Anna Garriga, investigadora principal del Grup de Transferència de Coneixement en Economia i Empresa de la Universitat de Girona, i degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, ha desvetllat el pes real del turisme sobre el PIB de la Costa Brava. La investigadora ha quantificat en un 20% el valor del sector turístic per l’economia de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.

Ho ha fet a l’inici de les Jornades sobre turisme i societat organitzades per la Fundació Jordi Comas i l’Agència Catalana de Turisme i que se celebren avui al CaixaForum Girona. Garriga ha destacat que el sector turístic a Catalunya ha esdevingut clau durant el període de crisi econòmica 2008-2014. Ha tingut un comportament contra cíclic, és a dir, quan l’activitat dels altres sectors econòmics queia, el sector serveis no només mantenia la seva activitat sinó que creixia. Per a tenir una referència de la importància econòmica del turisme a les comarques de la Costa Brava, cal pensar que un 20% és el mateix pes que té el sector industrial a nivell català.

L’evolució econòmica del sector turístic de la Costa Brava és molt positiva, ha millorat el percentatge d’ocupació hotelera i, per exemple, la facturació mitjana per habitació ocupada des del 2010 ençà ha augmentat pràcticament un 30%. Ara bé, els principals indicadors de seguiment mostren que encara hi ha marge de millora per augmentar la rendibilitat del sector.

A les Jornades, titulades aquest any “L’anàlisi de dades, clau de l’èxit”, hi participen diversos ponents que radiografien la situació del turisme, així com l’ús de les dades per a la gestió de clients i establiments.

Increment de la despesa diària per turista

En la segona ponència de les Jornades, Albert Pascual, titulada Anàlisi sectorial de la indústria turística: situació i perspectives. Cap a un sector més sostenible i de major qualitat ha destacat l’increment de places hoteleres que ha tingut Catalunya en els darrers 12 anys. Ha revelat que les que més han pujat són les de 4 i 5 estrelles que en conjunt han augmentat un 73%. Tot això ha provocat l’arribada de turisme de major qualitat i un increment major de la despesa diària, molt per sobre de la mitjana espanyola.

Pascual s’ha centrat l’anàlisi de la demanda i l’oferta del sector així com la comparativa de rendibilitat entre les diferents zones turístiques d’arreu de l’estat, acabant posant diferents exemples de la importància del tractament del Big data per a prendre decisions. Entre les dades destacables de la ponència ha citat l’increment en pernoctacions que ha tingut la Costa Brava i que representen ja el 20% de les totals de Catalunya. Concretament de gener a setembre, les pernoctacions al litoral gironí han tingut un creixement del 2,3%. Situant-la entre les 6 primeres zones turístiques de l’estat, per sobre d’altres com Costa Daurada o Eivissa i Formentera que han patit fins al setembre una davallada.

A més, ha assegurat que s’està confirmant el canvi de cicle i que bona prova d’això, és que el creixement de l’arribada de turistes està per sota de l’increment de la despesa que fan aquests. Pel que fa a la rendibilitat, remarca que Catalunya és el destí amb un major increment del ADR (preu mig habitació venuda) i RevPAR (ingrés per habitació disponible) durant els primers 8 mesos de l’any. Finalment ha exposat diferents exemples que ens dona el Big data de que disposa CaixaBank respecte la despesa turística tant d’origen internacional com domèstic.

Ha analitzat que el turisme domèstic té un pes major en la part sud de la Costa Brava versus el nord del litoral gironí on la despesa internacional pren més rellevància.

També pel que fa al comportament de la despesa turística, va ressaltar que s’ha vist força ressentida respecte dades de la passada temporada, tenint un millor comportament en la part central-sud de la costa.

Mancances en la credibilitat i la gestió dels preus als webs dels allotjaments

En la tercera ponència, els experts adverteixen als allotjaments turístics de la importància d’incorporar i de millorar l’experiència dels usuaris per a ser competitius i millorar els seus resultats en un mercat cada vegada més digital. El CETT, centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, ha presentat avui un estudi capdavanter en l’ús del màrqueting digital en el sector de l’allotjament turístic a Catalunya.

La investigació, que ha tingut en compte els hotels, les pensions, els aparthotels, els càmpings, els allotjaments de turisme rural i els habitatges d’ús turístic (HUT), ha detectat mancances en aspectes com la interacció a temps real amb l’usuari, la incorporació del comerç electrònic, el canvi de preu en el procés de compra o la seguretat dels llocs web dels establiments.

L’estudi, liderat per la Dra. Maria Abellanet, CEO del CETT, el Dr. Oriol Anguera-Torrell, director del Grup de Recerca en Allotjaments Turístics i Restauració CETT-UB i la investigadora i professora de màrqueting digital, Claudia Langer, ha tingut en consideració prop de 1.500 establiments i ha fet un seguiment de factors clau en la generació de les experiències de l’usuari com la usabilitat, la credibilitat, el posicionament als cercadors o l’accessibilitat dels webs. Així mateix, també s’han analitzat les actuacions a les xarxes socials i als principals canals de distribució.

Oriol Anguera-Torrell destaca que la importància d’aquest estudi rau en el fet que “ens mostra quin és el panorama actual en aquest sector a Catalunya i ens permet identificar quins són els punts febles per tal de generar estratègies d’aplicació de les eines de màrqueting digital”. Segons ha pogut concloure aquesta anàlisi, els allotjaments de turisme rural són els que menys han implementat, encara, el sistema d’e-commerce o venda online, mentre que els hotels i els HUT són els que millor integren elements que els atorguen credibilitat a través, per exemple, d’una imatge web més professional, els certificats o les ressenyes.

Pel que fa a l’ús dels idiomes, l’estudi assenyala que els hotels i els càmpings són els que millor integren com a mínim quatre idiomes i, aquests últims són, a més, la tipologia d’establiment que fa un ús més òptim del català en els seus canals digitals.

En relació amb l’ús de les xarxes socials per connectar amb els clients, els càmpings i els habitatges d’ús turístic són els més presents en aquests canals. Per la seva banda, s’ha detectat una baixa presència de les pensions i els aparthotels en xarxes com Facebook, Twitter o Instagram.

Finalment, en referència amb l’ús d’OTAs (agències de viatge online), les plataformes Booking.com i Agoda són les més emprades pels allotjaments catalans. Mentre que, quant als metacercadors, el de Google (Google Hotel Ads) és el més utilitzat, per davant de competidors com Tripadvisor, Kayak o Trivago.