Una expedició científica dirigida per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu a Girona, estudiarà la destrucció de dipòsits de carboni al Mar d’Aral (Kazakhstan), el llac assecat més gran del planeta que pràcticament ha desaparegut i que està considerat com un dels desastres ambientals més greus del segle XX. El projecte, que rep el nom ‘Alter-C’ i començarà aquest divendres, durarà vint dies i està finançat per l’Agència Estatal d’Investigació. L’objectiu de la recerca és comprendre com els dipòsits de carboni que es troben als sediments dels llacs s’alliberen quan aquests s’assequen.
Els llacs emmagatzemen grans quantitats de carboni orgànic als seus sediments, que proporcionen un servei ecosistèmic fonamental per a la societat: evitar l’emissió de CO2 cap a l’atmosfera. Tanmateix, quan els llacs s’assequen els sediments entren en contacte amb l’oxigen atmosfèric, incrementant l’activitat dels microorganismes que degraden la matèria orgànica. Això fa que el carboni orgànic atrapat als sediments s’alliberi en forma de CO2, destruint aquest embornal o dipòsit de carboni i contribuint al canvi climàtic.
L’investigador de l’Àrea de Recursos i Ecosistemes de l’ICRA, Rafael Marcé, explica que el fet de «conèixer com s’està alliberant a l’atmosfera l’embornal de carboni del Mar d’Aral ens permetrà estimar quin és l’efecte d’aquest procés en les concentracions de CO2 atmosfèriques a escala global, i pot esdevenir un argument molt poderós per recuperar el que havia estat el quart llac més gran del planeta».
L’equip d’investigació es traslladarà a Kazakhstan i recorrerà l’antiga llera del llac ara sec per recollir evidències de l’alliberament de l’embornal de carboni.
Durant el trajecte, es recolliran testimonis de sediments per mesurar el carboni alliberat i mesuraran emissions de CO2 i metà des de la superfície del desert.
