En plenes festes de Nadal, les botigues de joguines treuen fum. Malgrat la incertesa que encara es respira a l’ambient amb motiu de l’última onada de la covid-19, els negocis de joguines s’emplenen de famílies que busquen el regal ideal per a aquests dies festius. Les noves tecnologies sembla que atrauen una bona part del públic i l’últim model de nintendo és un clam per a molts, però els jocs «analògics» continuen fent un bon paper i en destaquen, sobretot, els jocs en família. Reunir-se al voltant de la taula per jugar a cartes, a jocs d’estratègia o fer un trencaclosques de 500 peces en companyia, és el pla de famílies i amics per passar unes noves festes, de nou, atípiques. Si hi ha una cosa positiva que ens ha deixat la pandèmia és el fet de compartir més moments en família. Els jocs de taula segueixen presents a les cartes als Reis dels més menuts, encara que també a les dels més grans. De fet, el tradicional parxís i l’oca de tota la vida ja s’han esgotat a la botiga gironina Joguines Araus. Tal com assenyala Lídia Araus, propietària del negoci, aquests tipus de jocs «són molt buscats d’ençà de la pandèmia». Si bé és una de les botigues més antigues de joguines actives de Girona, no va ser fins al 2020 que va incorporar els jocs de taula entre els seus productes, davant de la demanda abundant que va haver-hi després del confinament.
Una tendència creixent
El fet de quedar-nos a casa va propiciar que moltes famílies recuperessin els jocs de taula com a forma d’entreteniment i, d’aquesta manera, van contribuir que cada vegada tinguin més pes a la vida quotidiana, una tendència creixent en els darrers anys. Des de ja fa un temps, els jocs de taula han evolucionat i n’han aparegut milers de nous, els quals se’ls titlla de «moderns». Aquests jocs, cada vegada més buscats, van començar a publicar-se al segle XX a Alemanya, sobretot a partir del 1995, amb l’arribada del famós Catán, un dels jocs estrella actuals. El Dixit o el Dobble són dos altres exemples de jocs de taula moderns. Aquestes noves apostes es caracteritzen per tenir poques normes i molt d’interès estratègic, alimentant la capacitat de prendre decisions davant de l’abundància de canvis en molt poc temps.
Factors tècnics millorats
Actualment, no només mantenen les vendes els jocs de taula tradicionals, sinó que aquests jocs moderns han escalat posicions i es converteixen en els preferits de molts dels usuaris. Toni Viader, un dels fundadors de la botiga La Juganera de Girona, explica que el 95% de les vendes recauen sobre els jocs moderns, mentre que els jocs tradicionals suposen el 5% restant. «El joc modern crida l’atenció perquè sol tenir uns factors tècnics millorats, en comparació amb el tradicional que té alguns errors en la mecànica, i també perquè, en haver-hi molta diversitat, tothom pot escollir el que més li escau», assenyala. Viader considera que els jocs moderns són bons perquè «no saps qui guanyarà fins al final i els participants no se solen eliminar de seguida». A més, aquests jocs solen tenir una durada inferior a l’hora i això permet fer moltes partides amb guanyadors diferents.
Jordi Llapart, propietari de la botiga gironina Zeppelin un món de jocs, comparteix aquest punt de vista: «el Monopoly abans estava bé, però ara existeixen jocs de taula semblants que van més enllà i, per exemple, en lloc de durar 3 hores, s’allarguen entre trenta i quaranta minuts. Això és un punt positiu que crida l’atenció a l’usuari, sobretot tenint en compte la necessitat del factor immediatesa que té la societat d’avui dia». El joc modern cada vegada es difon més, es ven més i agrada més. «Els clients busquen una joguina més intel·ligent, que porti un valor afegit a part del que és l’objecte en si, i aquesta condició és complerta pel joc de taula modern», relata Llapart. A més, amb la gran quantitat de jocs nous que existeixen, «hi ha un joc per a cada persona i cada necessitat», assenyala. Viader el complementa i fa un símil entre el món del joc i el món dels llibres: «molta gent compra els jocs per l’autor. Si veuen que és d’un autor que a ells els agrada, el compren sense pensar-s’ho, tal com passa amb els llibres i la cultura en general».
Jocs tecnològics
Tant Zeppelin com La Juganera i Joguines Araus no compten amb joguines i jocs tecnològics ni digitals. Es tendeix a pensar que tot ha de derivar i s’ha d’adaptar a les noves tecnologies i que, en aquest escenari, els jocs de taula queden arraconats davant de les plays, nintendos, tabletes i dispositius mòbils del segle XXI. Els tres propietaris sí que coincideixen que els jocs digitals estan en auge, però ressalten que els de taula no han perdut pistonada. De fet, Viader exposa que «la idea no és si el joc és digital o analògic, sinó si jugues o no jugues. Hi ha gent juganera que juga a tot i gent no juganera que no juga a res». En aquesta línia, afirma que cada vegada són més les persones que veuen que «això de jugar no és de nens, és de ser persona».
El negoci online
La juganera i Zeppelin compten també amb la botiga online. Mentre que la primera la va crear durant la pandèmia, la pàgina de Zeppelin ja fa temps que està activa. Tot i això, ambdues afirmen que el negoci per Internet suposa entre un 10 i un 15% del còmput de vendes. Expliquen que la competència és alta amb les botigues físiques, però que la competència a Internet ho és més. Plataformes de compra online com Amazon, atrauen molts clients gràcies a un servei ràpid i el preu dels productes. «És molt difícil competir online. Nosaltres a la web expliquem detalladament cada producte perquè el client pugui fer-se’n una idea, però en molts casos utilitzen la nostra informació i llavors el compren a les grans plataformes», explica Viader. Lídia Araus, per la seva banda, explica que no té botiga online, encara que ara molta gent compri a través d’Internet. «Amazon t’ofereix un servei espectacular, però no té ni el preu ni la qualitat”, relata. Recalca també la falta de tu a tu: «l’altre dia va venir una dona que havia comprat un pàrking de fusta i no aconseguia muntar-lo. Ho vam fer juntes. Si l’hagués comprat per Amazon, ara mateix potser no l’hauria pogut construir», afirma amb fermesa.
Eurekakids continuarà creixent a Espanya, Itàlia i Amèrica del Sud
La botiga de joguines Eurekakids, fundada a Girona el 2002, ja es troba a trenta països del món, entre els quals hi ha Xina, Marroc, Romania o Mèxic. De cara al nou any, la intenció és continuar creixent a Espanya, on ja compta amb 75 botigues físiques; Itàlia, país en què s’hi troben 22 establiments de la firma gironina; i Amèrica del Sud, on actualment té presència física a Bolívia i Paraguai, mostra en el seu portal web. Erik Mayol, fundador de l’empresa, assenyala que l’objectiu ara no és arribar a més racons del món, sinó «establir-se bé als ja presents». El negoci físic suposa un 70% de les vendes i el percentatge restant se l’endú la botiga online. De fet, les vendes per Internet van créixer un 180% al 2020 respecte al 2019, i s’estima que aquest 2021 el valor s’haurà mantingut al nivell de l’any de la pandèmia. La covid-19 no només ha augmentat les vendes per Internet, sinó també les dels jocs en família, com són els puzzles, els jocs de taula o les cartes de la firma de Girona.
