i "de manera precipitada". "Per allò del qui dies passa anys empeny prenen decisions per guanyar temps", opina Concepció Veray. Tot i això, també insta a replantejar el model urbanístic de la Costa Brava però posant el focus en evitar indemnitzacions. "Tirar enrere llicències ja donades suposaria la ruïna dels ajuntaments", conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook