Posaran un recordatori del maqui Palau al cementiri de Sant Iscle de Colltort

Abans de l'inici de la crisi del COVID-19, havien acordat amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols i les organitzacions d'antics guerrillers de Catalunya i França organitzar l'acte recordatori al maqui Palau en el pròxim mes de juny però davant les circumstàncies s'han vist obligats a posposar-ho.

El representant de l'Amical d'Antic Guerrillers de Catalunya, Raül Valls, ha explicat que Palau està enterrat d'una manera digna en una fossa dins del cementiri de Sant Iscle. Ha explicat que coneixen el lloc i que volen posar una placa recordatòria de qui reposa allí i per què hi està.

Valls ha narrat les circumstàncies per les quals Palau va anar a parar al cementiri de Sant Iscle. Fracassada la invasió dels maquis a la Vall d'Aran, a l'hivern del 1944, dos grups de guerrillers van entrar a les comarques gironines des de França.

Un dels grups, liderat per Francesc Serrat Pujolar (Olot, 1921-Barcelona,1946), va agafar el camí de Vic per organitzar activitats guerrilleres a Tarragona. L'altre va establir un campament al puig de Sant Joan prop del veïnat de Sant Iscle de Colltort, al terme de Sant Feliu de Pallerols.

Segons Valls, els maquis es refiaven de la relació amb els pagesos de la zona per poder sobreviure sobre el terreny. Així, a finals de desembre del 1944, van baixar des del campament fins al mas Puigvert per comprar un cabrit que ja tenien emparaulat.

Al mas els esperava la Guàrdia Civil, que havia estat alertada per un delator. Els maquis van ser rebuts a trets. L'estrèpit va ser sentit pels joves que ballaven per ser diumenge a la tarda en una masia propera. Els joves, ara ancians, han estat testimonis dels fets recollits per l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya.

Un dels guerrillers, del qual només se sap que els altres maquis el coneixien per «en Palau», va ser trobat al bosc amb el cap menjat pels gossos. Gràcies a la insistència d'un veí, va ser enterrat al cementiri.

Un altre maqui va poder arribar ferit d'una cama al mas la Salota. Allí el van curar com van poder i el van fer passar per un mosso d'una casa en la qual només hi havia noies. La gent recordava que havien vist treballar un mosso coix. Un cop recuperat el maqui ferit va traspassar la frontera, va tornar a França i no se n'ha sabut res més.

«El problema és que en molts casos aquella gent no va tenir fills», ha explicat Raül Valls. Aquest fet i la foscor que es va donar al tema dels maquis durant el franquisme dificulten la investigació de l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya.«Fixa't que encara ara, quan parlàvem amb un ancià testimoni, la seva dona va tancar la finestra», ha recordat. De descendents del mas la Salota, segons Valls, sí que n'hi ha, però estan repartits per diferents indrets de Catalunya.

Ha considerat que ajudar un maqui ferit era un acte de molta valentia perquè, segons ell, si els haguessin descobert, «en el millor dels casos, els haurien clavat una pallissa i els haurien empresonat».

Des de fa uns anys, Raül Valls treballa en la recuperació de la memòria dels guerrillers que van lluitar contra el franquisme en un àmbit de desproporció de forces. En els últims anys, ha pogut recuperar la memòria del maqui Valentí Cisquet. Fill de l'últim alcalde de la República, va lluitar a la guerra i va passar a França. Un cop a França, els alemanys el van dur a un camp de treballadors.