Mantenir les escoles obertes és molt important. Ningú ho dubta i, després del confinament dur de la primera onada, a Catalunya això s'ha aconseguit. Però és suficient? Segurament no. O almenys no per a nens i adolescents, especialment els més vulnerables, però també per a la resta. Nens i adolescents que tenien en les activitats extraescolars una de les seves principals vies de socialització, d'aconseguir aprenentatges que van més enllà dels currículums educatius o de reforçar aquests, un espai per desfogar-se fent esport, conèixer gent... Música, esports, idiomes, teatre i, també, esplais i tot el món de l'educació en el lleure, han anat tancant portes (o passant-se al món virtual). Una decisió política, que a criteri del pedagog i professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona Edgar Iglesias, ha estat una «tria del camí fàcil perquè s'ha optat, per raons sanitàries, per mantenir els grups bombolla de les escoles i no permetre que a fora es mantinguessin unes activitats que són una pota molt important del procés d'aprenentatge». En una línia semblant, la professora de psicologia Mònica González, de la mateixa UdG, creu que «mantenir les escoles obertes era tan important que s'ha prioritzat fer-ho, pensant que el tema de les extraescolars ja s'aniria gestionant». González també avisa de les possibles afectacions de deixar nens i adolescents sense activitats extraescolars durant molts mesos, però puntualitzar que no són iguals en tots els casos per motius tant socioeconòmics com personals. «Per als que els agrada la socialització i necessiten molt el contacte amb els altres, és un problema, però, en canvi, com va passar amb el confinament, el no poder fer extraescolars pot haver resultat, fins i tot, una mena d'alleugeriment per aquells nens i adolescents més introvertits als quals ja els està bé quedar-se a casa sense veure tanta gent».
«El més important de les extraescolars», explica González, «és que no siguin imposades, que es facin per una decisió del nen o de l'adolescent i no pas per una imposició dels pares, que tenim al cap que ens agradaria molt que el nostre fill aprengués a tocar aquell instrument»; i segons l'especialista en «Drets dels infants i la seva qualitat de vida» és quan la prohibició afecta aquesta activitat volguda» pel nen, pot tenir conseqüències emocionals. Un risc que també comparteix Edgar Iglesias. «Molts infants i adolescents es relacionen menys i això té conseqüències amb el benestar emocional, perquè quan es relacionen menys se senten pitjor i el sentir-se bé està estretament lligat al rendiment acadèmic», apunta el pedagog de la UdG. Aquí, en l'àmbit de la pèrdua d'interaccions socials pel fet d'estar més temps a casa, Mònica González avisa de la diferent percepció que adults i nens/adolescents poden tenir de com és millor relacionar-se. «Un exemple molt clar seria la Play. Com a pares segurament no voldríem que hi juguessin molt i estigués fent una extraescolar amb més gent de la seva edat en un lloc concret, però, en canvi, ell té contacte o està connectat amb molts amics a través del joc; s'ha de trobar un punt d'entesa», explica la professora del Departament de Psicologia de la UdG sobre una prohibició de fer extraescolars que té, o pot tenir, afectacions segons cada cas: «Per exemple, a un nen molt mogut que no pugui fer esport es quedarà sense una via per desfogar-se, igual amb aquells que tenen molta necessitat de contactes socials, però la prohibició de les extraescolars, com ja va passar amb el confinament, tindran afectacions diferents segons les condicions socioeconòmiques, seran més importants en els més vulnerables».
Aquí, a criteri d'Edgar Iglesias, és molt important destacar que «gràcies a les extraescolars es podien contenir les desigualtats, que hi eren igualment, però gràcies a aquests projectes no lectius hi havia moltes més mans ajudants a nens i adolescents també fora de l'escola». Sense moltes d'aquestes activitats, «esplais i caus paralitzats, ludoteques tancades, extraescolar que treballen temes tan importants com els artístics o d'expressió personal...», Iglesias recorda que «els nens i adolescents només van a l'escola i la seva educació és com una màquina de dos motors on només en funciona un».
Tant Mònica Gonzalez com Edgar Iglesias diuen que encara és aviat per veure, i estudiar amb precisió, les afectacions que haurà tingut aquest tancament de les extraescolars. I, per exemple, serà molt important si, un cop superada la pandèmia, hi ha percentatge elevat de nens i adolescents que ja no en tornen a fer més.
