Imaginin la sorpresa dels pacients que fa dies, setmanes i mesos que estan aïllats per la covid-19 en veure entrar a la seva habitació d'hospital un personatge abillat amb un mico de protecció, guants, màscara, pantalla facial i... un nas vermell! De moment, a Espanya aquesta escena només pot existir en la imaginació per diversos motius: pels restrictius protocols que regeixen en els centres de salut, per l'estesa idea que el riure no pinta res en situacions de sofriment i pels prejudicis cap a la figura del pallasso. No obstant això, aquests professionals han estat tota la pandèmia actuant als hospitals d'Israel, incloses les sales de covid-19.
«Aquests malalts sofreixen una solitud extrema i per a nosaltres, com a part integral de l'equip mèdic, és natural donar-los suport emocional i apoderar-los per superar la malaltia», explica Tsour Shriqui, director del projecte israelià Dream Doctors. Shriqui va ser un dels ponents de la primera jornada Humor x Health Day, organitzada dimarts passat per Pallapupas. La trobada va reunir 350 persones i va posar en evidència que el benestar emocional és el gran oblidat de la pandèmia.
«Ens diuen que ara no és el moment de riure, que cal prendre's les coses de debò ?va dir la fundadora i directora de l'entitat catalana de pallassos d'hospital, Angie Rosers. Però nosaltres els diem als polítics i als gestors sanitaris que estan equivocats. És ara o mai el moment d'incorporar l'humor i el riure com una part de la teràpia que tots necessitem per a rebaixar els nivells d'angoixa, la incertesa i la frustració».
L'epidemiòleg de referència Antoni Trilla recull els guants sobre la possibilitat d'obrir les sales covid a aquests professionals, que van ser apartats durant la primera ona i actualment només poden entrar en 4 dels 15 centres on solien actuar abans de la pandèmia. «Si es donen les condicions de seguretat des del punt de vista biològic perquè no hi hagi risc de contagi, pot ser una actuació a considerar per a determinats pacients de covid-19», afirma.
Trilla valora la utilitat de l'humor sobretot per afrontar les recuperacions llargues pel coronavirus i també per mitigar la fatiga psíquica i emocional del personal sanitari: «A vegades ho veiem tot negre i, encara que algú pugui considerar-ho improcedent, jo crec que val la pena utilitzar l'humor com a vàlvula de fuita per desestressar-nos». Mentre aquí encara s'està en la fase de plantejament, a Israel (un país molt afectat també per la pandèmia) no dubten a deixar entrar el nas vermell, les sabates grans i l'ukelele a les sales d'aïllament. «Sap quina és l'única cosa bona de la covid? ?diu Shriqui, avançant-se a la pregunta de com poden fer humor anant tan tapats?. Que ara la gent es mira molt més als ulls. A més, el clown també es comunica amb el llenguatge corporal i la música». Perquè aquesta situació es donés aquí, Angie Rosers considera que hauria de produir-se «un canvi de mentalitat», tant per part del personal sanitari com dels pacients: «Tenim un enfocament de la medicina molt biologista i això és del segle passat. El 2009 l'OMS ja advertia que cal avançar cap a un model de medicina bio-psicosocial que tingui en compte tots els factors que concorren en una malaltia».
Durant la jornada Humor x Health Day es van exposar els resultats d'un estudi encarregat per Pallapupas segons el qual les seves intervencions amb pacients oncològics redueixen un 40% l'angoixa dels malalts. També van caure alguns mites, com la percepció que els pallassos d'hospital són voluntaris i només per a nens. «Estem preparats per adaptar l'humor a totes les situacions, fins i tot amb pacients terminals ?assegura Rosers. Alguna vegada una persona s'ha posat a plorar quan ens ha vist, però aquesta és la grandesa del pallasso, que ens connecta amb la vida i ens ajuda a reconèixer-nos i a mostrar-nos com a éssers vulnerables».
Carmen Arriaza va conèixer aquests professionals quan la seva filla va estar ingressada per un accident i els Pallapupas la van ajudar a perdre la por a les bates blanques. L'any passat, quan ella es va operar d'un càncer de mama, va tornar a trobar-se'ls durant la radioteràpia: «Que et facin riure en aquestes circumstàncies és una xutada de la millor medicina», opina. Tan bona és la seva experiència que proposa la creació d'«un grau mitjà de pallassos d'hospital». De fet, la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona té una assignatura optativa sobre Pallapupas.
