Mentre bona part de Catalunya s'enfonsa, literalment, per l'efecte de la tempesta Gloria, Madrid, el quilòmetre zero d'un país en procés de (de)construcció constant, Espanya, sura en una calma gèlida i agradable a parts iguals. Una pau meteorològica i prou, perquè la metròpoli, un monstre urbà, econòmic, cultural, turístic i social, fa por i és un festival: de gent pels carrers; de trànsit; d'hotels, bars i restaurants plens; de congressos; de negocis a ple rendiment... de tot. Aquí, a la capital del Regne, ahir al vespre, quan escamots de turistes -asiàtics sobretot- encara voltaven, al pis -1 de l'ambaixada de Catalunya, l'edifici Blanquerna, un periodista de províncies -en el bon sentit de la paraula, si és que en té- presentava l'edició castellana del llibre Estàvem cansats de viure bé; en cristià: Nos cansamos de vivir bien, que signa Albert Soler i edita Sagesse.
El bateig castís de la recopilació d'articles publicats a Diari de Girona, que incorpora com a novetat l'epíleg del periodista Ramon de España, va reunir un centenar i mig llarg de persones al soterrani que acull l'exposició Alfabeto desbaratado. Poemas visuales, objetos y libros, un recull d'obres de Joan Brossa i de Guillem Viladot. En la presentació, que, en paraules de De España, va congregar al número 44 del carrer d'Alcalá una «colla de desafectes al règim [català]» es va parlar força d'alfabets -també d'analfabets-, poc o gens d'objectes, força del llibre i molt de periodisme i de la importància que té per a la professió l'humor, sobretot en contextos com el que viu el Principat de fa uns anys per obra i gràcia del «procés» i dels seus líders.
«Reconstrucció metafòrica»
L'«humor» que practica Soler en els articles i el periodisme «no estan renyits», va asseverar Juan Cruz, articulista d' El País, escriptor i editor que va apadrinar l'autor (de províncies) a la Villa y Corte, juntament amb Ramón de España i el director del Diari de Girona (també de províncies), Jordi Xargayó. A ulls de Cruz, Nos cansamos de vivir bien és «la reconstrucció metafòrica d'una novel·la, una successió de cròniques» que evoca Rayuela de Julio Cortázar, paraules majors si no majúscules.
Els articles en què es relaten -i critiquen- les vicissituds de personatges com el Vivales (Carles Puigdemont), Presidentorra (Quim Torra), Jami Matamala -el senador de l'exili de «posar i treure» per definició de De España-, Ramon Cotarelo, Beatriz Talegón i molts altres noms propis de l'independentisme sobrevingut descriuen una societat «plena de malalts que no s'atreveixen a expressar la queixa», com a Rayuela, «que han pres medicaments per dissimular la seva malaltia», com a Rayuela, i que «volen fer creue que els bojos són els altres», com a Rayuela.
«Un drama real»
En definitiva, sosté Juan Cruz, el llibre d'Albert Soler demostra que el procés «és una comèdia que sembla fantàstica» però que en el fons «és un drama real que ha afectat el periodisme català escrit a Catalunya i el periodisme espanyol escrit a Espanya». I ho fa, diu, a partir de «l'observació, la cultura i la capacitat de contar».
Com acostuma a passar en les presentacions on intervé el columnista de Diari de Girona, el públic es va fer un tip de riure. Efusivament ho feia l'escriptor Ignasi Vidal-Folch, arrecerat en la tranquil·litat que atorguen les darreres fileres de les platees. També hi eren el periodista Manuel Campo Vidal; l'ex-secretari general del PCE Francesc Frutos; el diputat del PSC per Barcelona José Zaragoza i el president d'Endemol España i col·laborador de Diari de Girona, Jordi Bosch, entre d'altres.
Vendre més llibres -ara en espanyol- a banda, la gran preocupació que expressava l'homenatjat, ahir, al soterrani de l'ambaixada catalana a Madrid, era no sortir-ne com el periodista i columnista de The Washington Post Jamal Khashoggi del consolat de l'Aràbia Saudita a Turquia, la tardor de 2018: «Tallat a trossos i en una maleta».
