18 de novembre de 2020
18.11.2020
Diari de Girona

La Generalitat té 52 pisos de la seva propietat ocupats il·legalment a Girona

La xifra s'ha multiplicat per quatre a la província, ja que el 2015 només eren dotze, però s'ha reduït en un 30% respecte al 2019, quan es va disparar fins a 74 · La majoria es troben als municipis de Salt, Girona i Figueres

18.11.2020 | 00:11
Protesta de la PAH contra un desnonament a Blanes (arxiu).

A les comarques gironines hi ha actualment 52 habitatges propietat de la Generalitat que estan ocupats de forma il·legal. La xifra s'ha multiplicat per quatre des de l'any 2015, quan n'hi havia només dotze, tot i que aquest 2020 s'han reduït un 30% respecte al 2019, quan la xifra es va disparar fins a 74. El municipi on més n'hi ha és Salt (20), seguit de Girona (11) i Figueres (8). Aquestes són les dades que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha fet públiques arran d'una pregunta per escrit formulada pel diputat gironí de Ciutadans Héctor Amelló.

Les dades de Territori corresponen a 15 d'octubre de 2020, i demostren que ni tan sols els habitatges de titularitat pública s'escapen del fenomen de les ocupacions il·legals. Segons la informació facilitada pel departament, a les comarques gironines hi ha 52 vivendes propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya que estan ocupades de forma il·legal. Es tracta d'una xifra sensiblement superior a la de la província de Lleida (on n'hi ha 17), però més baixa que la de Tarragona (on se'n comptabilitzen 84) i a la de les comarques de Barcelona, on la xifra ascendeix fins a 643.

Per municipis, la localitat gironina amb un major nombre de vivendes de la Generalitat ocupades de forma il·legal és Salt. I, en aquest cas, la immensa majoria d'ocupacions es van registrar l'any passat: l'any 2016 se'n comptabilitzaven 4; el 2017 no n'hi va haver cap; el 2018 se'n van localitzar cinc i el 2019 la xifra va ascendir fins a 22. Actualment, el Govern català comptabilitza que hi té 20 vivendes ocupades. Precisament, en aquest municipi, on les ocupacions il·legals són un problema reconegut per la pròpia administració, l'Ajuntament ha enllestit ja aquesta setmana el reglament del Parc Públic d'Habitatge, que prioritzarà col·lectius com la gent gran, estudiants, famílies joves i famílies vulnerables. Aquest parc està integrat per pisos propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya que puguin ser cedits a l'Ajuntament o directament a la Gestora Urbanística Nou Salt,pisos propis comprats directament o a través del dret de tanteig i retracte o pisos propietat del consistori que siguin cedits a la Gestora.

El pla de Girona

En segon lloc en nombre d'ocupacions de vivendes propietat de la Generalitat es troba la capital, Girona, que també ha experimentat un increment important en els darrers temps. Així, mentre que l'any 2015 hi havia sis pisos de la Generalitat ocupats de forma il·legal, l'any següent ja eren 12. El 2017 s'havien convertit en 14 i el 2018 n'hi havia 16, però el 2019 es van disparar fins als 23. Segons les darreres dades del Govern català, la xifra ha tornat a descendir i actualment n'hi ha onze. A la ciutat, l'alcaldessa, Marta Madrenas, s'ha mostrat preocupada per la proliferació de les ocupacions il·legals -que han aixecat queixes, per exemple, entre els veïns de Santa Eugènia-, i l'Ajuntament està elaborant un pla per tal de fer-hi front.

En tercer lloc hi ha la ciutat de Figueres, que en aquests moments compta amb vuit vivendes de la Generalitat ocupades. En aquest cas, les xifres han anat oscil·lant entre quatre (any 2015), nou (any 2016), dotze (any 2017), set (any 2018) i onze (any 2019). Així doncs, igual que Girona i Salt, la capital altempordanesa també ha registrat un descens en l'últim any. Tot i això, les ocupacions il·legals són un problema que preocupa als diferents grups municipals, que en el ple del passat mes de setembre van presentar una moció amb l'objectiu de fer-hi front.

A Blanes, en aquests moments la Generalitat hi té cinc pisos ocupats de forma il·legal, mentre que els dos anys anteriors n'hi havia tingut només dos. Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell en tenen dos cadascun, mentre que Anglès, Lloret de Mar, Palamós i Santa Coloma de Farners en tenen un cadascun. Altres localitats com Calonge i la Bisbal apareixen en el registre perquè antigament n'havien tingut, però ara ja no.

El fenomen de les ocupacions il·legals és delicat i no sempre és fàcil posar-hi solució, ja que en molts casos requereixen la intervenció dels Serveis Socials. Per exemple, segons un estudi presentat enguany per la Fundació Ser.gi, el 70% de les persones que ocupen vivendes a Figueres de forma il·legal són famílies, i en molts casos tenen menors a càrrec.

Al setembre, el PSC va demanar a la Generalitat un pla per abordar el problema de les ocupacions il·legals, ja que en alguns casos els ajuntaments han denunciat que s'han sentit sols a l'hora de fer-hi front.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook