Els tests ràpids han començat a arribar a les comarques gironines, però amb comptagotes. Divendres passat van arribar una primera tramesa de 6.260 de tipus serològic (és a dir, que es realitzen a partir d'una analítica de sang) i que ja s'estan realitzant a residències gironines i als centres penitenciaris. El Departament de Salut encara no ha concretat quan arribarà la segona comanda que ha de permetre efectuar fins a 18.700 tests a la població més vulnerable. L'objectiu d'aquestes proves és augmentar la capacitat de diagnosticar el coronavirus de forma precoç i el seu ús es focalitzarà a llocs de més prevalença de l'epidèmia: hospitals, centres sociosanitaris, residències i presons.

De totes maneres, perquè aquestes proves siguin efectives i serveixin realment per fer descendir el nombre de víctimes del virus diagnosticant de manera precoç als infectats i aïllant-los, el Ministeri de Sanitat ha indicat que també es facin als qui donin negatiu en aquestes proves els tests PCR, que són més cars i més lents, però també més fiables. Així doncs, es pot considerar al PCR (Reacció en cadena de la polimerasa) com el test definitiu, i al ràpid com un instrument més en l'acció contra la pandèmia.

Un instrument, per cert, que no és del tot fiable. Tant és així que l'Organització Mundial de la Salut desaconsellava el passat 7 d'abril el seu ús fora dels assajos clínics i calcula que, possiblement, més de la meitat dels pacients infectats podrien passar desapercebuts amb aquestes proves.

Els experts adverteixen que realitzar la prova ràpida durant la infecció podria donar un resultat molt poc segur. Un nivell de precisió de, per exemple, el 80% encara deixa a una de cada cinc persones amb un resultat fals. Espanya va retirar a finals de març més de 8.000 kits de prova procedents de la Xina a causa de les preocupacions sobre els resultats dubtosos que donaven.

Però no tots els tests ràpids són iguals. N'hi ha de dos tipus. Els immunològics o d'antigen, que es realitzen a través d'una mostra a la mucosa, busquen el virus, i per tant una infecció activa, identificant la seva proteïna. Tenen la característica que són molt ràpids i ofereixen resultats en uns 10 o 30 minuts. També són molt barats (entre 12 i 19 euros), però no tenen una fiabilitat massa alta.

El segon tipus de test ràpid és el de tipus serològic, el que detecta els anticossos produïts com a resposta a la infecció. Es realitzen a través de la sang i té l'objectiu de buscar una fase més avançada de la infecció o si el pacient ha passat una infecció anteriorment. Aquests últims són els que el Ministeri de Sanitat ha lliurat a les comunitats perquè s'apliquin en hospitals, residències i centres sanitaris.

Entre els seus avantatges hi ha el preu, ja que també són barats (entre 6 i 13 euros) i també són ràpids perquè no requereixen tenir equips de laboratori complexos. A més, són més fiables que els antígens i detecten els anticossos, i per tant als immunes. Però aquí resideix també el seu principal desavantatge: no detecta el virus en els primers set dies de la infecció ni tampoc si ets asimptomàtic. Per això, en el cas que el resultat sigui negatiu, el pacient en qüestió ha de ser sotmès a una prova PCR per validar el diagnòstic.

Segons les dades recopilades pel Ministeri de Sanitat, en les últimes setmanes els hospitals i centres sanitaris espanyols estan realitzant més de 15.000 PCR al dia.

Pel que fa als casos confirmats a la província de Girona, des de l'inici de la crisi sanitària s'han realitzat un total de 7.162, de les quals 2.459 han donat positiu.

En el cas específic del personal sanitari, a qui només es realitzen PCR, segons l'Institut Català de la Salut (ICS) s'han realitzat 577 proves a Girona, de les quals 349 s'han fet a l'Hospital Trueta i la resta (577) als diferents centres d'atenció primària. D'aquestes, 43 han donat negatiu.

El preu d'aquestes proves que detecten el genoma del virus oscil·la entre els 40 i 60 euros i requereix molts materials -com a turundes i mitjans de transport per a la presa de mostres, solucions d'inactivació, reactius d'extracció i diferents tipus de material plàstic-, que no són fàcils de trobar.

Per tot això, els PCR no serveixen actualment per a fer un test massiu a la població. A més, les determinacions analítiques amb PCR sempre han de ser realitzades per personal experimentat i solen trigar diverses hores (normalment, al voltant de quatre) fins a oferir resultats.