09 de juliol de 2019
09.07.2019

La fundació SER.GI atén més de 2.000 famílies amb problemes d'habitatge

És un 33% més que el 2017 · S'han fet accions a vuit poblacions de la demarcació i el seguiment de 145 pisos amb persones en risc d'exclusió

09.07.2019 | 13:11

La Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social (Fundació SER.GI) va atendre 2.012 famílies amb problemes d'habitatge durant el 2018, una xifra que representa un 33% més de les ateses durant l'any anterior. L'entitat privada sense ànim de lucre ha constatat que creixen progressivament les famílies que no poden fer front al pagament dels préstecs hipotecaris o lloguers i que ja no es tracten només de sectors vulnerables sinó que la problemàtica s'ha estès a altres classes socials. En matèria d'habitatge, durant l'any passat es van fer accions a vuit poblacions de la demarcació i el seguiment de 145 pisos on residien famílies en risc d'exclusió social. Són dades de la memòria del 2018 de l'entitat que durant l'any passat va atendre més de 8.000 persones de 28 poblacions gironines a través de catorze projectes socials.

Creix el nombre de famílies gironines que no poden accedir a un habitatge digne o que tenen problemes per mantenir la llar al no poder fer front al pagament de l'hipoteca o lloguer. Ho constata la memòria de la Fundació SER.GI que durant el 2018 va atendre 2.012 famílies amb aquesta problemàtica, una xifra que representa el 33% més que el 2017 quan se'n van atendre 1.516. En xifres globals de persones ateses en aquestes unitats familiars, l'any passat es va arribar a 4.967 persones mentre que el 2017 havien estat 3.808.

D'altra banda, també es van fer un seguiment a 145 pisos amb famílies en risc d'exclusió social mentre que el 2017 havien estat 253. Aquesta davallada es deu al fet que a partir del setembre del 2018, la fundació SER.GI va deixar de gestionar la borsa d'habitatge social de Girona perquè el consistori va assumir-ho amb la contractació d'una persona.

Destaca també que durant l'any passat van gestionar 246 habitatges de propietaris per a ús social, vint més que el 2017. La majoria són habitatges on hi viuen famílies però també hi ha alguns casos d'ús compartit de persones que no tenen parentiu.

A l'hora de seleccionar els beneficiaris de les intervencions es tenen en compte un seguit de criteris prioritaris com ara no disposar d'habitatge, viure en un d'insegur o inadequat, haver patit violència de gènere o ser un nucli monoparental amb fills a càrrec, entre d'altres.

Des de l'entitat alerten que les conseqüències de la crisi no s'han revertit i fins i tot han detectat que els problemes amb l'habitatge afecten altres classes socials i no només les més vulnerables. Denuncien, a més, que l'administració "no té un dispositiu útil per donar resposta a la demanda de lloguer social" i que les meses d'emergència (l'"únic mecanisme existent") estan "col·lapsades" i no responen amb l'agilitat necessària en aquests casos. Això ha portat que algunes famílies acabin ocupant habitatges de forma irregular davant una situació d'emergència habitacional.

Davant aquesta situació, reclamen proveir les borses socials amb habitatges buits que pertanyen a entitats bancàries i privats a preus assequibles i alerten que el "boom" dels pisos turístics contribueixen "de manera directa a la inflació de rendes de lloguer i processos de gentrificació".

Més de 8.000 persones ateses en 14 projectes socials

Durant l'any passat, l'entitat va portar a terme catorze projectes socials, arribant a més de 8.200 persones ateses.

En l'àmbit de ciutadania i participació, un total de 1.347 persones van participar en les activitats d'acollida, inclusió i igualtat d'oportunitats amb un total de 3 projectes de dinamització comunitària i catorze amb accions puntuals que van permetre arribar a disset poblacions. En aquest àmbit, reclamen accions per a joves migrats que es troben en situació de completa vulnerabilitat i més formació i ocupabilitat per a joves i adults. La metodologia del treball comunitari és l'eina òptima per apoderar la ciutadania i subratllen que cal seguir treballant per eradicar el racisme així com els discursos i conductes d'odi.

En l'àmbit educatiu, s'han atès 1.904 infants, joves i famílies distribuïdes en 11 poblacions i amb la participació de 364 professionals del món educatiu que han contribuït en la coordinació de les accions.

Finalment, en l'àmbit educatiu s'han portat a terme quatre propostes formatives online amb dinou alumnes. Les cinc activitats del cicle Singer(gi)es van tenir 290 assistents i 110 professionals de l'educació van assistir al taller seminari 'Gamificació educativa'.

La memòria econòmica del 2018 indica que l'entitat va tenir 1.436.841 euros d'ingressos, la majoria públics (un 84%) i la resta d'obres socials i fundacions (12,75%), empreses (3%) i un 0,07% d'ingressos propis. D'altra banda, es van destinar 1.386.236 euros en concepte de despeses, la majoria en habitatge i educació, un 36% i un 31% respectivament, i la resta en ciutadania (18%), estructura i administració (14%) i amortitzacions (1%).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook