01 de febrer de 2020
01.02.2020

Treballadores de la llar migrants alerten de precarietat, abusos i vulneració de drets

L'associació gironina Dones Endavant, Mujeres Migrantes Diversas i el primer sindicat de l'Estat, Sindillar, exposen la realitat del col·lectiu El Consorci d'Acció Social de la Garrotxa verifica «esclavatge»

31.01.2020 | 23:38
D'esquerra a dreta, Teia Fàbrega, Jessenia Lagos, Rocío Echeverría i Carmen Juares.

Són dones immigrants sense documentació ni possibilitat de tramitar-la fins que sumin tres anys d'empadronament, moltes amb estudis universitaris i professions qualificades als seus països d'origen, que es veuen abocades a feines de la llar o de cura –sovint com a internes– en condicions laborals i salarials precàries, tan abusives que ratllen l'esclavatge.

Així ho denuncia el col·lectiu, que s'organitza i reivindica drets com ara l'accés a una prestació d'atur, però també la primera administració local gironina que les ha visibilitzat i atès, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. La seva directora, Teia Fàbrega, va afirmar dijous que, «a partir de la preocupació dels professionals dels serveis socials per la situació de les cuidadores, vam verificar que era salvatge, d'esclavatge». Ho va fer en una taula rodona organitzada pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona amb l'associació gironina Dones Endavant, representada per Jessenia Lagos; Mujeres Migrantes Diversas, en nom de la qual va parlar Carmen Juares, i el primer sindicat de treballadores de la llar a l'Estat, Sindillar, amb Rocío Echeverría de portaveu.

Cadascuna va partir de la seva experiència migratòria per descriure un escenari comú de necessitat econòmica, desemparament legal, problemes físics, solitud, impossibilitat de formar-se i de lluita per obtenir un sou, per superar «una Llei d'estrangeria racista i classista» –tal com la va descriure Juares– i, en molts casos, fer venir els fills que van haver de deixar quan van migrar. «No venim a demanar més que ningú, que no se'ns vegi com a paràsits, venim per treballar, venim de països espoliats», va explicar Echeverría.

El relat també coincideix quan es tracta de deixar clar que no desitgen que les tractin amb paternalisme i d'exigir respecte pels seus drets. Així ho va manifestar Lagos, tot apuntant que «volem sentir-nos ciutadanes, però la Llei d'estrangeria o la de la Seguretat Social ens aclaparen i no ens permeten aixecar el cap». La seva associació, Dones Endavant, agrupa migrants d'Europa, Llatinoamèrica i Àfrica a Girona; «la comunicació verbal és un repte –va dir–, però totes riem i plorem igual, i tenim les mateixes necessitats».

Tot i la manca de temps, el grup ofereix suport emocional, comparteix lleure i cultures, està oberta a participar en les associacions de veïns per trencar estereotips i intentar compensar el fet que «sentim que no existim, que som ombres acompanyant uns nens al parc o fent la compra de cada dia» –va resumir Jessenia Lagos.

En paral·lel, l'entitat procura crear aliances amb la Generalitat i els ajuntaments que ja s'han concretat en cursos de català a Girona i Salt, amb demanda per a una segona edició. «Necessitem formació i despertar consciències», va dir la portaveu de Dones Endavant per qüestions com aquesta: «La societat ha sobrecarregat les dones i les que estan a dalt paguen a les que estan a baix. Dones abusant d'altres dones que no són alienes a la realitat, però el mateix sistema porta a mirar cap a un altre costat». Carmen Juares també va subratllar que moltes famílies «són conscients de la necessitat de les dones que contracten» i, justament per això, ofereixen males condicions laborals.

Davant d'aquesta situació, el 2016, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa va donar veu a les cuidadores en un llibre que van fer arribar a la Generalitat i la Universitat –ja es treballa en una ampliació. Això va derivar en la creació d'un grup de treball amb els Serveis Territorials del Departament d'Afers socials i Famílies i en l'edició d'un fulletó informatiu, que s'estendrà arreu de les comarques gironines, per recordar «els deures de les famílies contractants, ja que algunes es neguen a empadronar les dones», va lamentar Teia Fàbrega; igual que alguns ajuntaments, pel que la directora va fer una crida a la Secretaria d'Immigració –representada a la sala– «a posar denúncies, perquè la llei hi obliga». Ara, el Consorci treballa en altres línies d'actuació per donar suport al col·lectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook