Clotet creu que el tractament precoç de la COVID pot reduir la mortalitat significativament

El cap de Servei de Malalties infeccioses de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i director de l'IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, considera que «el tractament precoç de la covid podria evitar la progressió a la fase de pneumònia i reduir la mortalitat de forma molt significativa». Durant la seva participació en una conferència sobre investigació contra el coronavirus, en el segon dia d'Infarma Jornades Digitals covid-19, organitzades virtualment pels Col·legis de Farmacèutics de Madrid i de Barcelona, Clotet va defensar ahir la importància d'iniciar un tractament en els primers dies de la malaltia.

Segons el metge, des que una persona s'infecta fins que apareixen els primers símptomes, passen entre 4 i 5 dies, durant els quals s'està en una fase d'eliminació d'una quantitat de virus per les secrecions nasals que és el que pot contaminar a les persones que estan al voltant de l'infectat, que no és conscient que ho està.

«L'ideal seria que, en la fase inicial, quan la infecció acaba de debutar, s'iniciï una teràpia que té a veure amb el test&treat. Amb un altre tipus de patologies s'esperaria que fos més severa per iniciar el tractament, però en una infecció vírica cal començar el tractament, si n'hi ha, en els primers moments de la infecció, i per a això cal disposar de fàrmacs que ens ajudin», segons el doctor.

Quan començar a tractar-se

«Començar el tractament en l'inici de la infecció ens ajudaria a evitar la progressió a estadis més avançats i reduir l'elevada taxa de mortalitat evitant la progressió a la fase de pneumònia», va afegir. Clotet va destacar la importància de la investigació per aconseguir una vacuna i ha recordat que al món hi ha 90 grups que estan treballant en això «amb molt intercanvi d'informació».

L'especialista va advertir que, tot i que el primer model de vacuna no estarà disponible com a mínim fins a final d'any, caldrà descartar que no es produeixi «un efecte paradoxal» pel qual les persones vacunades experimentin un augment de la malaltia, intervinguda per la pròpia vacuna o la generació de certs anticossos. Mentre no hi hagi vacuna, l'investigador és partidari de continuar amb l'ús de mascaretes, mantenir les distàncies físiques i aplicar mesures higièniques, així com el confinament selectiu quan sigui necessari.

Clotet va recordar que els coronavirus són uns virus molt freqüents que causen malalties comunes com el refredat i va detallar que la SARS (Síndrome Aguda Respiratòria Severa) va aparèixer l'any 2002 a la Xina; que els primers casos de MERS (Síndrome Respiratòria de l'Orient Mitjà, per les seves sigles en anglès) van aparèixer el 2012 a l'Aràbia Saudita i que, a finals de 2019, es van conèixer a la ciutat xinesa de Wuhan els primers casos.

L'investigador també va subratllar que la malaltia té en un 80% dels casos un pronòstic benigne i hi ha un 20% que pot evolucionar malament i tenir una mortalitat elevada.