Càritas Diocesana de Girona denuncia que «diversos» ajuntaments de les comarques gironines «no utilitzen els mateixos criteris» en gestionar l’empadronament, una situació que, admet, viu amb «preocupació».
Així ho va fer públic ahir l’entitat a través d’un comunicat, a partir d’on va subratllar que tot i que són conscients que la normativa que regula aquesta situació és «molt flexible i dóna eines específiques a les administracions locals perquè cap persona es quedi sense padró», reivindiquen que, a la pràctica, «la realitat és molt diferent». Un fet que, assegura l’entitat, provoca una situació de desigualtat entre els ciutadans en funció del municipi on resideixen. L’entitat defensa que el padró és «la porta d’accés a drets tan bàsics com l’educació o l’assistència sanitària», pel que reclama que «ha de reflectir el domicili real on viu cada persona, independentment de les controvèrsies relatives a la titularitat de l’habitatge on visqui». «Malauradament, malgrat que aquests factors no s’haurien de tenir en compte, constatem que molts ajuntaments encara ara utilitzen aquestes excuses per a impedir l’accés al padró de moltes persones, incomplint de manera flagrant la normativa espanyola vigent», denuncien.
Per aquest motiu, l'entitat exigeix a les administracions locals que apliquin la normativa sobre la gestió del padró municipal d’abril del 2020 per a facilitar «al màxim» que les persones es puguin empadronar «sense tenir en compte altres factors». En casos d’infrahabitatge, persones sense llar o sobreocupació, reclamen utilitzar la figura de «l’empadronament social», així com en la situació de persones que malgrat rellogar una habitació, no tenen el consentiment del llogater o del propietari.
