El dia 27 de juliol, el Departament d'Agricultura presentava, de la mà del senyor Aragonès i la senyora Jordà, deu projectes de més de 3.000 milions per transformar el sector agroalimentari. Imagino que, davant de la desesperació que crec que viu en general tot el sector primari per la tendència evolutiva viscuda especialment durant les dues últimes dècades, celebra qualsevol tipus de pla en pro de les seves activitats i més amb aquesta rellevància exposada.

Els punts llistats: circuits curts, promoció i comercialització, cohesió territorial, fomentar la bioeconomia, noves oportunitats de negoci, producció sostentible, transformació del sector, digitalització, transició energètica, recerca agroalimentària i desenvolupament rural.

Les oracions recurrents: «Fem de Catalunya un país agroalimentari, tot garantint la sostenibilitat ecològica i ambiental de tota la cadena alimentària». «Fem un salt sense precedents per reactivar i transformar el sector». «Sobirania alimentària, eix estratègic de qualsevol país». «Generació d'oportunitats arreu de la cadena de valor alimentari i arreu del territori». «La reactivació econòmica ha de venir de la mà de la transformació». «Es tracta de convertir Catalunya en un país de referència pel presitigi del seu sistema alimentari? que garanteixi la cohesió territorial...».

Dit això, i encara amb un bri d'esperança amb aquestes mesures exposades, s'ha de dir que la tendència fins avui pel que respecta a la gestió cinegètica com a recurs natural, que és l'aprofitament de les seves carns, no ha estat ni de bon tros encarada en la direcció exposada.

S'ha de tenir en compte que la carn de caça, a banda de ser un recurs alimentari amb valor ecològic, suposa una disseminació de capital arreu del territori i fomentant la gestió de la fauna, incidint especialment en les zones més despoblades, cohesionant a més el territori en diverses pràctiques i alhora evitant tot un seguit de riscos socials que poden i afecten sectors de primer ordre com són l'agrícola, ramader i carni, amb un pes més que especial al país, entre d'altres.

Qui subscriu aquest article, que fa ja nou anys que procura per l'aprofitament d'aquest recurs i donar solució a les diverses problemàtiques que pateixen i reivindiquen els col·lectius afectats, des de pagesos a caçadors, espera amb il·lusió, arran de l'ideari exposat per qui administra, que detalls viscuts com la destrucció de grans volums de captures aquests últims mesos; estratègies de translocació de les captures fora del territori fent la vista grossa al foment de pràctiques il·lícites i fins i tot establint models per a tal fi, depurant responsabilitats a caçadors i empreses alhora que menystenint un control sanitari eficient fins al punt que les comunitats espanyoles receptores ni accepten i requereixen de certificats veterinaris oficials per a la tasca; continus canvis en els criteris productius, nul·la ajuda al sector, desaprofitament de l'estructura per al control sanitari efectiu quan s'ha estat participant contínuament de forma altruista; falta de promoció eficient d'aquestes carns; falta de control i promoció del consum regular en establiments restauradors; falta de redacció d'unes bases de treball àmplies i inclusives, o fins i tot la promoció als mitjans del consum sense complir amb les normatives que ells mateixos imposen acabin per resoldre's. Tenint l'empresa penjant ja d'un fil, celebro de tot cor aquest canvi de perspectiva que exposen, i espero amb entusiasme les propostes i accions que en derivin.

Immensament agraït.