entre plana el fantasma del tancament de la base de Ryanair a Girona i la incertesa de les seves conseqüències, l'empresa irlandesa ha recuperat els vols amb Bremen (Alemanya) i l'Alguer (Itàlia) que va tancar el 2015 i 2016, respectivament. Dijous a dos quarts de sis de la tarda és l'hora prevista per al segon vol setmanal a l'illa de Sardenya, l'últim del dia a l'aeroport de Girona. Abans de les cinc, tant als taulells de facturació com a la sala d'espera prèvia a l'embarcament, només hi ha aquests passatgers; si s'exclouen els treballadors, la resta de l'equipament és buit.

Un grup d'estudiants sards, universitaris o de formació professional superior, maten l'espera fins que arribi l'avió que els tornarà a casa després de passar una setmana de vacances a Barcelona, sense haver trepitjat Girona per a res. Expliquen que si han viatjat fins a Vilobí d'Onyar i no a la capital catalana és pel preu -el bitllet els ha costat la meitat- i, ara que hi han estat, consideren que s'assembla molt al de l'Alguer.

Els primers a la cua per embarcar són una parella d'empresaris jubilats algueresos, que van i venen des de fa una dècada. Ara, tornen de visitar la neta i la filla a Barcelona, que regenta les tres botigues de corall que ells van obrir per ampliar el negoci de l'Alguer. Franco Marras explica que ja havien viatjat a Girona en la primera etapa del vol i es mostra sorprès per la poca activitat que hi han trobat. «A nosaltres ens va bé, però el que hem vist és que no hi ha ningú, és una pena», diu l'home, qui recorda que «sempre estava ple, a l'hivern també».

Margarita Molins i Ramon Manresa són de Breda i marxen de cap de setmana llarg a Sardenya; inicialment havien pensat en Pisa, però una oferta per anar a l'Alguer els va fer canviar el destí. Per a ells, el restabliment de l'enllaç amb l'illa ha estat positiu perquè, tal com apunta Molins, «aquí, a Girona, ens és molt més còmode». Ara bé, Manresa comparteix que «hem quedat sorpresos de la poca activitat» a l'aeroport; «la gran majoria de vegades que hem sortit ho hem fet des de Barcelona i és una altra història, no té res a veure», afegeix.

El gironí Cristòbal Cruz també marxa a l'Alguer «per desconnectar el cap de setmana», una destinació a la qual ja havia viatjat amb Ryanair abans que la tragués fa tres anys i, des del seu punt de vista, «és molta comoditat tenir-ho a Girona». En la línia dels anteriors companys de passatge, Cruz constata que «el 2004 o el 2006 hi havia molta més afluència de gent», un canvi a la baixa que, des del seu punt de vista, es va produir coincidint amb la crisi.