L'estudi de seroprevalença dissenyat pel Ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carles III va començar ahir a l'Estat. Les comunitats s'ocuparan de recollir les mostres i l'atenció primària tindrà un paper clau per estimar quin percentatge de població ha desenvolupat anticossos davant del coronavirus. La consellera de Salut, Alba Vergés, va confirmar que l'estudi també havia començat «estrictament» a Catalunya, perquè s'ha començat ja a fer les trucades per concertar les primeres cites tot i que encara no es fan tests. Es faran a 3.409 unitats familiars catalanes dividides per províncies. Es recolliran les mostres de 146 equips d'atenció primària. L'estudi es realitzarà en tres onades, acabarà el 21 de juny, i arribarà en el global d'Espanya a 36.000 llars.

En col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística, s'han seleccionat aquestes famílies espanyoles perquè la mostra tingui participants de tots els grups d'edat i localitzacions geogràfiques. Es fa per províncies. En total es convida a participar-hi unes 90.000 persones, i s'estima que es comptarà amb una mostra d'unes 60.000 com a mínim. Les comunitats proporcionaran el personal sanitari per a la realització del projecte.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, explica que la participació és «totalment voluntària», però va fer una crida a fer-ho, perquè «els resultats seran d'enorme utilitat per a tota la societat espanyola». A més, l'estudi també pretén avaluar de forma dinàmica l'evolució de l'epidèmia, així que es realitzaran diverses visites als participants per veure si desenvolupen anticossos durant el temps de la recerca. La mida de la mostra varia entre les 900 persones de Ceuta i Melilla o les 6.000 de Madrid. Els participants respondran un breu qüestionari i es faran proves serològiques. En primer lloc se'ls farà un test ràpid de determinació d'anticossos en sang. Es farà a la pròpia llar o en un centre de salut. La sensibilitat d'aquesta prova, que només requereix d'una punxada en un dit, s'estima que és superior al 80%, tot i que aquesta informació s'ha fet en grups molt petits de pacients i es desconeix si es pot extrapolar al conjunt de la població. És per això que per assegurar la fiabilitat dels resultats també s'agafarà una mostra de sèrum a través d'una punxada al braç.

S'analitzaran les mostres amb una tècnica serològica més sofisticada i més precisa que els tests ràpids. Juntament amb aquestes dues proves, els participants també respondran diferents preguntes sobre símptomes i possibles fonts d'infecció. També hauran de signar un document de consentiment informat perquè entenguin en què consisteix la seva participació.

Els centres de salut de les comunitats autònomes ja han començat a reclutar als 90.000 participants de l'estudi de seroprevalença -ENE-COVID-, els primers resultats preliminars es coneixeran en dues setmanes i metges i infermers d'Atenció Primària hi tenen un paper clau per conèixer la dimensió de la pandèmia a Espanya. Com va dir ahir la directora de l'Institut de Salut Carlos III, Raquel Yotti, l'estudi permetrà fer els primers passos per estimar el percentatge de persones que s'han infectat amb SARS-CoV-2 fins al moment en cada província, comunitat autònoma i en total.

Però, a més, a partir dels resultats d'aquestes proves es podrà obtenir informació sobre la transmissió de virus entre les persones, dins de les llars i en l'àmbit comunitari. Els participants s'han triat a l'atzar a través de l'Institut Nacional d'Estadística, i es consideren una mostra representativa de la població a Espanya.

Els sanitaris que realitzaran l'estudi ja han rebut en els darrers dies instruccions sobre com han d'actuar i, tal com ha dit el metge de família de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) Lorenzo Armenteros, aquests professionals, que fins ara havien fet un paper de contenció, ara tindran «una activitat molt alta en un moment crucial». A més dels estudis i la detecció precoç de casos, hauran de classificar els pacients, derivar-los si cal a l'hospital, portar el control d'aquests casos o el seguiment d'algunes residències de gent gran que no estiguin medicalitzades.

Per Armenteros ha estat un error tancar els centres de salut en fases precoces, se'ls havia d'haver donat «el pes específic que se'ls està donant ara, amb la possibilitat de prescriure des d'allà tests sense restriccions».