Aprofitant la petita treva de restriccions que el Procicat ha propiciat aquests darrers dies, el teatre ha tornat als escenaris de Lloret i Blanes. Així, durant el pont de la Puríssima els «teatreros» selvatans han disposat, entre un i altre municipi, d´una variada oferta d´espectacles per escollir.

A Lloret el dissabte 5 de desembre Joan Pera, amb el seu muntatge Néixer estrellats, va omplir -tant com permetia la normativa actual- el teatre de Lloret. I el dilluns dia 7 i el dimarts dia 8 ho va fer també Lola Herrera amb el seu incombustible Cinco horas con Mario. Una funció que mesos enrere va haver d´interrompre a mitja representació en caure desmaiada. Ha tornat, doncs, aquests dies per complir el compromís i, donades les limitacions d'aforament actuals, han calgut, com ja he explicat, dues funcions. Malgrat alguns ens preguntem per què una actriu de mes de vuitanta anys segueix interpretant un personatge que en el text de Miguel Delibes no en tindria més de cinquanta, van ser molts els qui al final van aplaudir drets el seu treball, la seva excel·lent memòria i la trajectòria de l'actriu castellana.

A la mateixa hora que a Lloret en Joan Pera feia petar de riure el personal amb la seva vis còmica i una nova proposta segell de la casa -poc exigent i de poca volada-, a Blanes en Ramon Madaula i la seva companyia feien les delícies del públic amb Els Brugarol. Un text del mateix Madaula guanyador del Premi de Teatre 2020 del Recvll. Un text divertit i intel·ligent per una representació que s´emmarcava dins els actes del centenari de la prestigiosa revista blanenca.

Segurament podem viure sense moltes coses. El teatre, la musica, la dansa, etc., potser molta gent els posaria a la llista de coses prescindibles. Per a uns altres (vull creure que per a molts) la vida esdevé, en canvi, molt més gris, trista i buida quan ens prohibeixen o ens posen entrebancs per accedir a aquelles manifestacions culturals en les quals la interacció entre els artistes i el públic resulta imprescindible. Per això, és d´agrair que a la Selva Marítima es torni a fer i programar teatre. I per això cal celebrar també que el teatre de Lloret hagi estat nominat als premis que des del Departament de Cultura reconeixen la feina que va realitzar l´estiu passat per seguir al peu del canó malgrat la pandèmia i les restriccions. Uns premis que s´atorgaran d´aquí a pocs dies i en què el Teatre Municipal de Lloret i l´equip de la seva directora, Amaranta Gibert, comparteixen nominació amb el també gironí Teatre de Salt i l´Auditori de Sant Cugat. Guanyi qui guanyi, felicitacions per a tots tres! Us necessitem!