Malgrat un estiu nefast per al sector turístic com a conseqüencia de la covid, la quantitat de visitants als parcs naturals i a les reserves marines, tant a terra com a mar, ha excedit totes les expectatives. Després del confinament, la gent tenia «ganes de mar» i de natura, i així és com els espais protegits s'han erigit com a refugi de molts estiuejants. Per bé que la visita d'aquests espais marítims hauria d'estar lligada a la tranquil·litat i a la sostenibilitat ambiental, això no ha estat així, culminant un procés que s'arrossega des de fa anys. A la mar de cap de Creus, com segurament ha passat a altres indrets de la costa, ens hem trobat amb un moviment caòtic d'usuaris, alguns dels quals amb comportaments poc sostenibles i sovint incívics. Un gran nombre d'embarcacions i motos aquàtiques (sovint de lloguer, força de les quals no requereixen de cap títol específic que demostri cap coneixement a mar) han navegat a tota velocitat prop de la costa, passant molt a prop de bussejadors i de caiaquistes; vaixells fondejant més de tres i quatre cops al dia (canviant constantment de cala, sense saber tampoc com ancorar bé) i un bon nombre de pescadors submarins pescant a llocs on és prohibit. A les reserves marines com les de cap de Creus les regulacions i els mitjans tècnics són escadussers i insuficients per abordar una gestió i vigilància correctes, malgrat els grans esforços que fan els seus tècnics, guardes i directors.
El Parc Natural de Cap de Creus segueix, 22 anys després de la seva creació, sense una normativa específica (PRUG) que reguli les activitats marítimes. El PRUG va ser redactat i presentat el 2014 però després de les crítiques rebudes per part de diferents col·lectius que varen al·legar, entre d'altres, que el PRUG era «massa conservacionista», que «no s'havia consensuat prou amb la societat civil», o que «afectaria greument l'economia turística», es va acabar retirant.
Les conseqüències de la retirada d'aquell primer PRUG han estat molt nefastes i han culminat amb un estiu caòtic a la mar postcovid reflectit amb una manca de suficient regulació des del 1998 que ens ha allunyat a poc a poc dels estàndards europeus en relació amb les reserves marines. Malgrat que des del 2017 la Generalitat va començar un procés «participatiu» amb la societat civil per elaborar un nou PRUG consensuat, falta encara veure els resultats, que no haurien de suposar l'aprovació d'un PRUG descafeïnat i allunyat del que s'està fent a les reserves marines mediterrànies d'Europa. Encara que sempre faltaran estudis per completar una diagnosi completa, tenim actualment prou dades científiques per abordar un PRUG que estableixi unes regulacions que considerin, entre d'altres, la prohibició de la pesca recreativa d'espècies vulnerables com el mero o el corball (com han fet a les reserves marines franceses de la Mediterrània), la prohibició de l'ancoratge de les embarcacions sobre posidònia (com han fet a Balears) o l'exclusió de les aigües del parc de determinats usos com les motos aquàtiques i els megaiots, cada cop més freqüents (com s'ha fet a diferents reserves franceses i italianes). El mar és molt extens i algunes d'aquestes activitats poden desenvolupar-se de manera regulada fora de l'espai protegit. D'altra banda, el PRUG hauria de fomentar les activitats sostenibles i saludables (ben regulades) com per exemple el caiac, el busseig, la natació, l' snorkel, la vela, la navegació amb petits vaixells (sobretot els tradicionals com els bots i els llaüts), l'ús de motors elèctrics i una pesca sostenible.
Cal disposar ja d'un PRUG que estigui a l'altura d'un espai natural excepcional com és el de cap de Creus i que comporti una normativa equiparable a l'existent a altres reserves marines europees, acompanyada d'un increment dels recursos humans i econòmics per afrontar els reptes de gestió, vigilància i educació ambiental. Si no, s'haurà fracassat més enllà de la mar de cap de Creus, ja que les reserves marines han de servir com a laboratori de gestió marina (és a dir, han de servir de «far» per a la gestió marina nacional i internacional). Per a molts, malauradament, el mar continua essent un lloc de gaudi i benefici individual quan hauria de ser un bé comú ben gestionat del qual tots (usuaris, empreses, administracions, científics, ONGs, etc.) en som responsables. La covid està destinada a repensar el futur del nostre planeta, i en aquest sentit les reserves marines han de constituir una aposta per fomentar un turisme i una pesca sostenibles i saludables.
