El Govern adverteix que caldran «grans projectes» de renovables al territori

Tant Morera com Farran van defensar la necessitat d’apostar per les energies renovables com a eina fonamental per reduir les emissions de CO2 i com a eina clau per a fomentar la competitivitat. Però no només això: la llei de canvi climàtic estableix que l’any 2030 el 50% de la demanda elèctrica de Catalunya es garanteixi amb energies renovables, i que el 2050 el país ja estigui descarbonitzat. Per aconseguir-ho, Morera va indicar que el 2030 a Catalunya hi haurà d’haver 4.000 megawatts d’energia eòlica (actualment n’hi ha 1.200) i 6.000 de fotovoltaics (en aquests moments s’en generen 300).

Això implica la construcció de nous parcs d’energies renovables, però des de l’administració catalana són conscients de l’alarma social que ha generat la proliferació de projectes eòlics i fotovoltaics en alguns punts del territori. És per això que la Generalitat està treballant en una modificació del decret de les renovables, per garantir que hi hagi un acord previ amb la propietat dels terrenys i que s’hagi comunicat el projecte a l’ajuntament corresponent. I és que, si es vol generar tota l’energia necessària, caldrà anar més enllà d’instal·lar plaques fotovoltaiques en teulades, pèrgoles o cobertes, ja que, segons Morera, això només permetria aconseguir un 30% de l’energia necessària. «Caldrà reservar territori per a la generació d’energies renovables. Bona part s’hauran d’instal·lar sobre el terreny, i comptabilitzar-ho amb altres polítiques com les de mitigació de l’impacte ambiental», va advertir.

En la mateixa línia es va expressar Farran, que va advertir que, en una societat democràtica, «si falten molts megawatts d’energies renovables però la gent no els vol, no els farem». Així doncs, va indicar que el primer gran repte amb què es troba la Generalitat és «aconseguir que la societat vegi la transició energètica com una cosa positiva, que entengui que aporta beneficis sense generar antipatia». «Cal que la gent vegi les parts positivies, les oportunitats econòmiques o socials per als territoris que rebran l’impacte, o no es podrà avançar», va advertir.

Farran també va lamentar el retard que s’ha produït en la planificació estratègica de les renovables. Segons va recordar, durant l’últim any i mig s’han rebut projectes per valor de 12.000 megawatts: «Que arribin en un any i mig i amb certes presses, és difícil de pair», va admetre.

Mentrestant, el cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, va advertir que «no ens podem permetre no desplegar les energies renovables a Catalunya». Segons va subratllar, «fins ara no ho hem fet bé», ja que actualment només un 16% de l’energia a Catalunya prové de renovables, xifra que baixaria a un 7 o 8% si no es tenen en compte les hidroelèctriques. Així doncs, va insistir en la idea que fins ara, en molts casos, «el territori no ha experimentat l’impacte de l’energia, perquè aquest impacte l’han tingut altres, però ara una part dels impactes els haurem d’assumir nosaltres».

Per tot plegat, Samitier, igual que Farran, va defensar la necessitat de «crear mecanismes de governança amb el territori». En aquest sentit, Farran va explicar que, dels 600 projectes que a hores d’ara han iniciat els tràmits per rebre autorització, pràcticament cap ha tingut en compte la participació del territori on es volen implantar. I això és el que volen canviar, precisament, amb la modificació del decret-llei de les renovables, que properament ha de veure la llum.

L’enginyer industrial i col·laborador de Diari de Girona Joan Vila, també present al debat, va advertir que si no es fa una aposta clara per les energies renovables hi haurà el risc que el subministrament hagi de venir d’Aragó, «i si és així, perdrem oportunitats econòmiques, de relat i de fer els deures». Per això, Vila va considerar que un parc Tramuntana «potent» aportaria un 43% de l’energia necessària a les comarques gironines, fet que, sumat a altres formes d’energia, com la biomassa o la hidràulica, permetrien conduir Girona cap a una veritable transició energètica. «És difícil, però no impossible», va indicar. De la mateixa manera, va explicar que «pot ser una oportunitat per modernitzar la societat i l’economia i no entrar en una pèrdua de riquesa; perquè si no, la pèrdua de PIB pot ser important». Vila es va mostrar partidari d’aprofitar «l’economia disruptiva» a partir de quatre elements: el cotxe elèctric, les energies renovables, la bomba de calor i la proteïna vegetal com a substitutòria de l’animal. De tota manera, creu que cal «accelerar el pas» el més aviat possible: «Portem una velocitat tan petita que és gairebé zero. Tots diem que sí, que hem de canviar el sistema i instal·lar més renovables, però som incapaços de fer els passos necessaris», va lamentar.

Mentrestant, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, va destacar que les petites i mitjanes empreses són capaces de «generar estalvi energètic i autoconsum», i va coincidir en què les renovables poden convertir-se en una oportunitat per al sector econòmic. Per això, va considerar necessari que hi hagi una reflexió social profunda, d’una banda per les grans dificultats i per l’altra pels reptes i oportunitats que vénen. Així doncs, va reivindicar «espais de col·laboració i de debat seriós» que s’allunyin de les ideologies, que «a vegades distorsionen el debat de manera molt oportunista».