Espanya ha patit, a més dels primeres soques del coronavirus que van entrar i van afectar gairebé tota Europa, una «soca asiàtica» que gairebé no ha entrat en altres països europeus, segons un equip d'investigadors espanyols.
La investigació apunta també que l'evolució natural que ha tingut el virus no és compatible amb una manipulació en laboratori -alguna cosa que s'atribueix a teories «conspiracionistes» sense base científica- i suggereix a més que en la primera ona epidèmica asiàtica degueren existir molts més casos dels que van reportar les autoritats sanitàries.
Els investigadors han conclòs també que entre un terç i la meitat dels infectats per COVID-19 en el món estarien relacionats amb els «supercontagiadors» i han corroborat que l'origen de totes les soques actuals del coronavirus se situa «no abans de novembre de 2019».
L'estudi ha estat realitzat per investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i de l'Institut de Recerques Sanitàries (IDIS), liderats pel professor Antonio Salas i el cap de servei de Pediatria del Complex Hospitalari Universitari de Santiago, Federico Martinón.
Per aconseguir la seva identificació, l'equip ha analitzat gairebé 5.000 genomes del coronavirus, que en termes de codi genètica del virus suposen aproximadament 150 milions de lletres, va informar ahir la Universitat de Santiago.
Segons el doctor Salas, «aquest és un pas fonamental per entendre el procés de dispersió del virus». «I serà de gran utilitat per tractar de preveure i prevenir futurs brots i pandèmies, ja sigui de coronavirus o altres patògens amb potencial igualment letal o fins i tot superior».
L'investigador ha explicat que «l'escenari a Espanya és una miqueta particular en l'àmbit del continent», ja que van entrar les primeres soques del virus que van afectar gairebé tota Europa, però a més va arribar «una soca asiàtica que en els altres països europeus quasi no es va percebre».
Segons els autors, calia identificar les mutacions concretes que van donar lloc a les diferents soques del virus; «es tractava d'aprofitar tota la nostra experiència en el camp de l'evolució genòmica i portar-la al terreny del SARS-CoV-2».
Processar i analitzar tota aquesta informació «no ha estat fàcil», ha assenyalat la Universitat en una nota de premsa. Des d'un punt de vista epidemiològic», però, ara els investigadors han demostrat amb proves la seva existència. En alguns llocs han donat lloc al que els genetistes denominen tècnicament com a «efectes fundadors locals», que s'han traduït en brots epidèmics locals o nacionals.
Els investigadors espanyols que han realitzat aquesta recerca han comprovat que la variabilitat genètica del coronavirus es correspon a l'esperat per un procés evolutiu natural.
En aquest sentit, han assenyalat que les dades que s'han obtingut no serien compatibles amb manipulacions de laboratori, «basades exclusivament en teories conspiracionistes sense argument científic».
El treball situa de manera precisa l'origen evolutiu més recent de tots els ceps actuals «no abans de novembre de 2019».
A partir de les dades que s'han analitzat, l'equip format per Antonio Salas i Federico Martinón suggereix la possibilitat que en la primera ona epidèmica asiàtica van poder existir «molts més casos que els reportats per les autoritats sanitàries en els primers moments de la pandèmia».
