Un estudi alerta de la reducció dels taurons a la Costa Brava

Algunes espècies de taurons, com el pelegrí i l’agullat, estan en declivi a la Costa Brava, i fins i tot podria ser que les mussoles desapareguin a causa de la pressió pesquera en aquesta regió marina del litoral de Catalunya. La coincidència de les zones de pesca amb l’hàbitat natural de distribució dels taurons agreuja encara més el risc de captura accidental. Aquestes són algunes de les conclusions de l’article sobre l’estat de les poblacions publicat a la revista Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems per Ignasi Nuez i Manel Gazo, investigadors de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio) i l’entitat SUBMON, juntament amb Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’IRBio.

La Mediterrània és una regió marina amb una alta biodiversitat de taurons catalogats com a espècies vulnerables per la IUCN, com és el cas del tauró pelegrí. El declivi progressiu dels taurons a les costes mediterrànies és un procés descrit des de fa temps a la bibliografia científica.

L’estratègia vital d’aquests peixos es caracteritza per una maduresa sexual tardana i unes taxes baixes de creixement i de fecunditat. «Unes condicions que els dificulta poder suportar una explotació pesquera intensa, i que els fa més vulnerables que molts peixos ossis (teleostis)», explica el professor Lluís Cardona, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) i de l’IRBio. La millora de la tecnologia pesquera ha permès «estendre la pesca a més zones, a més fondària i durant més temps». «Aquesta interacció amb el sector pesquer ha limitat la supervivència de les poblacions de taurons, tant si són espècies objectiu com captures accidentals», apunta Manel Gazo, professor del Departament de BEECA i de l’IRBio i director de Submon.

En el marc del treball, l’equip ha analitzat les captures accidentals registrades per pescadors d’arrossegament i de palangre dels ports pesquers de la Costa Brava. Concretament, s’ha obtingut informació sobre cinc espècies d’esquals de mida gran (més de 200 centímetres): la guilla, el pelegrí, el bocadolç, el solraig i la tintorera, a més de tres espècies de talla mitjana (90-100 centímetres), com el caçó, l’agullat i les mussoles. Els resultats de l’estudi constaten l’absència de captures de mussoles, fet que, segons els investigadors, suggereix la desaparició d’aquest gènere a la Costa Brava, a causa, principalment, de la pressió pesquera que pateix la zona.