L’accentuació és la falta d’ortografia en llengua catalana més habitual pels alumnes de les comarques gironines. Així ho subscriu un estudi elaborat per la plataforma Dictapp, que el trimestre passat va analitzar més d’un milió d’errades ortogràfiques.
L'estudi detalla que, després de l'accentuació general (que representa el 17,8% dels errors analitzats); la segona falta més comesa pels alumnes gironins és la confusió entre «g/j/tg/tj» (12,5%); seguit de la «b/v» (10,5%); la vocal neutra (9,4%); la «s/c/ç/ss/sc» (7,6%); els accents oberts i tancats (7,3%); les majúscules (6%); els accents diacrítics (5,2%); la lletra «h» (4,7%); l’apòstrof i el guionet (4,3%); altres (categoria que recull confusions com «q/c, i/y o r/rr» i aglutina el 3,9% dels errors); la dièresi (3,8%); les consonants finals (2,6%); la «o/u» àtones (2,3%) i el desconeixement de saber distingir si les paraules s’escriuen juntes i separades (2,1%).
La província de Girona, però, no és una excepció. I és que aquesta radiografia s'estén per tot el territori de parla catalana, tot i que amb algunes particularitats. Si bé és cert que l'accentuació lidera el rànquing d'errors ortogràfics a les províncies de Girona, Barcelona, Lleida, Tarragona i les Illes Balears, les pròpies variants dialectals propicien o neutralitzen l’aparició d’aquests errors. En el cas de les comarques gironines, segons apunta l'estudi, destaca l'elevat percentatge de faltes relacionades amb la representació gràfica dels sons postalveolars (g/j), que, segons el director general de Dictapp, Xavier Breil, «pot tenir a veure amb la pronúncia» gironina. En aquest sentit, assenyala, «es podrien esperar més errades amb els accents oberts i tancats, però això no és així».
Tot i que aquest diagnòstic es detecta en totes les etapes educatives, des de Primària fins a Batxillerat, l’estudi identifica que categories de faltes com la lletra «h», els accents diacrítics o la vocal neutra canvien «significativament» la seva posició en el rànquing per menor o major incidència entre l'alumnat. L'accentuació, però, és en totes les etapes l'error més freqüent.
Interferència del castellà
La professora gironina de Llengua Catalana Bet Poch sentencia que «el principal problema en els errors ortogràfics és la gran interferència del castellà». A més, afegeix que «la poca utilització de la llengua catalana de forma habitual propicia aquestes mancances». Aquest escenari, admet, ha empitjorat «molt ràpidament» al llarg dels darrers deu anys. «Cada vegada l’ús del català és pitjor», confessa. La solució, apunta, ha de ser «a base d’esforç». A més, també és conscient que cal fer pedagogia per a transmetre que la llengua és «absolutament útil per a comunicar-se». En aquest sentit, sentencia que «el diccionari resol saber posar un accent obert o tancat, el principal problema és que la comunicació ha de ser més efectiva, i això només s'aconsegueix fomentant i posant en pràctica l'escriptura. Amb tot, però, lamenta que a ESO i a Batxillerat «hi ha molt poca predisposició per part dels alumnes».
Els errors per incidència del castellà aconsegueixen traspassar els murs i arribar a l’àmbit universitari. El professor de Filologia Catalana de la Universitat de Girona, el Dr. Joan Ferrer, apunta a la dificultat de solucionar els «calcs sintàctics i les construccions que es posen de moda» perquè la gent «no n’és conscient». Amb tot, assegura que aquesta tipologia d’errors es comenten perquè «es llegeix i s’escriu poc», i reivindica que «només escriu bé qui vol escriure bé».
Poc acompanyament familiar
Si fa uns anys els pares dels alumnes destinaven llargues hores a ajudar els fills amb els exercicis que l’escola els havia encarregat, ara aquesta dinàmica ha canviat, motivada, sobretot, per les exigències laborals. En aquest sentit, la cap d’Estudis de l’escola Joan de Margarit de la Bisbal d’Empordà, Aida López, assenyala que «ara les famílies tenen una càrrega laboral més elevada, així com també altres tipus de feina, i això fa que no puguin dedicar tant temps com abans a fer els deures amb els seus fills». «Des de l’escola és impossible treballar aspectes com la ortografia si no hi ha seguiment i consolidació a casa», admet. A més, avança que la pandèmia «ha perjudicat el nivell de l’alumnat» de P5, 1r i 2n de Primària, cursos clau en el «procés de lectoescriptura», que ha provocat un buit ortogràfic perquè «no s’ha pogut treballar bé».
Impacte de la tecnologia
Els docents assenyalen les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria instantània com a culpables d’una ortografia al marge de la llei. «L’únic que escriuen els alumnes fora dels treballs acadèmics són missatges de text», sentencia Ferrer, i afegeix que les emoticones i l'ús generalitzat de l’escriptura «telegràfica» fan que la «consciència lingüística s’aprimi». Fins al punt, confessa, que «els alumnes són incapaços d’interpretar traduccions de Bernat Metge» per la situació «alarmant» de la pobresa lèxica, que revela que és el «resultat del món en què vivim». Un escenari que comença a gestar-se molt aviat, quan els nens comencen a tenir accés als dispositius tecnològics. «Com que estan acostumats a escurçar les paraules per a enviar missatges, després, a l’escola, en la ortografia ja no s’hi fixen», lamenta la cap d’Estudis del centre bisbalenc.
