31 de juliol de 2020
31.07.2020
Diari de Girona

Concepció Blanch i Prat

31.07.2020 | 12:16
Concepció Blanch i Prat

La Concepció ens va deixar el 30 de març d'una manera sobtada, víctima d'una aturada cardiorespiratòria provocada pel covid-19. Una mort innesparada en un moment que es trobava plena de força , projectes i a amb moltes ganes de viure. La situació va ser molt trista, doncs no vàrem poder-nos despedir ni tan sols acomiadar-la com es mereixia.

Era una persona entregada al que feia.

Mestra de vocació. Va exercir la seva professió al Cor de Maria d'Olot durant 47 anys .Amb molta il.lusió i entrega fins l'últim moment.
Estimava molt a la família sobretot a la seva fillola Maria . Sempre atenta al que podíem necessitar.Fins fa poc va cuidar a una tia que havia viscut a casa seva des de fa molts anys.

Visitant els coneguts malalts sempre que li era possible.

Verdadera amiga dels seus amics.

Fent voluntariat a l'escola on havia passat gran part de la seva vida: fent murals pels petitons, disfressant-se de castanyera€ i últimament al Casal Cívic de la ciutat on era subpresidenta.

Estimava l'entorn, els llibres, les flors€.tota la natura.

Quan era jove era una bona excursionista. Acompanyava a les daines ( alumnes de l'escola) treballant valors humans que els ajudarien en el seu futur.

Més endavant va fer molts viatges per tot Europa però que va deixar perquè tenia la mare gran i delicada.

Al començar la jubilació en va fer uns quants amb les amigues de l'escola.

Actualment en feia alguns culturals amb un grup d'amigues. Fins i tot ara en tenia un de programat per l'abril a Bèlgica.

Era una artista amb les seves plantes, deia que calia escoltar-les per veure que necessitaven per això a l'escola va implantar "l'Escola Verda",doncs , li preocupava el medi ambient i veia súper interessant inculcar als seus alumnes aquest valor tan necessari al món d'avui.
Era feliç fent bricolatge sempre pensant què podia fer o canviar per restaurar o millorar coses.
Durant l'estiu gaudia de l'aire pur cuidant el jardí de la seva casa de Sant Esteve d'en Bas i fent caminades pel seu entorn junt amb la seva estimada amiga Paquita.

Tantes i tantes coses que quedaran al nostre record!.

T'estimàvem,t' estimem i t'estimarem sempre Pina( nom que li va posar la seva estimada fillola).

La família


A continuació reproduïm les paraules ben merescudes que els seus companys li varen dedicar a la celebració del seu comiat a l'església de Sant Esteve d'Olot:


Estimada Conxita:

Te'n vas anar silenciosament, i encara avui, no ens hem fet a la idea que ja no hi seràs més. Com pot ser? Encara et necessitem, encara havíem de compartir moltes més coses, encara ens feies falta...

Són molts anys de conviure i de saber que hi eres.

Per a l'escola has estat un gran pilar: treballadora, innovadora, cooperativa, lluitadora ... Com a persona ens has deixat una gran petjada, sempre et recordarem com una dona valenta, garrotxina, ecològica, matemàtica, feminista, sincera, alegre, familiar, servicial, moderna, emprenedora, compromesa, amiga, divertida ... i molts adjectius més que podríem anar afegint a la llista.

Molts moments compartits, molts alumnes a les teves aules, moltíssimes anècdotes al nostre record. Anècdotes de tots colors: de bones i de no tan bones, de dolentes i de boníssimes. Aquestes anècdotes meravelloses ens encantava recordar-les una i una altra vegada i ens proporcionaven unes estones impagables.

T'estimaves els nois i noies, intentaves inculcar-los uns valors per ser bones persones i unes actituds que els ajudessin a tenir una vida millor. Ben segur, que ho vas aconseguir perquè t'hi deixaves la pell, vivies per a ells i t'hi implicaves fins a l'infinit.
Ara, les trobades ja no seran mai més el mateix, ens faltaran els teus ulls blaus i brillants que encara ens encomanaven el teu entusiasme per les coses. Sempre et preocupaves per l'escola, preguntaves com anaven les coses i encara sempre estaves a punt per donar aquell consell, aquella ajuda o aquell ànim que en aquell moment necessitàvem.
Quin greu que no ens vam poder acomiadar, l'últim record que ens ha quedat ha estat l'últim sopar de Nadal en el qual tot i estar passant per un moment delicat emocionalment vas fer l'esforç de venir i encara ens vam poder abraçar.
Gràcies per ensenyar-nos a estimar els nois i noies, gràcies per demostrar una actitud perseverant, gràcies per ensenyar-nos a créixer davant les adversitats.
Que la terra et sigui lleu, una forta abraçada de part de tots i totes.

Els companys del Cor de Maria.

Després de 47 anys exercint la teva professió de mestra, la teva jubilació no va ser un punt i final a la teva vocació. L'escola, la teva segona llar, continuava present en la teva vida .
Durant molts anys els teus murals han donat la benvinguda i ens han anat acompanyant al llarg de les diferents celebracions del curs.

Amb l'arribada de la tardor, grans i petits, esperàvem la visita de la nostra Tana que ,amb una faldilla apedaçada, uns cabells blancs rinxolats, un ponxo lila i un cistell sota el braç ple de móres ens explicava les seves històries; acabant tot cantant i ballant al ritme de la música.

Any rere any les teves idees s'anaven renovant i ens sorprenies amb propostes ben divertides.

Sabem que tenies el vestit d'abella preparat per venir-nos a explicar curiositats d'aquests petits insectes i fer d'una simple tarda, una estona inoblidable.

TANA, CUSI, PINA, SENYORETA BLANCH, CONXITA...sempre estaràs dins el cor de mestres i alumnes, formant part de la nostra petita però gran escola . Tu n'has estat una part molt important, has estat mestra de moltes de nosaltres i ens has deixat un gran llegat: fer de la professió de mestra una manera de viure.

Allà on siguis volem que ens tinguis presents i per això et volem fer arribar les móres màgiques que cada any amb tanta il·lusió tu ens portaves del teu bosc. Ens deies que quan et posaves la móra a la boca podies demanar un desig i aquest es complia. El que nosaltres voldríem no es pot complir, però sí que demanem que ens facis arribar la teva vitalitat, alegria i el teu bon humor.

En nom de tota l'escola, un petó Pina!


Comiat del Centre Cívic on feia voluntariat:

Comiat a la Conxita
Ens vas deixar de sobte, i ens quedàrem immòbils, sense capacitat de reaccionar, amb el cor encongit i ple de dolor.

De la Conxita, poc podem dir nosaltres que no sàpiga tothom qui l'ha conegut.

Una dona enèrgica, activa, voluntariosa, incansable, empàtica, respectuosa, treballadora, afable, simpàtica, bona persona; una gran amiga.
Fins a l'últim moment ha estat una mestra, i com tots els grans mestres el seu ensenyament transcendeix.

No ha tingut mai un no per ningú i ara ho trobarem a faltar.

La seva imatge amb la seva energia, la seva empenta, l'enteresa per dur a terme projectes de tota mena, el seu suport quan les coses no sempre sortien bé, la seva dedicació, les seves abraçades i frases encoratjadores sempre que hem tingut un problema.

Al Casal ha mantingut sempre l'esperit social, un lloc on tothom se sentís ben acollit i respectat per passar-ho bé i aprendre.

Farem present tots els moments divertits i alegres perquè dins nostra tenim tots alguna cosa, una imatge, un somriure, unes paraules, un gest, per tant sempre estarà amb nosaltres.

Conxita, sempre et portarem al cor i et tindrem present en diferents situacions que ens depari la vida.

Gràcies per haver-te creuat en les nostres vides, guiar-nos i deixar-nos la teva petjada en el camí.

T'estimem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit