D'ençà que es va començar a aplicar el pla de desescalada que ens va situar en la fase zero -que permet als ciutadans sortir a fer esport o caminar en diverses franges horàries segmentades per edats- són moltes les persones que han incomplert les normes i han sortit al carrer quan no podien fer-ho. Persones que no porten mascareta, que van amb grups nombrosos a fer esport o que es banyen al mig de l'Onyar. Alguns conciutadans fins i tot han arribat a pensar que mereixem l'extinció en veure aquestes imatges d'irresponsabilitat i davant la sensació que fa pensar que com més es repeteixin aquestes escenes, més dies s'haurà de prollongar la fase zero a Girona, més contagis hi haurà i més demolidora serà la frase: «No entrem a la fase 1».
D'altres, com Ivan Muñoz, que treballa de repartidor, creuen que la solució és fàcil: «Tots hauríem d'estar tancats a casa, com al principi, ningú al carrer». De fet, Muñoz -que no ha parat de treballar des que es va iniciar el confinament- té clar que això no pot seguir així: «Tots treballem amb por, al final tenim molt de contacte amb la gent i jo no vull arribar a casa i contagiar la meva filla petita». Muñoz, que es passa el dia amunt i avall repartint paquets, explica que aquests darrers dies «veig molta gent cap a les onze del matí i després cap a les set de la tarda també, no falla. I les hores on hi ha menys gent... Amb aquesta calor, de tres a cinc, només hi som nosaltres al carrer, els treballadors», ho diu mentre està assegut a l'ombra davant la furgoneta esperant el seu company per reprendre la marxa cap a la següent entrega.
Un recorregut entre plaça Catalunya i plaça Independència a les quatre de la tarda, confirma els auguris de Muñoz: poca gent al carrer, molta calor i sobrepoblació de coloms -que aquests darrers dies són els únics que fan fila davant els banys àrabs. Als peus de les escales de la Catedral, buida de flors, Marie passeja amb un gos negre: «El trec quatre cops al dia perquè és un cadell». Aquesta veïna del Barri Vell creu que «tothom» està complint: «A aquesta hora [un quart tocat de cinc] només hi ha famílies i poc més». Pocs minuts més tard, entra un home amb una moto llampant i aparca al costat de les escales. «Jo veig menys persones ara al barri que no pas abans», precisa Mateu, que afegeix que es dedica al lloguer de pisos. Segons ell, «els que surten a passejar o a fer esport, més aviat passen de llarg i van cap a la vall de Sant Daniel o per darrere la muralla... És una moneda de dues cares, perquè gaudim de més tranquil·litat però ara seria Temps de Flors», lamenta fent al·lusió al seu negoci.
A pocs metres de distància, a la plaça Independència, l'estampa és similar: terrasses tancades, cadires apilonades i més coloms envaint la via pública. Marcel, que treballa al quiosc de la plaça, gaudeix d'una visió panoràmica durant les seva jornada laboral, i coincideix amb Muñoz: «Al principi al quiosc teníem molt poca feina. Ara, a mesura que ha anat sortint la gent hem notat un repunt, sobretot els caps de setmana, compren molt més». «La gent surt sobretot a partir de les set de la tarda i també al matí», explica. Marcel apunta que veu «molts incompliments però res exagerat»: «Gent gran que potser sobrepassa les seves hores, pares que s'asseuen als bancs amb els fills, molta gent sense mascaretes... Però tampoc veig un control o que estiguin posant multes. Jo vinc cada dia a treballar i només m'han aturat un cop els municipals per preguntar-me on anava».
Preguntat per si li preocupa l'allargada de la fase zero, assegura que: «Si et soc sincer, em preocupa més el drama social i econòmic que vindrà».
En l'últim tram del recorregut queda palès que els únics que ocupen la vía pública sota una solana de gairebé trenta graus són els coloms, els treballadors i aquells que no tenen on anar i es refugien del sol al passatge que uneix la plaça Josep Casadevall amb el carrer Nou. No tenen res més que el carrer i una motxilla.
