Un problema veïnal originat per un camí ha acabat en un judici per temptativa d’assassinat. «Ja no em vacil·laràs més», li hauria dit l’acusat a la víctima després d’atropellar-lo al voral d’una carretera i intentar-ho unes quantes vegades més. Era el 4 d’abril de 2017, i com tantes altres vegades, aquell dia la víctima va passar per l’únic camí que baixava fins a la carretera de Vallfogona, a l’N-260.
Durant la primera sessió de la vista a la secció tercera de l’Audiència de Girona, que jutja l’acusat per temptativa d’homicidi, la víctima va assegurar que l’acusat pretenia matar-lo. «Uns mesos abans que m’atropellés m’havia increpat en una ocasió per dir-me que aquell camí era privat, però jo només podia anar per allí per arribar a la carretera, només hi havia un camí», va explicar. Les amenaces també les havien patit els companys amb qui vivia: «ens va dir que ens mataria amb una falç a la mà, ens amenaçava amb pals...», va descriure un dels inquilins de la casa. Segons va relatar, abans de viure-hi la víctima també hi havia hagut incidents amb altres companys: «a un d’ells van perseguir-lo amb una segadora», i per això, quan la víctima va començar a viure amb ell, el va alertar que intentés passar el mínim possible per aquell camí.
Atropellament intencionat
El dia dels fets la víctima va sortir de casa a les 10 del matí i va passar pel camí, i a l’altura de la casa de l’acusat diversos gossos van anar-lo a bordar. Un cop a la carretera, va començar a caminar pel costat dret del voral de l’N-260, a l’altura del quilòmetre 88. Al cap d’uns minuts va veure que un cotxe venia cap a ell sense aturar-se: «s’acostava a molta velocitat i em va acabar envestint», va declarar la víctima. Llavors, la víctima va veure com el cotxe feia marxa enrere cap a ell per tornar-lo a atropellar dues vegades més, fins que va quedar-li la cama enganxada sota la roda. «Va sortir del cotxe i em va dir que ja no el vacil·laria més i va començar a amenaçar-me amb un tornavís», va manifestar.
Segons va dir la víctima, va intentar-li clavar l’arma blanca en diverses parts del cos (un braç, les cames i l’orella), fet que li va acabar provocant ferides de diversa consideració. Es va trencar la tíbia i el peroné. Mentre es «defensava» dels atacs, va passar una conductora que va veure la disputa i es va fixar que la víctima demanava ajuda. No es va aturar però va avisar el 112. Va ser un altre conductor qui es va aturar per ajudar-lo. Al judici va declarar que la víctima no va explicar-li què havia passat, però que «cridava que el volien matar». Ell va ajudar-lo a treure la cama de sota el vehicle, però veia que l’acusat es mantenia passiu, ja que estava dins el cotxe, així que va instar-lo a que l’ajudés. Finalment, va engegar el cotxe i el va moure endavant i endarrere, fins que la víctima va poder rescatar la cama. El testimoni va dir que no li havia semblat que l’acusat fes aquella maniobra per fer-li mal, contràriament al que va assegurar la víctima: «ho va fer expressament, em volia rematar», va dir. La víctima va dir que aquella setmana havia passat molts cops pel camí, i que això podria haver provocat l’enfurismament de l’acusat.
Els Mossos i el personal sanitari que va acudir a l’avís d’emergències de l’incident van coincidir que la víctima cridava que «em volen matar». L’acusat va sotmetre’s als testos d’alcoholèmia i de drogues, i va donar positiu en el segon.
Negligència de la víctima
L’acusat declararà avui en l’última sessió del judici, que també inclourà les pericials i les conclusions de les parts. La defensa manté que l’atropellament no va ser intencionat i que la víctima caminava «imprudentment» per la carretera d’esquena al trànsit, i que l’acusat «sense voler-ho ni poder-ho evitar va atropellar un vianant». Segons aquesta tesi, l’atropellament va tenir lloc per «la poca amplitud de la via, la mala visibilitat provocada per la llum directa del sol i «principalment per la temeritat del vianant, que circulava per una carretera nacional sense voral».
La frenada va provocar que el cotxe s’aturés en mig de la carretera, amb la víctima sobre el capó. Llavors, en veure que a qui havia atropellat era el seu veí, «va mantenir-hi una forta discussió».
En el moment dels fets l’acusat havia consumit marihuana, per això demana una atenuant de drogoaddicció. Sobre la pena, sosté que el processat va cometre un delicte de lesions pels quals li demana tres mesos de presó.
En canvi, la fiscal i l’acusació particular li demanen 15 anys de presó.
