Malgrat la sensació d'oasi que ens ha permès la immersió dins de la nova normalitat, les institucions alerten del risc de relaxar-se massa, mentre que l'ombra d'un possible rebrot tampoc desapareix. No és possible desenganxar-se de la covid-19 perquè segueix entre nosaltres: en dues setmanes s'han contagiat prop de quatre mil persones a Espanya i durant l'última setmana s'han mort 21 persones.

L'Organització Mundial de la Salut va advertir diumenge passat que s'havia assolit un rècord de contagis al món amb més de 184.000 nous casos, evidenciant que aquest coronavirus segueix essent una pandèmia. Però terrasses i les platges ja s'emplenen, i el bon temps que evidencia l'estiu que comença fa que tot es relativitzi. «El cervell humà no ha estat dissenyat per mantenir la por en el temps, perquè ens podria destruir o conduir a una obsessió constant», explica Joan San, Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona. És a dir, adaptar-se o morir. A la nostra esquena deixem més de 28.000 morts i prop de 125.000 hospitalitzacions (el pic a la Regió Sanitària de Girona ha estat de 654 a principis d'abril) que han paralitzat pràcticament tota la resta de l'activitat assistencial i han obligat el personal sanitari a descobrir a cop d'empirisme els múltiples efectes de la covid-19 tant entre els malalts i com a ells mateixos. L'associació de Metges Units pels seus Drets va xifrar fa unes setmanes en 76 els sanitaris morts a l'Estat durant la pandèmia, i més de 48.000 s'han contagiat en algun moment. A Girona el virus ha provocat 548 baixes laborals de sanitaris en el pic de la pandèmia. «Ha estat una situació molt dura pel personal sanitari, hem viscut situacions pitjors a la de finals dels vuitanta quan no teníem respiradors i havíem d'escollir», apunta San. Tot i que el degà assegura que el col·lectiu sanitari està «preparat» per afrontar un rebrot perquè tenim molt clara quina és la nostra missió», comprèn la crispació que ha despertat, entre altres polèmiques que han fet retornar el sector als carrers, la gratificació anunciada pel Govern català als sanitaris, que titlla de «vergonyosa» perquè no contempla col·lectius «tan essencials» durant la pandèmia com el de neteja o el de l'administració.

I, actuació de les administracions a banda, els receptors de les polítiques de salut endegades són els ciutadans. I és que tot i que els governs i els col·lectius sanitaris han descrit el comportament dels ciutadans durant el confinament com a «pràcticament exemplar», arran de la desescalada es comença a palpar una falsa sensació de «post» pandèmia. Sobre aquest aspecte, el degà opina que tot i que la gent ha estat «prudent», de vegades «es troba a faltar la responsabilitat social que s'evidencia de totes les mesures punitives que s'han de dur a terme per mantenir el virus a ratlla».

No respectar les mesures

Segons Maria Àngels Rodríguez, sanitària de l'hospital Trueta de Girona, és comú d'aquestes últimes setmanes de desescalada trobar grups pel carrer que no prenen les mesures de seguretat adequades. «Amb diversos companys cada dia ens trobem situacions de persones sense mascareta que no respecten la distància de seguretat, i en demanar-los que se la posin, ens fan callar de males maneres», puntualitza. «Molta gent es pensa que això ja s'ha acabat, que ja podem fer vida normal, i en canvi el que veiem és que no paren de sortir rebrots a tot arreu», afirma Rodríguez, «això ha deixat seqüeles al personal sanitari, ho estem intentant superar, i tinc companys que no estan disposats a tornar a fer les jornades maratonianes que s'han fet durant aquests mesos», assenyala.

Les últimes dades del Departament de Salut de 18 de juny xifraven en 12 els sanitaris contagiats a Girona. L'arribada de la «nova normalitat» a Catalunya ha paralitzat el càlcul d'aquestes dades territorials, juntament amb la d'hospitalitzats, que ha quedat congelada en 31 casos. Els contagis, però, segueixen degotant.