Un exemple de les traves que denuncien el Consorci Forestal és el cas de Carlos Corominas, que gestiona finques forestals familiars. Una de les finques, situada a Osor (Selva), està al massís de les Guilleries en espais protegits de la Xarxa Natura 2000. En aquesta superfície d’unes 125 hectàrees hi predomina el castanyer, que van plantar els seus avantpassats en un moment en què la fusta estava ben valorada al mercat i se’n podia fer aprofitament. El problema ara és que el 70% dels castanyers que hi té estan malalts, afectats pel xancre: «S’estan assecant, la planta no pot fer res i s’acabarà morint i caient a terra».
Corominas, assessorat per tècnics del Consorci, va fer un pla de gestió que apuntava que la manera de fer rendible aquest espai era tallar els castanyers i plantar-hi pi insigne o avet de Douglas. No ho pot fer perquè la normativa recull que «es consideren incompatibles les replantacions amb espècies forestals al·lòctones en espais de la xarxa Natura 2000».
Amor al patrimoni familiar
«Qui gestiona finques forestals sap que és amor al patrimoni familiar perquè el rendiment és escàs i limitat», explica el propietari forestal que, a més, subratlla que qualsevol inversió actual no tindria rendiment fins d’aquí 50 o 60 anys, en el cas de coníferes.
«Em sap greu venir i veure el bosc així perquè és com anar a l’hospital a veure malalts i el que jo vull ser és gestor forestal, no metge», ha afegit. Carlos Corominas considera que aquesta normativa no s’adapta a la necessitat real i lamenta que impedeixi que pugui fer una bona gestió del bosc.
