Com sempre, hem de recórrer al llatí o al grec. «Spes» vol dir esperar. És l’acció física d’estar parat, amb el pensament raonable que allò que espero arribarà. Aquest és gairebé l’esquema de tota vida humana. Posem temps pel mig, acceptem les dificultats, preveiem els obstacles, però creiem que l’objectiu de l’espera es realitzarà. El papa Ratzinger, que és el gran savi de l’esperit, diu que «un progrés acumulatiu només es possible en la realitat material».
Cada dia es coneix més profundament la naturalesa. Algunes persones ja porten quatre vacunes aquest any. Una comunitat ha de conquerir conviccions comunitàriament. Però ha de ser amb llibertat. I sempre buscant «el bé, una i altra vegada», diu el Papa emèrit. Però no n’hi ha prou, continua. «La ciència pot contribuir molt a la humanització del món i de la humanitat. Però també pot destruir l’home i el món, si no està orientada per forces externes a ella mateixa». El que redimeix l’home no és la ciència sinó l’amor. L’esperança humana s’acaba amb els anuncis de les empreses funeràries. Amb motiu del dia dels Mort s’ha posat més de manifest. L’única esperança que venç la mort està expressada en aquest text de Sant Joan (17,10): «Aquesta és la vida eterna: que et coneguin a tu, únic Déu vertader, i al teu enviat, Jesucrist».
