08 de novembre de 2020
08.11.2020
Diari de Girona

Alerta de les entitats socials: «No podrem arribar a tothom»

El sector viu amb por que creixin les sol·licituds d'ajut humanitari en aquesta segona onada i demana més recursos · «No podem ser el substitut o l'alternativa al que ha de fer una administració pública»

07.11.2020 | 23:41
Membres de Creu Roja reparteixen menjar a Girona

Les entitats socials encaren la segona onada de contagis de la covid-19 amb la mirada posada en la primavera passada i incorporant els aprenentatges que van adquirir. Malgrat la seva «vocació de servei públic», el sector reconeix que en algunes ocasions s'ha sentit sol i critiquen que les administracions sovint no han estat «a l'altura». «Nosaltres no podem ser el substitut o l'alternativa al que ha de fer una administració pública», va avisar ahir Francesc Roig, president de Cáritas Catalunya. Des de la Creu Roja també reclamen més inversió en serveis públics perquè si no, alerten, el primer trimestre de l'any potser «no es podrà arribar a tothom».

Amb incertesa i angoixa, però tot i així «preparats» per encarar la segona onada. Així va definir Enric Morist, coordinador de Creu Roja, com afronta la seva entitat la nova situació. «Nosaltres hem nascut per això, per l'emergència, aquí ens mantindrem i estem forts», va assegurar. Morist va indicar que han estat fent una revisió de tota la tasca feta durant la primavera passada per poder millorar la seva atenció i va remarcar que han activat tots els recursos que tenen per poder-ho fer. En aquest sentit, va detallar que des del març fins al setembre han destinat més de 10 milions d'euros a la gestió de la pandèmia i preveuen invertir 3 milions més fins a finals d'any.

Un dels àmbits que des de la Creu Roja volen reforçar és el dels albergs per a persones positives en coronavirus o bé contactes de positius que no poden confinar-se durant els deu dies que toca. Per això de moment ja estan preparant, juntament amb el Departament d'Afers Socials, set albergs repartits pel territori català. A més, l'entitat preveu habilitar una quinzena d'albergs més dedicats a poder fer un confinament a la nit, ja que afirmen que les persones sense sostre o bé que viuen en condicions d'infrahabitatge són dels sectors més vulnerables al virus.

Amb tot, Morist va reconèixer que els fa certa «por» l'increment de sol·licituds que es pugui viure al primer trimestre del 2021, quan recorda que acabaran la majoria d'ERTOs i quan alguns dels negocis tancats ara per les restriccions podrien no tornar a obrir. Segons el coordinador de l'entitat, abans de l'inici de la pandèmia atenien unes 140.000 persones, mentre durant aquests mesos la xifra s'ha elevat fins a mig milió. Per a Morist, el fet més preocupant és que aquestes xifres no han baixat durant l'estiu, sinó que s'han mantingut, de manera que un increment els propers mesos podria desbordar les entitats.

També a Cáritas s'han disparat les demandes d'ajut humanitari, amb un increment del 63% respecte a abans de la pandèmia. De totes les persones ateses ara, una de cada tres no havia necessitat mai ajuda de cap entitat i el 65% estan per sota del llindar de la pobresa severa. Amb aquestes xifres, que va qualificar d'«insostenibles», Roig espera que la situació no empitjori perquè suposaria una «catàstrofe».

Els preocupa especialment la falta d'alimentació dels afectats i el subministrament de recursos energètics, amb una segona onada que coincidirà amb els mesos de fred de l'hivern. També han decidit reforçar l'atenció a les persones grans soles, ja que l'afectació emocional d'un possible confinament és una de les seves preocupacions.

Les entitats coincideixen en què per poder fer front a la pandèmia els calen molts més recursos. Per a Roig les administracions públiques no van ser a l'altura durant la primera onada i no van fer una planificació de futur per poder millorar en la gestió posterior. Ara demanen que es posi els serveis públics al centre i que es prioritzi l'atenció d'aquestes persones. «Ara és moment de fer polítiques socials, com a mínim igual de potents que les sanitàries; el primer és salvar vides però immediatament després s'han de poder recuperar aquestes vides», va exposar Morist.

Persones sense llar

Des de la Fundació Arrels, dedicada a les persones sense llar, també reclamen més suport de les administracions i avisen que el col·lectiu no pot tornar a quedar «desatès». Els preocupa especialment la falta d'equipaments, que ja ve de lluny però que s'ha vist agreujada amb el coronavirus. Ara, alguns dels serveis han hagut de tancar des de la tardor passada i els que s'han mantingut habilitats, com el Centre Obert, han vist reduït el seu aforament. Això fa que els voluntaris hagin de fer equilibris entre que els usuaris tinguin un espai on resguardar-se mantenint l'aforament i que tothom pugui accedir-hi, tal com assenyala Ferran Busquets, director d'Arrels. La seva prioritat, per tant, és que el màxim d'equipaments possible es quedi obert, vigilant atentament que el virus no hi arribi a entrar, i que es puguin crear nous espais en condicions perquè les persones sense llar hi puguin estar.

Toc de queda i sancions

Un dels problemes afegits per als sensellar és el nou toc de queda, que no permet la mobilitat des de les 10 de la nit i fins a les 6 del matí. La mesura preocupava l'associació, que en el primer confinament va tenir constància de fins a 16 sancions a persones que no podien confinar-se enlloc. Ara, però, celebren que a llocs com Barcelona s'hagi donat instruccions als cossos policials per no multar cap persona sense llar i Busquets creu que és «un pas molt positiu».

El director d'Arrels també assenyala que el toc de queda afegeix perill a la seva situació, ja que el fet que no hi hagi ningú al carrer pot fer que els possibles agressors tinguin una sensació d'impunitat. Per últim, va recordar que a la primavera van assassinar tres persones sense sostre a Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook