30 de gener de 2020
30.01.2020
Diari de Girona

Els danys del «Gloria» freguen els 44 milions

Tossa de Mar xifra en 2 milions el que costarà arreglar platges, elements i àrees públiques

30.01.2020 | 00:21
La platja de Tossa de Mar, després del temporal. Destrosses pel desbordament de la Tordera a Hostalric.

La borrasca Gloria ha portat cua i, encara a hores d'ara, la valoració dels danys segueix ocupant l'ordre del dia dels afectats, tècnics d'ajuntaments, ens comarcals i diferents departaments de la Generalitat. Una setmana després del pic del temporal –que va deixar fortes inundacions a Girona i a la plana del Baix Ter arran del desbordament del riu–, la factura ha anat escalant i la valoració dels desperfectes ja arriba als 43,9 milions.

Amb les últimes xifres que s'han fet públiques, només quedarà el Consell Comarcal de la Selva perquè doni els números. En aquest ens, avui hi ha prevista una reunió d'alcaldes per fer una valoració dels danys i on assistiran responsables de la Generalitat, entre altres i on es donarà la xifra estimada de la devastació en una comarca fortament castigada, sobretot a la Costa Brava i als municipis per on passa la Tordera.

danys a l'agricultura i ramaderia: 1,9 milions


El Departament d'Agricultura va donar ahir una primera valoració dels danys a la província de Girona, que s'eleven a 1,92 milions d'euros. Moltes zones del Baix Ter i el Gironès han patit inundacions, destrosses i pèrdues econòmiques. De fet, el Baix Empordà i el Gironès són les comarques més afectades pels estralls.

A aquests gairebé dos milions d'euros, hi caldrà sumar les pèrdues de tots aquells camps on encara no s'hi ha pogut accedir, segons va explicar la consellera del ram, Teresa Jordà, que va subratllar que es tracta d'una valoració encara molt inicial.

«La nostra prioritat passa ara per destinar un primer paquet de diners destinat a retornar la capacitat productiva a les zones afectades, perquè els pagesos i ramaders tornin a treballar», va declarar la consellera. Per això, Jordà va recordar que la Generalitat aprovarà d'urgència un decret postemergència, i que el seu Departament destinarà 11 milions en línies d'ajudes i préstecs tous arreu de Catalunya.

Aquests diners es gestionaran directament des de les delegacions territorials de la Generalitat a Girona, conjuntament amb aquells que arribin de la Diputació i dels ministeris.

tossa i lloret: 3 milions en desperfectes


L'Ajuntament de Tossa de Mar ha tancat el primer informe sobre els desperfectes en l'espai públic, que els ha xifrat en dos milions d'euros, mentre que a Lloret de Mar la factura puja a un milió d'euros, segons va assenyalar l'alcalde, Jaume Dulsat, a Nova Ràdio Lloret.

Pel que fa a Tossa, s'hi han comptat els danys ocasionats en platges, mobiliari urbà, zones boscoses, o afectacions a edificis municipals o serveis com l'enllumenat públic. Sumant-hi l'estimació de les afectacions a particulars, el total de les afectacions del temporal al municipi podria apropar-se als quatre milions d'euros.

Entre els desperfectes més destacats en l'espai públic hi ha la pèrdua de gran quantitat de sorra de la platja Gran, de la Mar Menuda i des Codolar. Cal recordar que l'aigua va arribar a entrar als carrers de la població, uns vials que es van veure també envaïts d'escuma. A les platges també hi ha hagut danys, segons l'ajuntament, en molts dels serveis que es donen i van des de perjudicis a la instal·lació elèctrica, l'aigua o aparcaments pròxims al front marítim que han resultat greument danyats. També hi ha problemes en els accessos de les cales, ja que hi ha roques o arbres que impedeixen l'entrada, danys en gran part de mobiliari urbà com les tanques metàl·liques del passeig de Sant Ramon de Penyafort o els bancs i els fanals del front marítim, entre altres danys.

hostalric: 1,2 milions


El Gloria va afectar molt el municipi d'Hostalric i fins i tot alguns veïns del nucli antic es van haver de confinar arran de la crescuda i desbordament de la Tordera. Els danys van ser nombrosos i l'ajuntament va acabar la memòria dels desperfectes, valorats en 1,2 milions. Arran de la situació viscuda i les conseqüències, l'ajuntament va anunciar que demanarà a l'Estat que se'ls declari com a «zona afectada per emergència de Protecció Civil» i així puguin cursar els ajuts necessaris a través de la subdelegació del Govern a Girona.

L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, va assegurar en un comunicat que «les conseqüències del temporal han estat i segueixen sent dures, però ho podrien haver estat més si no haguéssim adoptat algunes de les mesures preventives que es van dur a terme». El fort vent i la pluja torrencial que va afectar Hostalric va generar greus danys materials públics i privats a la via pública, en el patrimoni, als equipaments municipals i centres educatius, i en activitats econòmiques i agràries. Entre els més destacats hi ha, per exemple, els danys generats al camí dels Ollers, on les intenses pluges van col·lapsar la capacitat de drenatge del camí i van provocar la pèrdua d'estabilitat del vial i de les seves proteccions; al pas sobre la riera d'Arbúcies, que ha desaparegut arrossegat per la rierada; al Castell d'Hostalric, on se n'ha vist afectat tant el talús sud com el baluard nord del monument; o a l'escola Mare de Déu dels Socors, fet que va obligar a suspendre temporalment les classes lectives.

avaluant els danys a esglésies i temples


El Bisbat de Girona ha començat a quantificar els danys que el temporal va provocar a les esglésies i temples de la demarcació. Una de les afectacions més vistoses, com ja va avançar Diari de Girona, ha estat l'esfondrament del campanar i part de la teulada de l'església de l'Esparra, un nucli de Riudarenes. Ahir s'hi van desplaçar un constructor i un arquitecte per començar a estudiar l'estat en què es troba el temple –l'actual data del segle XVIII– i calcular quant costaria reconstruir-lo. La revisió, que es va fer amb l'ajuda d'una grua, va despertar la curiositat d'alguns veïns, que es van apropar a veure-ho. N'hi ha que van assegurar que l'església ja es trobava en «males condicions» abans del pas de la borrasca i que «només es feia servir un cop l'any».

L'església de l'Esparra no és l'únic element patrimonial del Bisbat que va patir les conseqüències de la borrasca. Un llamp va fer malbé el mecanisme de les campanes de l'església de Jafre, on també va caure part de la teulada. En aquesta mateixa comarca, a Verges, el temporal va provocar el despreniment de part de l'arrebossat del campanar. A Girona, al temple dels Salesians del barri del Pont Major, les ventades van fer volar la lona que cobria provisionalment el teulat a l'espera de fer-hi reformes. A l'Alt Empordà, sense qualificar les afectacions de greus, el Bisbat ha apuntat que va entrar aigua a la basílica de Castelló d'Empúries i a l'església de Vilabertran.

crítica del psc per la gestió a palafrugell


El portaveu socialista a l'ajuntament de Palafrugell, Juli Fernández va emetre ahir un comunicat on va criticar la gestió que ha fet l'equip de govern (ERC, JxCat i SGP) del temporal Gloria. Fernàndez va assegurar que en el ple de dimarts, a preguntes del PSC, l'equip de govern va ser «incapaç d'explicar quines han sigut les tasques preventives, informatives i d'actuació en relació am el temporal». També va lamentar «la poca informació que ha donat el govern a la resta de membres de grups municipals».

el gironès: 7,5 milions


El Consell d'alcaldes del Gironès va reunir-se ahir per fer el primer balanç dels desperfectes en una sessió convocada d'urgència, on també van assistir representants de la Generalitat i la Diputació, entre els quals, el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i el president de la Diputació, Miquel Noguer.

«S'han patit molts danys; ara mateix els qualifiquem en 7,5 milions d'euros», va informar a Diari de Girona el president del Consell i alcalde de Sant Gregori, Quim Roca, que va advertir que la xifra seguiria pujant. La ciutat de Girona és la que lidera el recompte de a la comarca, amb 3,3 milions, seguida de Sant Gregori (1 milió), Salt (452.000 ?), Cervià de Ter (373.000 ?), Bescanó (307.000 ?), Sant Julià de Ramis (295.000 ?) i Sarrià de Ter (218.000 ?).

L'objectiu de la reunió era, va explicar Roca, obtenir unes xifres inicials per poder demanar les ajudes i, així, restaurar progressivament camins, carreteres, esculleres i afectacions a la via pública de l'interior dels nuclis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook