Judit Bassols ja tenia clar que volia ser investigadora des que era ben jove. Considera que és una «vocació molt arrelada» a la qual dedica molt de temps i esforç. «Abans no mirava l'hora, podia plegar a les dotze de la nit i treballar els caps de setmana, però des que vaig ser mare de bessons ara fa quatre anys, les coses van canviar», explica la investigadora gironina.

Bassols es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Girona i posteriorment es va doctorar en Ciències Experimentals i de la Salut, fet que li va permetre obtenir el títol de doctor amb qualificació Cum Laude. Durant el seu període predoctoral va realitzar dues estades de recerca al Centre Nacional de Recerca (CNRS) de Tours. Després va fer diferents estades postdoctorals: a la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició de l'hospital Trueta i a la Unitat d'Endocrinologia Pediàtrica del mateix hospital i del Sant Joan de Déu de Barcelona.

Actualment és una de les poques dones que és Investigadora Principal (IP) a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (Idibgi), tasca que combina amb la docència als centres educatius Euses i Aurea, i col·labora amb el Màster en Biologia Molecular i Biomedicina de la UdG. Durant l'última dècada, Bassols ha publicat més de cinquanta articles científics i ha participat en una vintena de projectes d'investigació nacionals i europeus.

A l'Idibgi està al capdavant del grup Recerca metabòlica maternofetal de l'Àrea de Pediatria. La seva línia principal d'estudi és la Identificació de marcadors metabòlics i (epi) genètics associats a alteracions metabòliques de l'embaràs i la descendència. «A través de teixits de la placenta i el cordó umbilical del nadó es pot arribar a predir si al cap d'uns anys tindrà obesitat o no». Aquest és l'objectiu del projecte, explica Bassols, qui assegura que les «marques epigenètiques» que estudia aporten «molta informació». «Si els resultats afirmen que el nen o la nena pot tenir obesitat, es poden prendre moltes mesures preventives i evitar possibles problemes cardiometabòlics associats», diu.

Recentment, un grup de dones empresàries va visitar el centre de recerca a Salt. Una d'elles, Maria Rosa Agustí, de l'asseguradora Allianz, es «va entusiasmar» pel projecte de Bassols i és per això que va decidir firmar un conveni de col·laboració amb l'Idibgi per a la donació de part de la retribució de l'oficina asseguradora a l'entitat. Aquesta iniciativa permetrà a tots els clients col·laborar indirectament amb la investigació sense haver de pagar més pel producte contractat. Bassols valora «molt positivament» aquesta unió ja que suposarà una «injecció de finançament important per poder avançar en el projecte».

Canvi amb la maternitat

Fa quatre anys, Bassols va ser mare de bessons. «Fins que no vaig tenir fills, no m'havia plantejat si patia cap mena d'inferioritat respecte als homes en el camp de la recerca. Treballava fins tard i no tenia cap problema. Quan vaig ser mare -per partida doble-, vaig saber què era la desigualtat», explica la biòloga, qui assegura que «per tenir els mateixos resultats que els homes he de treballar molt més, com abans, i això ara ja no ho puc fer». Bassols creu que això passa a totes les dones que tenen vocació, «sigui científica o de qualsevol altre àmbit». En el camp de la ciència, «a mesura que ascendeixes, t'exigeixen més i potser ja no pots acceptar segons quina beca perquè no et pots permetre viatjar a l'estranger o no pots publicar certs articles pel grau de dedicació», matisa.

«Les dones no cobrem menys que els homes, sinó que hem de rebutjar alts càrrecs perquè sovint la societat ens ha fet creure que no serem capaces d'assumir tanta responsabilitat». Segons, Bassols, aquesta és l'altra gran «trava» amb què es troben i és per això que «cal un canvi per revertir la tisora de gènere».

Compromís institucional

Directors i representants de dinou centres i instituts de recerca en salut de Catalunya -entre els quals hi ha l'Idibgi- van presentar l'octubre passat una carta de compromís per a la igualtat de gènere en els centres de recerca catalans i, així, contribuir activament a la millora del lideratge femení en aquest àmbit. La Carta inclou dotze compromisos per acabar amb la desigualtat de gènere en el sistema de recerca a Catalunya. Es va acordar fer front a la desigualtat salarial en l'àmbit vertical i horitzontal per la mateixa responsabilitat i nivell professional; eliminar els obstacles que impedeixen a les dones avançar en la seva carrera científica, i impulsar canvis en la cultura organitzativa i en l'estructura professional per eliminar barreres sistèmiques, estereotips i desigualtats

Núria Radó, investigadora de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya explica que el primer objectiu de la carta s'ha complert, és a dir, «s'ha visibilitzat el problema de la desigualtat i se'n parla». Considera que en el proper pas, i «amb el qual s'està treballant», «els centres han de dissenyar un pla futur d'igualtat i posar-lo en comú entre tots». Recalca que és important que les institucions s'hi impliquin i «de moment, ho estan fent». El director de l'Idibgi, Jordi Barretina, explica que el centre té en marxa un Pla d'igualtat des del 2014 que es va renovar ara fa dos anys. Judit Bassols forma part de la Comissió d'Igualtat del Pla.