La tensió va protagonitzar ahir la novena conferència de presidents autonòmics per fer front a l'epidèmia del coronavirus. Les crítiques d'alguns territoris que no han entrat a la fase 1 de la desescalada, com Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid, o l'allargament de l'estat d'alarma van ser els principals temes de fricció a la reunió d'ahir.

Pedro Sánchez va explicar que la idea del Govern és allargar l'estat d'alarma -l'actual finalitza el 24 de maig- unes setmanes més, però la majoria de grups parlamentaris i molts presidents autonòmics s'oposen a una nova pròrroga. Sánchez es va comprometre a buscar noves formules alternatives que exigirien canvis legals i mecanismes de cogovernança amb les autonomies, però només quan la pandèmia entri en una fase de control.

En la roda de premsa posterior, la portaveu del Govern espanyol, María Jesús Montero, va defensar l'estat d'alarma com el mecanisme constitucional que ofereix més garanties democràtiques per limitar drets fonamentals com el de la mobilitat. «L'estat d'alarma és un mecanisme que és necessari per fer l'exercici de la restricció dels drets dels ciutadans, per això no és un instrument capritxós i no és vocació del Govern mantenir-lo més enllà del temps que calgui perquè tot el treball fet prèviament no es tiri per terra», va explicar. Segons el pla aprovat pel Govern, la lliure mobilitat no serà total fins que totes les àrees territorials aconsegueixin aquesta última fase de «nova mobilitat», ja que fins a aquest moment continuarà estant prohibit desplaçar-se entre àrees que no hagi arribat fins a aquesta última etapa.

Montero va obrir la porta a afegir qüestions als decrets que prorroguin l'estat d'alarma per assegurar el suport del Congrés «no tots els decrets han de ser iguals» va afegir, recordant que la quarta pròrroga, pactada a última hora amb Ciutadans, ja incloïa la cogovernança amb les comunitats autònomes.

Malestar per la desescalada

L'anunci divendres dels territoris que entraven a la fase 1 de la desescalada va provocar un cert malestar amb les regions que no complien amb les condicions marcades per Sanitat per entrar a la fase 1 a partir d'avui. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va criticar la decisió de descartar l'autonomia i va defensar l'entrada a la Fase 1 perquè «és evident que Madrid necessita fer un pas endavant» i passar a la fase 1 de la desescalada perquè, entre altres qüestions, compta amb el 60 per cent de les grans empreses i és un «motor econòmic que és bo perquè tots els altres continuïn funcionant». Ayuso també va ser molt crítica la «campanya» llançada pel PSOE a les xarxes per criticar la gestió de l'executiu regional. «Crec que això ajuda poc a la convivència i al treball conjunt entre administracions», va indicar.

Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, també es va mostrar crític amb aquesta decisió. Va exigir a Sánchez que «estudiï de nou» el pla que va presentar el govern valencià perquè tota la Comunitat Valenciana passi a la fase 1 i que es «reverteixi el més aviat possible» la decisió que 14 departaments segueixin en fase 0. «Lleialtat no és submissió», va subratllar el president autonòmic, company de partit de Sánchez.

Repartiment del fons

A la conferència de presidents d'ahir al matí es va posar de manifest la diferència de criteris que proposa cada president regional en el repartiment del fons no reembolsable de 16.000 milions d'euros que el president del Govern havia anunciat feia una setmana. Després que la portaveu del Govern expliqués fa una setmana com es dividiria aquest fons i els criteris establerts la setmana passada, ahir va precisar que els criteris encara s'han de fixar.

«Cal fer un decret llei per poder constituir el fons i cal determinar els criteris de repartiment del fons. Per això estem rebent les aportacions i farem la proposta que millor s'ajusti al fet que els territoris realment puguin ser compensats per part d'aquestes despeses que s'han motivat per la pandèmia», va assegurar Montero en la roda de premsa posterior a la reunió. Qui si es va mostrar d'acord amb els criteris inicials va ser Quim Torra, que va demanar no canviar els criteris davant les queixes d'algunes comunitats.