Aliena al desmarcatge de l’Aragó de l’acord tècnic que van pactar els executius aragonès, català i espanyol juntament amb el COE, la Generalitat segueix endavant amb la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Pere Aragonès va signar ahir el decret per consultar el territori. El 24 de juliol, el dia abans del 30è aniversari de Barcelona-92, hi haurà dues cites amb les urnes: una a l’Alt Pirineu (que inclou la Cerdanya) i Aran, on tindrien lloc les proves, i una altra al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. El Govern descarta renegociar les seus amb l’Aragó i parlar, almenys de moment, d’una candidatura en solitari.
«El Govern ha de presentar una candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics 2030?», seria la pregunta a l’Alt Pirineu i Aran, mentre que en la segona es plantejarà si les altres comarques s’han d’involucrar en la candidatura dels Jocs. Com va explicar ahir Victòria Alsina, consellera d’Acció Exterior, malgrat estar en meitat del període de vacances estivals només estarà permès el vot presencial, descartat el telemàtic i postal, i podran anar a les urnes els més grans de 16 anys amb empadronament mínim d’un any.
Malgrat que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va assenyalar que el resultat serà «políticament vinculant», només la primera consulta suposaria tombar la candidatura olímpica: si guanyés el «no» en el vot conjunt de l’Alt Pirineu i Aran, la Generalitat s’oblidaria del projecte, mentre que en cas que alguna de les altres comarques s’hi oposés, simplement en quedaria fora. En la primera votació podran participar 55.000 persones i en la segona, 63.000. El cost de totes dues serà d’1,1 milions d’euros. Segons Alsina, la campanya institucional serà «neutra» i deixarà que siguin els partits i entitats els que facin campanya pel «sí» o pel «no».
La votació s’havia de cenyir inicialment a les comarques que formen la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, és a dir la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Però tant la CUP com els comuns exigien que es fes extensible al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Finalment aquestes últimes comarques, on no hi hauria proves olímpiques, elegiran si volen acollir «entrenaments, tecnificació i activitats complementàries».
A l’espera de Lambán
Vilagrà va explicar que havia compartit amb el COE el format de la consulta abans de l’anunci. La consellera va acudir divendres a la seu del Comitè per ratificar «la proposta presentada, debatuda i acordada per la Comissió Tècnica» per repartir les seus. Una cita a la qual tampoc van faltar el secretari d’Estat per a l’Esport, José Manuel Franco, i el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, però en què el que més va destacar va ser la cadira buida reservada a l’Aragó.
«Estava completament debatut i acordat. Ha estat una sorpresa que el president Lambán es desmarqués després de sis reunions. Això ho ha d’explicar ell, jo com a responsable del COE el que he de fer és liderar -va comentar divendres Alejandro Blanco-. «Si rebem una proposta de l’Aragó, ja s’estudiarà».
«L’acord està tancat, en cap cas ens obrim a negociar», va deixar clar ahir Vilagrà. La consellera tampoc va voler obrir la porta a una candidatura catalana en solitari en cas que l’Aragó se’n desmarqui: «No és el moment d’obrir altres possibilitats». Quan Catalunya estudiava organitzar-los en solitari, va calcular uns 1.390 milions per als Jocs d’Hivern. L’acord tècnic que es va pactar estableix que La Molina-Masella acolliria l’esquí alpí.
