Quiosc

Diari de Girona

El Dret no passa de moda

La nota de tall per accedir a dret a l’UdG a la primera assignació és de 8,3 punts, mentre que la de Criminologia s’eleva als 9,1 punts

El degà de la Facultat de Dret, Albert Ruda. | MARC MARTÍ

La Facultat de Dret de la Universitat de Girona (UdG) percep des de fa anys un augment de l’interès en aquest grau universitari. En els últims cinc anys la nota de tall ha pujat, passant del 5,9 el 2017 al 8,3 actual, una xifra que acabarà de perfilar-se quan surtin els resultats definitius. L’augment d’interès en els estudis de Dret es podria explicar, segons el degà de Dret, Albert Ruda, per les múltiples sortides que té més enllà de l’advocacia. «En un context d’incertesa econòmica, suposa una ‘carrera refugi’, tant a l’empresa privada com a l’administració pública», sosté.

El cas dels estudis de Criminologia és semblant. La universitat va començar a oferir-los fa 12 anys, en un moment que el Dret va experimentar una caiguda d’estudiants i en canvi va augmentar la demanda per aquesta ciència social més nova que analitza el crim des de múltiples angles. El grau compta amb 55 places i es necessita un 9,1 (sobre 14), i segons el degà de Dret, Albert Ruda, tot i que la figura del criminòleg encara no es coneix tant, els estudiants acaben la carrera «amb molta il·lusió». Tot i que encara hi ha el tòpic que els criminòlegs són el «CSI», «els graduats van obrint camí», assegura. «No podem saber si els pròxims anys continuarà essent una carrera que resultarà interessant pels estudiants, i potser d’aquí a uns anys haurem d’oferir altres alternatives, tot dependrà de com evolucioni la societat», indica Ruda. I en un context de canvis com l’actual, el degà afirma que ja han començat a introduir als plans d’estudis conceptes com el de la intel·ligència artificial o el Blockchain.

Juristes en fase «beta»

El jurista d’avui no té gaire a veure amb el de fa 40 anys. «Ara la legislació canvia molt més i ràpidament», explica el degà. El canvi s’explica en part per la introducció d’Espanya a la Unió Europea i la consegüent demanda de noves directives i canvi de lleis internes en àmbits laboral, civil, etc. «Tots els canvis legislatius obliguen el professorat a estar contínuament en procés de reciclatge», manifesta. La pandèmia també ha influït en aquesta «inflació normativa»: han sortit molts decrets llei que han modificat múltiples qüestions, i ja d’abans de la pandèmia, l’ús del real decret ha anat cada vegada més a l’alça.

La situació a les aules, però, ja és quasi de normalitat. El degà diu que trauran protocols que ja no tenen sentit, com el de fitxar a l’aula amb un QR, i que la pandèmia els ha ensenyat a «valorar més la presencialitat».

Compartir l'article

stats