07 de febrer de 2021
07.02.2021
Diari de Girona

L'Idibgi estudia una nova teràpia per evitar l'accés del virus als pulmons

En comptes de controlar la malaltia quan les cèl·lules ja s'han contagiat, el grup de recerca vol evitar que s'infectin

06.02.2021 | 23:51
L'Idibgi estudia una nova teràpia per evitar l'accés del virus als pulmons

L'Idibgi té en marxa o està a punt d'engegar -a l'espera de més finançament- sis projectes més vinculats amb la covid-19. En primer lloc, el grup de Medicina Interna (Arola Armengou, Mariona Rexach, Toni Castro, Meritxell Ortega, Ariadna de Genover i Martin Quintana) se centren en un estudi sobre l'afectació del virus en persones que tenen obesitat.

Seguidament, el grup de Metabolisme i Càncer (Joaquim Bosch i Javier A. Menéndez) estudia l'ús terapèutic de la silibinina per prevenir la insuficiència respiratòria causada pel coronavirus. Aquesta investigació ja està en marxa i, el juliol passat, aquest diari ja en va fer ressò.

D'altra banda, el grup de Pneumologia (Olga Tura Ceide, Saoia Eizaguirre, Ramon Orriols) està fent un seguiment de pacients amb coronavirus que tenen disfunció endotelial, ja que la trombosi és una complicació observada en el 25% dels pacients amb coronavirus.

En quart lloc, el grup de Traumatologia (Diana Noriego Muñoz, Alejandro-Jorge Hernández Martínez, Josep Dellonder Frigolé, Ramon Servitja Tormo, Daniel Silva González, Jesús-David García Montesino) se centra en un estudi pilot per examinar el valor pronòstic dels paràmetres inflamatoris en pacients amb fractura de cintura i amb coronavirus. L'objectiu d'aquest estudi és examinar si els nivells de les molècules inflamatòries en pacients amb fractura de maluc i coronavirus es relacionen amb el pronòstic del pacient.

En cinquè lloc, el grup de Malalties Neurodegeneratives (Lluís Ramió i Antoni Castri) estudien la vinculació de les molècules inflamatòries amb l'evolució clínica dels pacients amb coronavirus.

Finalment, el grup de Nutrició, Eumetabolisme i salut (Fernández-Real i Jèssica Latorre) estudien com prevenir la severetat dels pacients amb coronavirus a través de microRNAs. D'aquesta manera, es podria evitar els pronòstics greus de la malaltia i, com a conseqüència, evitar-ne la mortalitat.

Diversos estudis han constatat que la covid-19, com a malaltia, presenta una gran diversitat de símptomes, des de l'asimptomatologia fins a la mort per disfunció multiorgànica. I, concretament, un percentatge molt elevat d'aquesta mortalitat es deu a les complicacions inherents de la infecció vírica als pulmons.

Amb aquesta premissa, un estudi del grup de Replicació Cromosòmica de l'Institut d'Investigació Biomèdica Dr. Josep Trueta (Idibgi), encapçalat pel doctor Jordi Frigola, està desenvolupant una nova eina terapèutica que bloquegi la unió del virus amb les cèl·lules del tracte respiratori superior, és a dir, la boca, el nas, la faringe, la laringe i la tràquea. D'aquesta manera, es podria limitar l'expansió del virus als pulmons, evitant els símptomes greus de la malaltia, amb l'objectiu final de disminuir la mortalitat.

Jordi Frigola explica que la idea d'aquest projecte va sorgir conjuntament amb Narcís Fernández, doctor en Biologia Computacional, quan es van plantejar la hipòtesi següent: «molts tractaments tenen com a objectiu controlar la malaltia una vegada les cèl·lules ja han estat infectades pel virus, en canvi nosaltres proposem desenvolupar una nova teràpia que impedeixi l'entrada del virus dins la cèl·lula. Aquest tractament inicial ajudaria el sistema immunitari a ser més eficaç al principi de la infecció», matisa Frigola.

Fases d'estudi

El projecte està estructurat en una forma piramidal. A la primera fase, que ja han finalitzat, el grup de recerca ha realitzat el disseny computacional de pèptids inhibidors. És a dir, a través de la bioinformàtica, han produït molècules que siguin capaces d'interferir en la unió del virus i la cèl·lula, tal com es planteja en la hipòtesi inicial.

Frigola explica que un dels grans avantatges amb què es troben tots els científics i investigadors del món és que «hi ha molta informació científica» del virus. «En poques setmanes, ja se'n sabia el genoma i en pocs mesos, ja coneixia amb detall com el virus entrava a les cèl·lules. Tot això ens ha facilitat avançar en recerca i és el motiu principal pel qual ja s'han produït vacunes, en menys d'un any, quan la més ràpida fins ara havia tardat quatre anys i mig a desenvolupar-se», explica.

?Tots aquests coneixements també han servit al grup de Replicació Cromosòmica per poder avançar en el projecte, que actualment es troba en la segona fase, en què avaluen les millors molècules que prèviament han dissenyat. L'objectiu final és acabar el projecte tenint una sèrie de candidats que interfereixin en la unió del virus i el seu receptor cel·lular i que la seva eficàcia hagi estat avaluada al laboratori.

Frigola també especifica que «no es contempla arribar al pacient de manera immediata, ara bé, creiem que en uns pocs mesos podrem disposar d'una sèrie de molècules candidates a desenvolupar-se com a nous tractaments per la covid-19».

De fet, Frigola també lamenta les dificultats amb què s'han trobat a l'hora de rebre finançament i no sap si podran finalitzar el projecte. De fet, una tercera part d'aquesta «prova pilot» que estan desenvolupant ha provingut d'una campanya de mecenatge. «La falta d'inversió és un problema de base que tenim al nostre país.

No pot ser que la ciència depengui del color del partit que governa i que cada quatre anys estiguis pendent de si rebràs finançament o no», afirma Frigola, contundent, i afegeix que «hi ha una frase que diu: els països rics no investiguen perquè siguin rics sinó que ho són perquè investiguen. Els països que inverteixen més en ciència, són també les economies més importants i això s'ha vist en les vacunes sorgides als Estats Units i el Regne Unit», exemplifica.

Finalment, l'investigador defensa el fet que «invertir en ciència és apostar per un futur on tots hi sortim guanyant» conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit