Ara fa un any, els veïns de l'avinguda Sant Jordi d'Olot van sortir d'una reunió de l'associació del barri indignats amb l'Ajuntament per la poca resposta a les demandes d'arranjar els sots del carrer i amb la decisió de trencar d'una vegada per totes amb l'actitud pacient que havien mantingut durant dècades.
Fins llavors, les demandes perquè el seu carrer deixés de ser un fals vial que fa d'eix viari Vic-Olot-Girona, sempre semblaven quedar aparcades. El fet de viure al costat del que a la pràctica és una carretera els suposava que les seves cases estiguessin sotmeses a les vibracions, sorolls i contaminació produïts pels vehicles de gran tonatge.
A més, la nul·la cura del carrer no contribuïa en res a apaivagar els efectes del trànsit. Com tampoc les molèsties que comporten les aturades dels vehicles que esperen al semàfor, els accidents, les pèrdues de càrrega o les males olors dels camions de bestiar. Van constituir l'associació No és un vial, és un carrer i van fer un decàleg de solucions mentre faltés la construcció de la variant d'Olot i el van presentar a l'Ajuntament.
El decàleg va arribar poques setmanes abans de l'inici de la campanya electoral de les eleccions municipals del 2019 i algunes peticions van causar efecte. D'altres estan en vies de gestió, com regular el pas de camions, limitar la velocitat, posar els semàfors en ambre a la nit, fer campanyes de conscienciació, augmentar la vegetació, revisar la normativa del transport d'animals vius, demanar estudis tècnics de les afectacions en contaminació provocades pel trànsit...
Totes elles, durant l'últim any, van ser reivindicades amb manifestacions. En la primera manifestació, el tres d'abril, els veïns, amb màscares, per significar contaminació van caminar uns dos-cents metres per l'avinguda i es van situar a la rotonda que distribueix el trànsit entre dos trams de l'avinguda i la carretera de Santa Pau.
Va ser un tall històric i la travessera d'Olot pel centre va quedar congestionada pels camions de gran tonatge. La protesta va ser un avís del que podia suposar un seguit de talls dels veïns en una economia necessitada de comunicar els polígons industrials situats als extrems de la ciutat, sense una carretera alternativa als carrers urbans de la ciutat.
Poc després, van lliurar 3.000 firmes a l'Ajuntament per donar força al decàleg. L'Ajuntament va comunicar que acceptava estudiar-lo i des de llavors es van crear dues comissions: una per la Variant, i una per la pacificació del tram, ambdues en marxa. Al juliol i ja passades les eleccions, el Departament de Territori i Sostenibilitat va aixecar el paviment hi en va posar un de mitigador de sorolls i resistent a les vibracions. Era l'actuació més important que mai s'havia fet a l'avinguda.
Amb el paviment nou, els veïns van afegir la contaminació a les molèsties del trànsit. Havien aparegut informacions sobre l'elevada contaminació de la zona i les van afegir al seu argumentari. A més, van continuar les manifestacions en forma d'una bicicletada i dues caminades. L'Ajuntament va respondre amb la inclusió de la compra de radars al pressupost del 2020 i la promesa de reduir la velocitat fins a quaranta quilòmetres per hora. Al desembre, la plataforma va aprofitar la presència a Olot del síndic de greuges per tornar a reclamar una variant. Van argumentar la petició amb dades sobre pudors, contaminacions i perillositats.
Només de començar el 2020, els veïns van continuar amb les reivindicacions. Amb l'aval de les dades de contaminació obtingudes a través de l'aplicació de mòbil Smart Citizen, van aprofitar el Dia Mundial de Contaminació (dia 28 de gener) per organitzar una marxa lenta amb cotxe per l'avinguda. Van voler demostrar que conduir a poca velocitat per l'avinguda no suposa cap trasbals i que és propi d'una ciutat desenvolupada.
Fa pocs dies, van mantenir una reunió amb el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavin, i amb el director general d'Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores, trobada memorable per la societat olotina, en la qual van fer el lliurament de 7.127 firmes en reclamació de la variant d'Olot i de la seva consideració com a infraestructura independent per abordar l'inici immediat de les obres. Els veïns de l'avinguda Sant Jordi d'Olot van presentar plànols i estadístiques.
Pel futur preveuen continuar amb les reivindicacions contra una situació injusta que prové de la dècada dels vuitanta, quan un veí els va demanar firmes per evitar que li expropiessin una finca per fer una avinguda. Els veïns van firmar sense saber que durant generacions tindrien un fals vial davant de casa i més tard encara els van convertir el carrer Folch i Torras en una via de trànsit del transport públic de viatgers.
