Les xifres de natalitat a les comarques gironines continuen baixant, seguint la tendència iniciada l’any 2009. Segons les dades publicades aquest dilluns per l’IDESCAT, la natalitat va caure un 2,17% a la demarcació de Girona entre els anys 2019 i 2020, arribant a un mínim històric des de 2002. En total, l’any passat van néixer a la província un total de 6.297 nadons, i 57.889 a tot Catalunya. L’IDESCAT atribueix aquest descens a la crisi sanitària. De fet, el mes de desembre de 2020 -nou mesos després de l’inici de la pandèmia- hi va haver un descens del 20,1% dels nadons respecte a l’any anterior en l’àmbit català. Una xifra lleugerament menor a les comarques gironines (13,1%). Aquest descens del nombre de naixements no és exclusiu de les comarques gironines, sinó que s’engloba dins d’una tendència global a Catalunya, on la caiguda s’ha situat, de mitjana, en un 5,9% l’any 2020.
Es tracta d’una davallada que va començar l’any 2009, quan van néixer gairebé 85.000 nadons arreu de Catalunya. Aquesta xifra s’ha anat aprimant any rere any fins a arribar als 57.889 que van néixer l’any 2020, només amb un repunt a l’alça l’any 2011. A les comarques gironines també s’ha seguit la mateixa tendència a la baixa a partir de l’any 2009, que hi va haver 8.919 naixements, fins a arribar als 6.297 del 2020. En aquest cas, hi va haver un repunt a l’alça l’any 2015. No obstant aquest descens, les comarques gironines són una de les zones –juntament amb les Terres de Ponent- on l’índex conjuntural de fecunditat és més elevat, amb un 1,39 fills per dona. L’Alt Pirineu i Aran són les zones on l’indicador és més baix, amb 0,98, seguit de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb 1,14. Tot i això, en comparació amb la mitjana de la Unió Europea, les dones joves a Catalunya tenen molts menys fills. L’indicador conjuntural de fecunditat de les dones catalanes el 2020, 1,20 fills per dona, és dels més baixos de la Unió Europea, que l’any 2019 va registrar una fecunditat d’1,53 fills per dona. Destaca especialment la forta diferència en la franja de població de 25 a 29 anys: 5 dones de cada 100 han tingut un fill a Catalunya el 2020, mentre que a la UE-27 són 9 dones de cada 100 (dades de l’any 2019). En canvi, a partir dels 35 anys la fecunditat de les dones catalanes és lleugerament més alta.
Mares estrangeres
Aquest declivi altres anys només es frenava gràcies a l’elevat nombre de mares estrangeres. No obstant això, el 2020 també van baixar respecte a l’any passat, trencant amb la tendència dels últims tres anys. Dels 6.297 nadons nascuts l’any 2020 a les comarques gironines, gairebé dos de cada cinc nens van ser de mares estrangeres (a Salt la taxa supera el 60%, i a Lloret i Palafrugell el 50%). Destaca el descens de naixements de mares marroquines, que ha baixat gairebé un 6% respecte a l’any passat. Malgrat això, va ser la nacionalitat de les mares que més fills van tenir a les comarques gironines, amb un total de 942 infants, seguit per mares hondurenyes (241), romaneses (201), gambianes (141) i índies (108). Els municipis més petits tenen un menor percentatge de naixements de mare estrangera (1 de cada 5). Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (68,1%), seguit de Lloret de Mar (56,0%) i Palafrugell (52,6%).
L’edat de ser mare, a l’alça
Pel que fa a l’edat que les dones han decidit tenir fills, la mitjana a les comarques gironines és als 30,3 anys, una xifra més baixa que la mitjana catalana, que se situa als 31,4. De fet, a Catalunya, aquesta xifra ha anat pujant progressivament. L’any 2008, per exemple, l’edat mitjana del primer fill es trobava als 29,1, el 2017 als 31, i ara als 31,4. Es tracta d’una edat 2 anys més gran que la mitjana de la Unió Europea, que és de 29,4 anys el 2019. Pel que fa a la distribució de la fecunditat per edats, el 2020 a Catalunya, les dones de 30 a 34 anys són les que van tenir més fills, amb 80,7 naixements per cada 1.000 dones.
