07 de febrer de 2020
07.02.2020

Una operació que revoca una mutilació i recobra l'autoestima

Tot i que es desconeixen les dades reals de les mutilacions que s'efectuen anualment al territori català, el treball de prevenció i pràctiques com ara la reconstrucció de clítoris que s'efectuen a diversos centres hospitalaris permeten corregir una pràctica que deixa cicatrius molt més enllà de les estètiques

07.02.2020 | 00:07
Una operació que revoca una mutilació i recobra l'autoestima

Les dones que arriben a la clínica per tal d'obtenir detalls sobre la cirurgia reconstructiva de clítoris ho fan des d'un posicionament radicalment contrari al d'una pràctica arrelada a una trentena de països africans. Pot semblar evident, però aquesta reversió no és només estètica i funcional, i per tant física, sinó que impacta de ple en l'autoestima de les dones que s'hi sotmeten.

«Cal tenir clar que la majoria de dones mutilades no vindran a fer-se la reconstrucció de clítoris, les que ho demanen tenen una postura contrària a la mutilació que molts cops han adoptat quan han arribat aquí», indica el metge Pere Barri Soldevila, impulsor del programa de reconstrucció genital endegat a la Clínica Dexeus que des de 2007 ha fet 22 operacions a pacients residents a Girona. «Es troben amb uns costums molt diferents als que han viscut sempre, descobreixen que la mutilació no és normal i tenen un daltabaix psicològic», reitera.

Es tracta d'un gruix important del total (105), on un 35% resideixen fora de Catalunya. A més, cal sumar a les 30 reconstruccions fetes els darrers quatre anys a l'hospital Clínic, que en aquest cas no territorialitzen les dades.

En el 70% dels casos recuperen part o tota la funció de l'òrgan mutilat, eliminen riscos d'un possible futur embaràs, i també problemes urinaris. La cicatriu contreta s'elimina, però hi ha un factor més. Contradiuen actituds ancestrals que encara prevalen tot i el treball preventiu que es realitza des d'institucions i associacions.

Barri explica que el perfil del pacient és el d'una dona d'origen africà d'uns 28 anys que ha nascut en més d'un 80% dels casos al Senegal, a Mali i a Gàmbia. Amb tot, també han operat casos de nenes de curtes edats, però es tracta d'excepcions que inclouen riscos i seqüeles urinàries importants.

«Al primer any d'implementar el programa no vam tenir ni una operació», remarca el metge, «i vam haver de fer molta feina amb associacions de pacients, mediadores africanes i d'altres agents per començar a atraure dones que volguessin operar-se». De fet, subratlla que «gran part de la feina l'hem feta a Girona, on hi viu una part important de les comunitats on aquesta pràctica és habitual.

Abans de la intervenció quirúrgica, la clínica sotmet les dones a una prèvia visita psicològica per tal de conèixer cada cas concret i descartar patologies que puguin alterar negativament la intervenció. «És molt important veure com els afectarà ser diferents, i que no sigui contraproduent per elles», argumenta el metge. Aquesta avaluació es torna a repetir un cop realitzada l'operació. Aquesta consisteix en salvar la part de clítoris que no ha quedat mutilada. «Hem de partir de la base que abans d'operar-se no senten res durant l'acte sexual, i tot i que potser no tots els casos permeten resultats òptims, la diferència és abismal», sosté l'especialista. Com en totes les intervencions, sempre hi ha un risc, que aquí se centra a intentar no fer malbé el que queda de clítoris.

Tres casos de sospita

Amb motiu del Dia internacional de tolerància zero amb la mutilació genital femenina, el Departament d'Interior ha fet públiques les dades referents a les deteccions de possibles mutilacions arreu del territori. Els Mossos d'Esquadra van detectar a Girona durant l'any 2018 tres possibles casos dels onze xifrats a Catalunya. Es tracta dels mateixos casos que l'any anterior, quan es va produir el nombre més baix des del 2010, que en sumava fins a 15.

Es tracta d'una tasca que ha estat de caràcter preventiu, però que amb tot no deixa de ser una dada especulativa, ja que es desconeix el nombre real de víctimes.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani va presentar ahir el Pla de Treball per a la Prevenció de la Mutilació Genital, que té a la seva zona d'actuació 1.571 nenes residents a Girona i menors de 15 anys que provenen de països amb aquesta pràctica arrelada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook