Mentre Sanitat i les autonomies no es posen d'acord a l'hora d'establir un criteri únic per comptar els morts per coronavirus, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha afegit més llenya al foc i ha publicat un estudi que determina l'impacte de la pandèmia sobre els morts en un registre setmanal classificat per autonomies, províncies i illes. Tot i que l'INE no especifica les causes de les morts, es poden extreure conclusions significatives, ja que els informes comparen les xifres des del 2016 fins ara.

D'una banda, si l'anàlisi s'inicia per la província de Girona, des de principis de març fins al 24 de maig -mesos en què la pandèmia ha causat un major impacte en la població-, han mort 599 persones més que en el mateix període de l'any passat. Concretament, durant aquests gairebé tres mesos han mort 2.024 gironins, un 42% més que l'any passat, quan en van morir 1.425. Si tenim en compte les dades publicades per Salut, fins al 24 de maig ja havien mort 754 gironins per coronavirus i, si ens cenyim als registres de l'INE, corresponen a un 37% de totes les morts del darrer trimestre.

Setmana tràgica de març

Si analitzem les morts acumulades des del gener fins al 24 de maig respecte a l'any passat, la diferència no és tan evident però també ressalta. En total a Girona han mort 3.214 persones, un 16% més que l'any passat. Fins a principis de març, el nombre de víctimes va seguir una tendència ascendent dins de la normalitat, fins i tot per sota de l'any passat i de la mitjana dels darrers anys. A partir de la tercera setmana de març i coincidint amb l'arribada dels primers morts per coronavirus a Girona, el nombre de víctimes setmanals va anar augmentant de manera desproporcionada. La pitjor setmana va ser la del 30 de març, quan van morir 266 persones, 158 més que l'any passat i que equival a un augment del 146%.

Després d'aquest pic, el nombre de víctimes va anar disminuint tot i que durant més de vuit setmanes ha estat per sobre de la mitjana dels darrers anys, i encara ho estava almenys fins al 24 de maig.

Tenint en compte l'edat, la letalitat del virus s'ha fet evident entre les persones majors de 75 anys. Segons l'INE, la mortalitat s'ha concentrat en aquesta franja, amb alguna excepció. El repunt ha sigut més contundent entre dones de 85 a 89 anys (89 més que l'any passat), homes de 75 a 79 anys (71 més que l'any passat) i, sobretot, homes i dones de més de 90 anys, un col·lectiu que ha registrat fins a 165 morts més.

Situació a Catalunya i Espanya

A Catalunya, la letalitat de la malaltia ha generat un impacte molt més gran. De fet, és la segona comunitat autònoma amb un augment més elevat de morts respecte a l'any passat -tenint en compte les dades des del gener fins al 24 de maig-. Concretament, han mort 39.539 persones, un 40% més que l'any passat, quan en van morir 28.045. Si ens centrem en aquests últims tres mesos, han mort fins a un 89% més de persones respecte al mateix període del 2019. La diferència de morts lliga bastant amb les dades aportades per Salut, que el 24 de maig xifrava en 11.844 les morts causades pel virus mentre que l'augment de víctimes registrat per l'INE del març al maig a diferència de l'any passat és de 12.888.

On no quadren les xifres és a Espanya. Els registres que ofereix Sanitat sobre la pandèmia pel coronavirus s'han convertit en una informació confusa. Durant dos dies, el ministeri va informar que no hi havia hagut cap mort, dimecres en va informar d'una i ahir, de cinc. En canvi, les autonomies aporten uns registres de difunts més elevats. La conclusió, però, és que actualment Sanitat xifra els morts per coronavirus en poc més de 27.000 mentre que l'INE determina que, en els darrers tres mesos, han mort unes 48.000 persones més que l'any passat. Un desajust evident.