El confinament i les restriccions pel coronavirus han obligat a repensar el sector laboral i adaptar-se al teletreball contra rellotge. Els ajuntaments gironins no en són una excepció. Han restringit les atencions presencials, el normal funcionament ha quedat congelat i l'activitat política, ara totalment centrada en la crisi sanitària, avança gràcies als suports tecnològics i informàtics. És el cas dels ajuntaments de Girona, Figueres, Olot, Blanes i Salt, que funcionen amb l'equip mínim per mantenir els serveis bàsics operatius.
Sobreesforç informàtic
Els consistoris han aturat els tràmits i projectes que no són urgents per garantir que la «maquinària del dia a dia» segueixi avançant. Així ho diu l'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, qui posa sobre la taula el «sobreesforç» que ha hagut de fer l'equip d'informàtica de l'Ajuntament. Aquesta situació també s'ha repetit a la resta d'administracions, on el desplegament del teletreball i les comunicacions telemàtiques ha obligat a incrementar els recursos tecnològics i informàtics. L'Ajuntament de Girona ha comprat programari per la via de la urgència per poder dotar els treballadors de les eines suficients i la regidora de Règim Intern, Maria Àngels Planas, considera que marcarà un canvi en les dinàmiques laborals dels ajuntaments un cop superat el coronavirus.
Aquest desplegament comportarà un sobrecost per als ajuntaments, ja que han hagut de comprar llicències de programari i suports tecnològics, però en cap dels cinc consistoris consultats tenen la xifra quantificada. En el cas de Blanes, a més, el confinament ha coincidit amb el desplegament de l'administració electrònica i l'alcalde, Àngel Canosa, diu que la inversió ja estava pressupostada.
Serveis mínims
Els ajuntaments treballen a porta tancada però han mantingut els serveis mínims decretats, com són policies locals, serveis socials, atenció ciutadana o brigades municipals. En casos com el d'Olot i Figueres, els alcaldes han assumit per decret les delegacions de la Junta de Govern i d'aquesta manera reduir les interaccions físiques fruit de l'activitat política. Les videoconferències han pres el terreny a les reunions físiques i en ciutats com Blanes i Girona també s'hi farà el ple municipal. En d'altres com a Salt aquesta opció està en estudi i defensen que l'Ajuntament «no s'atura».
«Amb la col·laboració de tots els treballadors municipals, estem aconseguint tirar endavant amb la tasca del consistori, establint els serveis mínims que no podem deixar de prestar als nostres veïns i veïnes», destaca l'alcalde de Salt, Jordi Viñas.
L'alcalde d'Olot, Josep Berga, va més enllà i manifesta la preocupació per la ciberseguretat: «Treballem amb moltes dades dels ciutadans i hem de garantir que estaran protegides i no es perdran», assegura.
Projectes aturats
Els tràmits administratius, les licitacions, els processos selectius i els projectes pendents han quedat aturats. La llista és llarga i en el cas de Girona s'ha aparcat, per exemple, la construcció del carril bici entre Pont Major i Campdorà. Les mesures de confinament també han empès els ajuntaments a accelerar algunes de les obres que tenien a la via pública per tancar les obertures i evitar que ningú prengués mal, com ha succeït a Blanes. Però el seu alcalde matisa que «més que deixar projectes aturats, el que tenim ara són altres prioritats que passen per davant». El que continua amb «absoluta normalitat» és el pagament de factures als proveïdors, explica l'alcalde d'Olot, sobretot pel que fa a eines informàtiques.
Funcionaris acollits al teletreball
La possibilitat de treballar telemàticament des de casa permet als ajuntaments respondre a les necessitats bàsiques dels ciutadans i en els casos de Figueres, Girona, Blanes, Olot i Salt, s'hi han acollit la meitat del personal en plantilla. Dels gairebé 1.200 treballadors de l'Ajuntament de Girona, aquesta setmana ja n'eren 600 els funcionaris que treballaven des de casa, una xifra que segons la regidora Maria Àngels Planas s'ha incrementat des de l'inici del confinament. Precisament, a Salt també ha augmentat i l'Ajuntament constata que la xifra és «variable» i s'incrementa per la reestructuració de les àrees.
El teletreball permet a més una major conciliació familiar, constaten els alcaldes de Blanes, Figueres i Olot. És per això que les eines telemàtiques es van posar primer a disposició d'aquells treballadors amb menors o persones amb dependència a càrrec.
El sector públic s'ha hagut d'adaptar al teletreball en un temps rècord i, segons dades de la Diputació de Girona, el 75% dels municipis de la demarcació estan adherits a la plataforma eMunicipis, instrument amb el qual des de fa temps estan fent la transició cap a l'administració electrònica. Els adherits són 166 municipis de menys de 10.000 habitants i els permet seguir gestionant el registre i els expedients des de casa.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
