Jordi de San Eugenio viu a Girona i des de 2006 treballa a Vic, ja que és professor de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-UCC. Es coneix, doncs, cada túnel i cada revolt de l'Eix Transversal gairebé amb els ulls tancats, i al llarg dels anys ha pogut constatar els canvis que ha experimentat la infraestructura. «Quan vaig començar a utilitzar-lo, l'Eix tenia un sol carril. Després van venir les obres de desdoblament, que van ser dramàtiques: a vegades trigava 1:45 h o 2 h per anar de Girona a Vic», recorda. Tot i això, pensa que al final «va valer la pena», ja que, segons subratlla, el desdoblament ha augmentat considerablement la seguretat de la via. Acostumat a passar un parell d'hores diàries a la carretera, de San Eugenio explica que utilitza el vehicle particular perquè les connexions amb transport públic entre Girona i Vic són insuficients: en ambdós casos, el tren només connecta amb Barcelona, i les freqüències de l'Eix Bus són més aviat escasses. «Tot el sistema de transport públic està molt centralitzat en Barcelona», lamenta.
