«Noves substàncies fan necessaris nous protocols per actuar contra agressions com la submissió química a través de punxades». Així ho afirma Eva Ibeas Martínez, metgessa de família de la Unitat de Salut Sexual i Reproductiva de l’Alfás del Pi i la Nucia (Alacant), que detalla que «tot apunta al fet que la substància que s’injecta amb punxades a noies en espais d’oci i festivals és èxtasi líquid». Aquesta ha estat, almenys, la substància que han trobat en el cos d’una menor a Gijón després de rebre la punxada, una de les úniques que, efectivament, sí que va donar positiu en drogues després de denunciar l’agressió. A les comarques gironines ja s’estan investigant quinze casos de punxades, catorze de les quals en locals d’oci nocturn de Lloret de Mar. Un altre cas es va produir a la festa major de Viladamat.
L’especialista explica que en les urgències hospitalàries és on més casos s’estan rebent «de persones que afirmen haver estat víctimes d’una punxada en context d’oci nocturn», i encara que sembli una agressió nova, diu que «ho portem veient des de fa mesos, fins i tot l’estiu passat». De fet, un jutjat de Girona està investigant una violació per submissió química el passat mes d’abril, ja que la víctima no ha decidit fer-ho públic fins ara, quan s’ha produït l’onada de casos. Ibeas denuncia que llavors encara no hi havia un protocol concret, de manera que aplicaven el d’accident biològic i agressions sexuals, «perquè en la majoria de casos l’objectiu de la punxada és agredir sexualment de la víctima».
Quan una persona arriba a la consulta s’examina el lloc de la punció per veure la reacció local, es fan analítiques i es determinen el risc de malalties. I quins trets tenen en comú les persones que van a a urgències? «Són noies joves, menors de trenta anys que venen de contextos despreocupats», indica Ibeas.
Més de 50 drogues «efímeres»
Respecte a la substància que suposadament s’inocula en punxar a la persona, «no sabem què és», admet Ibeas. No hi ha un tipus determinat de droga: segons el Ministeri de Sanitat, n’hi ha descrites més de cinquanta que s’eliminen ràpidament de l’organisme, el que dificulta la tasca d’identificar-les. Per això, la metgessa aposta per crear un nou protocol que reculli noves substàncies que «no tenim registrades i, per tant, no identifiquem». A la pregunta de quines indicacions ha de seguir una persona si es troba en aquesta situació, Ibeas Martínez diu que «no cal separar-se de l’entorn més pròxim i comunicar els símptomes».
«Si estàs en un local o un festival, cal informar el gerent o a l’encarregat de seguretat per prevenir nous casos i acudir ràpidament a l’hospital», explica, perquè detalla que a les quatre hores les restes poden haver desaparegut de l’organisme de la víctima.
Però quin és el motiu de la punxada? Segons l’especialista, n’hi pot haver varis. «L’objectiu és la submissió de la teva consciència per doblegar-la i aconseguir la finalitat que es pretén. Pot ser robar o qualsevol altra cosa. El que hem vist, sobretot en dones joves, és que es desperten en un lloc amb dolor genital o sagnat vaginal i no saben si han abusat d’elles o no. Aquests són els casos que més ens trobem», indica. «Notes una punxada però al final no saps què és, no li dones importància però després et fa marejar o tenir altres efectes», adverteix. I és precisament «en examinar-les després de despertar quan ens adonem de la punxada». Ibeas insisteix que «la majoria de punxades estan associades a agressions sexuals».
Respecte al protocol específic, la metgessa creu que «és absolutament necessari una guia concreta». Fins ara, als hospitals s’actuava amb diferents protocols, per la qual cosa les víctimes podien «rebre un tractament diferent en funció del lloc on es dirigien».
