«Tenir una teulada potencialment instal·lable i no tenir plaques solars és com sortir de casa i deixar-se una aixeta oberta». Així de taxatiu és Daniel Pérez, membre de la junta directiva d’Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), quan se li pregunta per aquelles comunitats de veïns que encara no s’han unit a la tendència de l’autoconsum energètic solar. Bona part de les instal·lacions d’autoconsum corresponen a l’àmbit industrial, però la quota del sector domèstic ja va representar el 19% del total l’any 2020, cosa que la UNEF qualifica de «creixement sense precedents».
En un any marcat per la successió de màxims històrics en el rebut de la llum, l’opció de l’energia solar per a proveir les llars d’electricitat està guanyant adeptes, no sols en habitatges unifamiliars sinó també entre edificis plurifamiliars. Però, es poden instal·lar plaques solars en qualsevol bloc de pisos? En termes legals, la regulació no especifica cap impediment per a instal·lacions en les comunitats de veïns. És més, el Codi Tècnic de l’Edificació obliga des de 2008 a instal·lar plaques solars tèrmiques per a la producció d’aigua calenta sanitària en els edificis de nova construcció.
Jordi Fabrellas, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, explica que la majoria de projectes de solar fotovoltaica domèstica són de cases unifamiliars. Pel que fa als blocs de pisos i comunitats de veïns, comenta que «hi ha demanda i es van fent coses, però és més complicat a causa de la mida de la teulada». «Una placa solar pot cobrir els serveis comuns de la comunitat, com la llum de l’escala o la potència de l’ascensor, però és més complicat cobrir les necessitats particulars de cada veí», afegeix Fabrellas.
Des de la UNEF recorden que qualsevol tipus de teulada és compatible amb aquest muntatge, fins i tot aquells que tenen àtics amb pèrgoles. Només hi ha una excepció, el fabricat amb uralita, encara que en aquest cas existeixen fons europeus específics per a substituir-los si la finalitat és situar panells d’autoconsum.
«Una placa solar pot cobrir els serveis comuns de la comunitat, com la llum de l’escala o la potència de l’ascensor, però és més complicat cobrir les necessitats particulars de cada veí»
On sí que poden sorgir impediments és amb l’espai perquè calen unes dimensions mínimes per a instal·lar un nombre de panells determinat que proporcionin suficient energia per a proveir la despesa elèctrica comunitària. Per a fer-se una idea, Endef, fabricant de panells solars, explica que per a un bloc de 8 pisos amb dues portes per planta i 53 metres quadrats de teulada recomanen una potència de 10 kWp (pic de quilowatts), la qual cosa es tradueix en 33 panells. Però això no és una ciència exacta i pot variar en funció de si hi ha piscina, garatge subterrani, el nombre d’ascensors… Per això, quan el 33% dels veïns estigui a favor del projecte (mínim exigit per la normativa d’autoconsum fotovoltaic), Pérez aconsella contactar almenys amb tres empreses per a demanar un estudi i un pressupost.
Després de consultar cinc empreses especialitzades del sector que ofereixen servei a comunitats de propietaris, per a un bloc sense ascensor, amb una teulada de 50 metres quadrats, sense inclinació i una despesa comunitària mínima de 200 euros mensuals, es necessitarà una potència mitjana de 4 kWp. Això es tradueix en uns 7-12 panells.
Quant a la inversió, la forquilla de preus per a aquestes característiques oscil·la entre els 6.000 i els 10.000 euros. Per a una comunitat amb més zones comunes el cost de la instal·lació podria arribar als 15.000 euros.
El que pot semblar una gran despesa»cal veure-ho com una inversió a llarg termini», comenta Daniel Pérez, qui assegura que s’amortitza en una mitjana d’entre cinc i deu anys. En el cas d’EDP, per exemple, el cost és de gairebé 6.000 euros i des de la companyia asseguren una amortització de 1.300 euros el primer any. Tenint en compte que aquest tipus d’instal·lacions tenen una vida útil de 30 anys, en aquest període la quantia superaria els 34.000 euros. Svea Solar calcula que l’amortització total es donaria als 10 anys i suposaria un estalvi anual de 820 euros.
Quant a la inversió, la forquilla de preus per a aquestes característiques oscil·la entre els 6.000 i els 10.000 euros
Però això no queda en un simple estalvi comunitari, sinó que els panells poden proveir als propietaris en els seus habitatges, sempre que es compleixin requisits com que tots els veïns estiguin connectats al mateix centre de transformació o tenir una distància màxima de 500 metres entre l’habitatge i la planta fotovoltaica.
En cas de triar un sistema d’autoconsum col·lectiu, «l’import que ha d’invertir cada habitatge sol ser d’aproximadament entre 2.500 i 4.000 euros i l’estalvi dependrà dels hàbits de consum de cada usuari, oscil·lant en una mitjana d’entre 250 i 500 euros anuals», calculen des de la companyia Selectra.
Cal tenir en compte que, a més de la possibilitat de finançament que donen les companyies del sector, hi ha ajudes europees que per a la instal·lació de plaques d’autocohsum. Segons Paula Santos, directora tècnica de la UNEF, aquestes ajudes poden arribar a retornar fins a un 50% del cost de la instal·lació.
