Quan tornarem a anar pel carrer i als bars com abans?
Estem controlant el pic, però no hem controlat l'epidèmia. Crec que la majoria de la gent al maig entrarà en un distanciament social intermitent, potser sortir i estar en grups de cinc, deu, però fins que controlem l'epidèmia no podrem anar al futbol o a manifestacions. No veig la gent als bars fins a l'estiu.
La desescalada ha de ser laboral i només després social?
Sí. Cal trobar equilibri entre controlar l'epidèmia confinant una societat i mantenir el seu pols econòmic. D'aquí a set mesos no es pot tenir una desacceleració econòmica tan brutal que causi més problemes de salut que l'epidèmia. La pobresa porta problemes de salut, i els problemes de salut originen pobresa; és un cercle viciós.
Pot passar que Espanya salvi vides del COVID-19 però després no pugui pagar quimioteràpies?
No. Hi ha una sensibilització social que obre una finestra perquè els partits pactin afegir fons a la salut. Però els que caminem en política de salut sabem que aquestes finestres no duren gaire. En la gravíssima grip de 1918, a Saint Louis (als EUA), es van entendre bé els polítics i els tècnics i l'epidèmia es va resoldre més ràpid que a Pittsburg o a Philadelphia. La unió és tan important com un medicament. Si no hi ha unió entre polítics, com demanar-li a la població que estigui unida?
Què passa en la política espanyola amb el coronavirus?
Es trenca la lluna de mel, que va durar 12 dies. És clau que el lideratge sigui unificador. M'agradaria que aquí els polítics aconsegueixin treballar junts almenys un any, perquè tinguem temps de controlar l'epidèmia amb una vacuna. Necessitem un any.
Aquesta generació jove de polítics és de fiar?
Abans de l'epidèmia ja hi havia desconnexió entre la política i la població. Avui està més connectada perquè està pendent de què fan els que prenen decisions, però si no es veu unió en aquesta crisi, es desconnectarà encara més. Quan van matar Kennedy, el 1963, el president demòcrata Johnson va aprofitar el sentiment d'unió i, amb els republicans, va implementar el paquet d'ajudes socials més important del segle als EUA. Aquesta situació dona una oportunitat de recuperar la confiança del ciutadà. Aquí es podria fer el mateix, però no crec que aconseguim un pla Marshall amb la clàssica brega política d'aquest país.
Les epidèmies són aliades del populisme?
Sí, però pot ser que, com que els populistes no són prociència, l'epidèmia jugui en contra seva. Parlo del Brasil i els EUA, Bolsonaro i Trump, la baralla entre el populisme i l'evidència científica. Només després d'un mes de negacionisme han començat a secundar-se en la ciència per fer coses.
Resulta que Espanya no té capacitat industrial per autoproveir-se de màscares. Màscares, no naus siderals!
Sí. Els líders, fins i tot els xinesos, van pensar que això no seria per tant. Quan va tocar arrencar no teníem els elements, ni nosaltres, ni els alemanys, ni els anglesos? Si algú sap com controlar epidèmies des del segle XIX són els anglesos, i a ells també els ha enxampat fora de joc. Jo estic dient al Canadà, l'Argentina i altres països d'Europa: «Com que això va per a llarg, comenceu a buscar solucions dins del país i que no depenguin de mercats exteriors».
A aquests països que li pregunten? què els interessa més de l'experiència espanyola?
Pregunten per què ha passat el que ha passat. Això es veurà en un estudi posterior, que haurà de ser independent, no una cosa de quotes de partits. Ha de ser independent perquè n'aprenguem. Si no, no estarem preparats per a la següent epidèmia.
Qui voldria estar en la pell de Fernando Simón?
Ho ha fet bé, i es mereix respecte. Això es reconeixerà a posteriori. Una epidèmia es pot controlar per control epidemiològic, com el doctor Simón, o amb una vacuna. Mentre no tinguis una vacuna, estàs condemnat al control epidemiològic.
Als Estats Units hi ha 27 milions de persones sense assegurança mèdica. El pla d'Obama que no es va completar ajudaria avui?
Obama va donar suport a una cobertura màxima que avança a poc a poc, i malgrat els pals a les rodes que hi posa Trump, si hagués seguit l' Obama Care no hi hauria avui gaires americans als quals una factura d'hospital els pogués col·locar en fallida personal. A Europa això no passa. Abans, el 63% dels americans que entraven en fallida no queien per mals negocis, era per factures de salut. Ho passaran malament. Però en el que ha de fixar-se més el nord és Llatinoamèrica i Àfrica. Cal ajudar-los sí o sí perquè puguin fer front a les epidèmies; els ho devem.
