Amants de les antiguitats, col·leccionistes i curiosos omplen cada cap de setmana mercats com els de Celrà, Sant Gregori o Verges. En aquest últim parlem amb paradistes i clients, amb qui comentem com donen una segona vida a objectes únics. I és que, tal com defensen els qui es dediquen a aquesta professió, és difícil trobar elements fets amb els materials, l’artesania, els acabats i el tacte que tenen les peces antigues. Tot i la bellesa d’aquests objectes, que en paral·lel atresoren temps passats, els antiquaris i brocanters alerten que el consumisme desbocat i la manca de gent jove que vulgui dedicar-se a l’ofici, fa complicat visualitzar un futur esperançador per a la professió.
Martí Pascual fa 45 anys que es dedica a les antiguitats. Després de viure una temporada a Itàlia s’hi va aficionar i va decidir obrir un antiquari a Sant Cugat. En paral·lel, es dedica a recórrer els mercats del territori per complementar el negoci. Pascual explica que va aprendre a escollir bon «gènere» a còpia de fracassos i insisteix que «no té sentit llençar objectes que són de bona qualitat»: «El primer dia que hi perds, comences a aprendre què és el que val la pena. Trobar tresors avui en dia és molt difícil, abans quan hi havia mobles bons era més fàcil, però ara la moda ha canviat molt».
«Trobar tresors avui en dia és molt difícil (...) abans era més fàcil, ara la moda ha canviat molt»
A pocs metres de Pascual, Ramon Conill i Antonieta Soler es refugien de la freda tramuntana vora la seva furgoneta. Aquest matrimoni de jubilats explica que es van dedicar a la professió per passió i casualitat. «Ens vam fer una casa a Borredà i vam començar a comprar mobles antics inicialment perquè els volíem per a la casa. Un cop la casa va estar acabada, i d’això fa més de vint anys, ens van sobrar la meitat dels mobles! Així que ens vam posar a vendre’ls. I aquí estem!». Ambdós detallen que molts dels mobles els troben gràcies al boca-orella perquè «després de tants anys t’acaben coneixent i quan algú vol buidar una casa, et truquen i vas a mirar el que hi ha». Aquest matrimoni destaca, però, que els compradors han canviat molt en els darrers temps: «M’agrada molt vendre objectes antics, però veig que s’està espatllant. No té la gràcia que tenia abans perquè la gent ha perdut les ganes de conèixer la història. Abans et demanaven d’on eren les coses. Per exemple, aquesta porta, preguntaven de quina època és, de quina fusta, on s’ha fet... Ara no hi entenen res i no et demanen res. Només importa el preu i res més. Només interessa que sigui barato», lamenta Ramon.
«La gent ha perdut les ganes de conèixer la història. Ara només importa el preu i res més»
Per la seva banda, Jean Cristof, que té esteses al davant del seu vehicle una gran varietat de joguines antigues, algunes d’elles amb una mirada inquietant, recorda que va començar a vendre objectes antics l’any 1999. «Em dedico a la restauració, faig temporada a l’estiu i durant l’hivern faig això els caps de setmana. Com que visc a l’Escala, el mercat de Verges queda a prop i això em suposa un a més a més que em va bé a final de mes». Per Cristof, això és una afició que fa a nivell particular: «Nosaltres som particulars i no som professionals, però amb l’hostaleria no vivim i amb això fem un extra. Dedicant-te a això t’adones que la gent no valora els objectes. No parem de consumir i quan una cosa deixa de funcionar preferim llançar-la que no reparar-la, i això és greu».
«Quan una cosa deixa de funcionar preferim llençar-la abans que reparar-la»
Tota una vida de brocanter
Joan Miquel Escobar és brocanter des que era petit: «Vaig començar amb el meu pare als Encants de Barcelona». Vestit amb una caçadora de pell negra i amb un taulell de peces que van des de les armes de foc antigues fins als mànecs d’una porta de fa cent anys, explica quin és el seu secret: «Agafo les coses per intuïció, n’hi ha que saps que són bones, però n’hi ha que són per intuïció. Jo intento evitar els mobles perquè són més complicats de vendre. Amb els anys m’he trobat de tot, pensa que tenia 16 anys quan vaig començar i ara en tinc 52. Una vegada recordo que vaig vendre un lleó dissecat que potser feia dos metres. I dues potes d’elefant que eren com florers. Això és el més estrany que he venut. I recordo que em van donar un milió de pessetes, devia ser l’any 1994». Per Escobar, són millor les coses antigues que les que fabriquen ara: «Avui et compres una planxa, et cau a terra i ja està trencada. Mentre que una d’antiga et dura per sempre. O un molinet de cafè antic, quan el mols surt bé el cafè, mentre que la màquina el crema».
«Una vegada recordo que vaig vendre un lleó dissecat que feia gairebé dos metres»
Gaspar Casadevall fa 30 anys que va començar en aquesta professió: «A còpia de comprar vaig emmagatzemar molt i em vaig dedicar a ser brocanter. Vaig a mercats d’arreu d’Espanya com Galícia, Logronyo, Pamplona, Huesca, Lleida... Abans vivia d’altres negocis i el que guanyava ho anava invertint fins que m’hi vaig poder dedicar però ara la cosa està molt fotuda. La gent regateja molt, els preus estàn molt baixos i a vegades hem de vendre per sota el preu de compra». Per Casadevall, el futur d’aquesta professió no és massa esperançador: «Si t’hi fixes, tots els venedors som grans, no hi ha jovent que pugi. No hi ha interès per l’antiguitat. Ha de ser un nivell d’antiguitat molt elevat, i en aquests moments no hi ha efectiu. Amb això no menges. Els joves ho fan tot per internet i crec que amb els anys això farà que aquests mercats desapareguin».
«Si t’hi fixes, tots els venedors som grans. No hi ha gent jove que pugi. No hi ha interès per l’antiguitat»
Miquel Collinacs, que té una parada especialitzada en antiguitats de paper on es llueixen diaris del 1930, explica que, per a ell, els objectes antics serveixen per «explicar la història»: «És la memòria de la gent, moltes persones venen i recorden parts de la seva infància i això és bonic. Crec que tal com està tot, amb tanta tecnologia se’ns escapen aquestes coses que són records i història».
Una dècada de vida
El Mercat de brocanters i antiguitats de Verges va néixer fa una dècada gràcies a dues sòcies: Montserrat Serra i Margarida Simon. «Quan vam començar amb prou feines venien una desena de persones i a poc a poc, amb el boca-orella, ens hem posicionat. Va costar perquè no volíem res de segona mà, ens volíem centrar en antiguitats, vintage i brocanters. Al final la feina ha donat els seus fruits», explica Serra. L’antiquària afegeix que «la gent ve a buscar tresors i també tenim una part important de comerciants que vénen a comprar producte aquí». Serra conclou que per a ella les antiguitats tenen un valor afegit perquè «expliquen la història de la vida». Cada diumenge a la cruïlla de la rotonda de Verges s’hi apleguen una cinquantena de paradistes, un fet inimaginable quan es va iniciar el projecte.
«La gent ve al mercat a buscar tresors i també tenim una part de comerciants»
Marga Simon, la co-fundadora de la iniciativa, que explica que s’hi dedica des de fa gairebé quatre dècades: «Vaig començar des de zero. Tenia mil pessetes i una Nissan Vanette, i mira, fins avui». Simon explica que en els darrers trenta anys les coses han canviat molt: «Hem vist que per al jovent que puja el concepte és diferent, el que per a mi no és una antiguitat, ara ho és. També penso que sí que hi ha gent jove aficionada, però el poder adquisitiu és més baix i això dificulta molt».
