La vulnerabilitat de les persones grans que tenen les capacitats mentals disminuïdes converteix aquest col·lectiu en un blanc fàcil per a abusos econòmics. La Fundació tutelar de les comarques gironines, Support, ho veu diàriament amb les persones d'aquest col·lectiu que supervisa: dues de cada tres pateixen situacions d'abús econòmic o espoli, «que és el més evident», afirma el seu director, Josep Maria Soler.
Entre altres serveis, la Fundació Support -que també va assumir les funcions protectores de La Fageda, a la Garrotxa, i de la Fundació tutelar del Gironès, amb la qual es van fusionar el 2011- dona suport jurídic i social a persones amb discapacitat psicosocial, intel·lectual o cognitiva derivada de l'envelliment, que hi poden arribar ja sigui per designació judicial o decisió de la mateixa persona.
En l'actualitat, prop del 20% dels usuaris de la fundació (ara en té 957) tenen alguna malatia degenerativa que sol respondre al perfil de gent gran i, entre els tipus d'abusos econòmics que detecten, Soler va distingir entre els lleus i els greus. Per exemplificar els primers, va exposar el cas d'un home a qui un familiar li anava carregant les factures fins que la residència on vivia no va poder cobrar «perquè no hi havia diners». En situacions com aquesta, va dir, el centre informa a Fiscalia que aquella persona no està en disposició de gestionar els seus recursos i el jutjat en dona la facultat a entitats com la Fundació Support. «L'habitual -va apuntar el director- és que el familiar, que no n'ha volgut saber res durant el procés judicial, aparegui quan la fundació ha bloquejat el compte» de la persona que estafava.
El patró més repetit en el procés d'arribada d'una persona gran a és que es posi de manifest que «no governa alguns aspectes de la seva vida, normalment desatén l'atenció personal i la del seu habitatge i entorn, i això és percebut per tercers perquè, sinó -va aclarir Soler-, no ens n'adonem». Llavors, el cas arriba a Serveis socials i el responsable de l'entitat va explicar que perquè intervinguin «s'hi ha d'afegir que o bé no hi ha família o bé no pot assumir aquesta feina o no vol», per la raó que sigui i sovint vinculada a la història familiar.
Per a l'organització, el pitjor escenari és «que les famílies diguin que se n'encarreguen, però un jutge ho rebutgi perquè els han espoliat, han estat negligents amb la cura... perquè considera que no estan en condicions de complir amb el deure de tenir-ne cura», un factor que complica notablement la seva feina. Tot i això, el director de la Fundació Support va remarcar que «les decisions han de prioritzar les persones».
Situacions extremes
Josep Maria Soler va compartir un «exemple extrem» que han viscut a Girona, el d'una dona d'un barri amb dificultats socioeconòmiques amb sis fills. Un d'ells estava vinculat al món de les drogues, va accedir a la llibreta d'estalvis de la mare i «la va manipular durant temps, fins al punt que la va tancar a l'habitació i li treia els calés». El director va explicar que, tot i que la resta de germans ho sabien, la família estava disgregada i no intervenia. En un moment determinat, la fundació va rebre «el mandat judicial per ficar-s'hi, entrem a la casa i fins i tot s'hi troben cadells morts de feia dies», va relatar Soler. Davant aquesta situació, es va considerar «impossible tenir cura de la persona allà i se la van emportar a un centre geriàtric amb autorització judicial i suport policial»; «llavors -va afegir-, la família s'uneix per oposar-se a la gestió».
Soler va recordar que el 2015 es va canviar un article del Codi penal que protegia els familiars en l'àmbit patrimonial, de manera que, des de llavors, es pot perseguir l'espoli comès en aquest entorn. El responsable de la Fundació Support va explicar que opten per la via de la conciliació sempre que poden i que en els últims quatre anys no s'han trobat «cap cas prou gruixut com per interposar una querella criminal»; tot i que van estar a punt dues vegades, però la persona afectada va morir.
