Girona supera els països que tenen més morts per cada 100.000 habitants

En aquesta classificació, Bèlgica passa al primer lloc del rànquing amb 73 morts per cada 100.000 habitants i els Estats Units cauen fins a la setena posició amb 22. Entremig, Espanya puja al segon lloc amb 55 morts per cada 100.000 habitants, Itàlia en té 49, Gran Bretanya, que és el país europeu amb més morts totals, es queda amb 45, França amb 39 i Holanda amb 30. Per darrere dels Estats Units, en el rànquing de la Johns Hopkins, hi apareix Alemanya amb 9 morts deguts al coronavirus per cada 100.000 habitants. Una dada que contrasta i, molt, amb els 73 de Bèlgica, els 55 d'Espanya o els 49 d'Itàlia; i, també, amb els 77 morts per cada 100.000 habitants de la Regió Sanitària de Girona, que té un percentatge de defuncions per habitants pitjor del que tenen, en el conjunt dels seus teritoris, qualsevol país del món.

Girona té pitjors números que els Estats Units, Espanya o Bèlgica com, també, els passa a altres zones, com les regions metropolitanes de Barcelona, Madrid, Nova York o Milà. És evident que posar Girona en un mateix rànquing que Espanya o Itàlia és fer trampa. Seria més just comparar, les dades de la Regió Sanitària a Girona amb el que passa a territoris més comparables, com la resta de regions sanitàries catalanes on Barcelona o la Catalunya Central tenen pitjors números de morts per cada 100.000 habitants. Però el fet que el percentatge d'aquí sigui pitjor que el general dels països més afectats per la pandèmia deixa clara la virulència de la pandèmia a les comarques gironines.

77 morts per 100.000 habitants

Dimecres, la consellera de Salut, Alba Vergés, va explicar que entre les regions sanitàries que havien demanat a l'Estat que no passessin a la fase 1 la setmana vinent hi havia la de Girona. Entre els criteris marcats per la Generalitat no hi figura el percentatge que estudia la Johns Hopkins, mort per cada 100.000 habitants, però el coeficient de 77 per a la Regió Sanitària de Girona surt de les dades fetes públiques per la mateixa conselleria de Salut en el moment d'explicar quines regions estaven a punt per passar a la fase 1 i quines encara havien de romandre uns dies més en la 0.

En el cas de la Regió Sanitària de Girona, eren de 668 morts pels 861.753 habitants per a un territori que no correspon del tot amb el de la província i per això té aquesta població una mica superior. La Regió Sanitària de Girona consta de set de les vuit comarques de la província, totes menys la Cerdanya, a més d'unes quantes poblacions de l'Alt Maresme que fa uns anys es varen incorporar a la regió gironina perquè l'hospital de Blanes i el de Calella són gestionats de manera conjunta. Són pobles com Malgrat, Calella o Tordera, entre d'altres, que fan aquests 861.753 habitants que amb 668 morts donen aquest coeficient de 77 morts per cada 100.000 habitants.

Alba Vergés atribuïa, en part, la situació més complicada a Girona pel gran nombre de casos de coronavirus que s'han donat a les residències de gent gran però, sigui per un motiu o un altre, els gironins no passaran dilluns a la fase 1 de desconfinament, que permetria la reobertura de terrasses en bars i cafeteries o les reunions d'amics i familiars de fins a 10 persones. Una situació que, sense tenir la gravetat de Madrid, Barcelona o Nova York, sí que permetria a Girona liderar la classificació de països amb més morts per coronavirus si es pogués fer la comparació entre els números de la Regió Sanitària i els dels estats més afectats per la pandèmia com Espanya, Itàlia, Regne Unit, Bèlgica, França o els Estats Units.

Comparacions a banda, les xifres serveixen per deixar clar que Girona és un dels llocs on, per un motiu o un altre, la lluita contra la pandèmia no ha acabat de funcionar. El repunt dels morts de principi de setmana i la sensació que, socialment, en les mesures de prevenció contra el coronavirus no tenim el mateix seguiment que fa unes setmanes fa pensar que a Girona encara hi ha feina per fer abans d'anar passant fases en el desconfinament. «No anem bé; no hi ha prou policia per seguir cada ciutadà i les restriccions s'han de complir per responsabilitat i solidaritat», deia l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, apel·lant a la responsabilitat individual dels ciutadans.

I els motius?

Les residències, la quantitat de tests practicats, la mobilitat d'una demarcació amb una carretera molt transitada com l'AP-7, la tardança a decretar el confinament... Els motius perquè Girona ha tingut una pitjor resposta que una regió equiparable com, per exemple, Tarragona són complicats de determinar. Uns interrogants que, però, es donen aquí i a tot el món. Aquest dimarts, el New York Times publicava un reportatge («The Covid-19 Riddle: Why Does the Virus Wallop Some Places and Spare Others?») sobre 'enigma del coronavirus: perquè ha atacat més en alguns llocs que altres. I no arribaven a cap més conclusió que no es podia saber amb seguretat.

Es preguntaven, per exemple, per què a la República Dominicana hi ha gairebé 8.000 casos positius de coronavirus i en canvi a la seva veïna Haití, només 80. Uns dubtes que, a més, a prop d'aquí, també es tenen amb els casos d'Espanya i Portugal. D'exemples semblants n'hi ha per tot arreu. El reportatge del diari nord-americà recordava com l'Iran han hagut de deixar de fer enterraments pel col·lapse de les funeràries mentre a l'Irak han passat molt fluix amb el coronavirus. També es deia que el bon temps era clau, però l'augment de casos de les últimes setmanes a Brasil o el Perú també tiraria per terra aquesta teoria. Nova York, Londres o Madrid haurien pagat que són ciutats molt densament poblades, però, en canvi, Bangkok, Bagdad, Nova Delhi o Lagos no han estat excessivament afectades. Per què? Ningú ho sap. Com passa amb els 77 morts per cada 100.000 habitants de Girona.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus