La província de Girona ha rebut aquest any més milions del que sol ser habitual a la loteria de Nadal tot i ser la segona demarcació que menys diners per habitant ha gastat en el sorteig, amb 35,17 euros, només per davant de Huelva, on s'han gastat 32,27 euros (deixant de banda les ciutats autònomes de Melilla, amb 14,03 euros, i Ceuta, amb 16,20). En el conjunt de l'Estat, la xifra gastada per cada ciutadà ha pujat a 62,20. En tot cas, la despesa a les comarques gironines ha registrat enguany un creixement de l'1,55 per cent respecte al sorteig de 2018, un augment que en tot cas ha estat el sisè més petit de l'Estat, en un context generalitzat d'augment (la mitjana a Espanya ha estat del 3,09 per cent).

Pel que fa a les altres províncies catalanes, la despesa està molt per sobre de Girona, principalment a Lleida (101,82 euros), però també a Barcelona (47,51 euros) i Tarragona, que tot i ser la segona demarcació catalana amb menor despesa (39,19 euros) ha vist com el sorteig li ha deixat fins a 360 milions.

Les vendes de dècims del sorteig a Catalunya han suposat una despesa de 368.586.320 euros, amb un increment de l'1,37% respecte a l'any anterior, trencant així els descensos en les vendes registrades en els dos anys anteriors. Catalunya ha estat la tercera comunitat de l'Estat amb més vendes, per darrere d'Andalusia amb 410.754.040 euros (un 4,48% més) i Madrid, que un any més ha encapçalat la llista amb 489.547.760 euros (1,72% més).

Les vendes per al sorteig de Nadal han superat els 2.900 milions d'euros a l'Estat, una xifra que suposa un increment del 3% respecte a les del 2018, quan es van superar els 2.819 milions d'euros, segons el president de Loteries i Apostes de l'Estat, Jesús Huerta. Aquest increment se suma als registrats el 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018, en què va experimentar un augment del 4,64, 4,52, 3,45, 3,26 i 2,13% per cent respectivament.

El Ministeri d'Hisenda recaptarà aquest any 175 milions d'euros per la tributació dels premis, una xifra que suposa 13,6 milions menys que l'any passat per l'augment del mínim exempt fins als 20.000 euros, segons els càlculs dels tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). D'aquesta manera, l'aportació a les arques públiques serà un 7,2% inferior, com a conseqüència de l'increment del mínim exempt fins als 20.000 euros des dels 10.000 euros als quals va augmentar a partir del 5 de juliol de l'any passat.